Web 2.0: Generant confiança social i solidesa institucional

Ahir vaig tenir l’oportunitat de llegir l’article ¿Qué es web 2.0? Patrones del diseño y modelos del negocio para la siguiente generación del software, de Tim O’Reilly, una autoritat en temes Internet. L’article no és nou, ja té pràcticament un any i mig, però segueix sent una lectura altament recomanable, així que començo agraint-li-ho a l’amic que me’l va descobrir.

Tot i que no està enfocat ni de bon tros a les ONL, crec que alguns dels reptes que l’article planteja permeten analogies sobre la nostra activitat.

Particularment, quan O’Reilly analitza el cas de la publicitat a Internet i compara les estratègies de DoubleClick (web 1.0) i de Google AdSense (web 2.0), afirma que DoubleClick es fonamenta en la publicació mentre que Google aposta per la participació i en això hi ha la clau de la victòria del segon sobre el primer.

Aquests dies ha tornat a revifar el cas d’una coneguda ONGD que està sent investigada per una pressumpta desviació dels fons obtinguts dels seus donants cap a activitats no relacionades amb les seves finalitats socials. Això ha provocat l’aparició d’una nova ombra de sospita sobre les ONL en general.

Relacionant la dicotomia publicació/participació de l’article amb l’actualitat mediàtica del sector, em fa l’efecte que força ONL encara estan al web 0.0, una bona colla vivim al web 1.0 (en sentit estricte i en sentit ampli) i molt poques han començat la ruta del 2.0. Com seria cada tipus d’entitat?

Apunt: Encara que parli dels webs com a element de referència, en el fons és una idea aplicable a l’organització com a tal, no només al seu web.

- L’entitat 0.0 és la que encara no té web, o el té estàtic, desactualitzat, etc. Malauradament, com deia, encara n’hi ha força, però avui no em vull centrar en elles.

- L’entitat 1.0 és la que ja té un web dinàmic i es preocupa d’actualitzar-lo de forma més o menys regular i intenta que faci una o diverses de les següents funcions: informar de la pròpia activitat, fer activisme / denúncia / pressió política, captar recursos, rendir comptes, etc. Tot i que aquests webs ja poden oferir algunes eines de participació als seus públics, encara estan fonamentats en la publicació, i la comunicació entre entitat i públic és altament assimètrica: l’entitat aboca continguts i, bàsicament, demana suport ideològic i/o econòmic. D’alguna manera, l’objectiu és fidelitzar la major quantitat possible de visitants / simpatitzants, de manera que es pugui reforçar el grau de coneixement, la legitimitat i la fortalesa econòmica de l’entitat.

- L’entitat 2.0 és la que compleix tot el que hem dit per a la 1.0 però que a més s’esforça per convertir el seu web en un punt de trobada comunitari, social, on la comunicació s’estableixi recíprocament i simètrica entre entitat i grups d’interès i també directament entre els propis grups d’interès, sempre al voltant dels temes que afecten l’entitat, tant a nivell d’organització com a nivell de missió.

Una entitat amb un web 2.0 pot ser una entitat altament transparent, que no només informa d’allò que vol, sinó que respon també a les demandes rebudes des dels diferents grups d’interès amb qui es relaciona, principalment de la seva base social, però també de finançadors, auditors o administracions públiques.

Una entitat amb web 2.0 és una entitat que busca el diàleg i el compromís amb la societat, capaç de generar confiança social de forma molt més sòlida, una entitat que, quan bufin els vents de la sospita i la malfiança, podrà resistir sense veure malmesos els seus fonaments.

7 comentaris a “Web 2.0: Generant confiança social i solidesa institucional”

  1. Jaume Albaigès ha dit:

    31 jul 07 - 8:33

    Aquest article ha estat citat al repàs setmanal de la blocosfera de CanalSolidari.

  2. TecnolONGia » Arxiu » Qui no té l’aplicació que necessita és perquè no vol…Quien no tiene la aplicación que necesita es porque no quiere… ha dit:

    17 oct 07 - 10:06

    [...] Temps enrera, parlant de la web i les ONL 2.0, em vaig referir a un article de Tim O’Reilly. Aquest document mostrava una visió à mplia i profunda del moment tecnològic actual, així que el torno a aprofitar per a una segona reflexió. [...]

  3. Jaume Albaigès ha dit:

    28 oct 07 - 16:47

    Aquest article ha estat parcialment reproduït a La Broma.

  4. Jaume Albaigès ha dit:

    11 feb 08 - 19:07

    Olga Berrios, de Fundació Chandra i redactora del bloc La Broma, que ja va reproduir parcialment aquest article mesos enrera, n’ha extret alguna idea per a la seva presentació al congrés Cooperación al Desarrollo 2.0, celebrat a finals de gener de 2008 a Gijón.

  5. masticable » ¿Para qué sirve la Red al voluntariado? ha dit:

    16 nov 09 - 11:02

    [...] ahí que a la web 2.0 también se le llame web social o web participativa. Hace un tiempo, el blog Tecnolongia diferenciaba la web 0.0, de la 1.0 y la 2.0. Podríamos comparar esta clasificación con nuestras [...]

  6. Plataforma del Voluntariado de España » ¿Para qué sirve la Red al voluntariado? ha dit:

    16 nov 09 - 11:58

    [...] ahí que a la web 2.0 también se le llame web social o web participativa. Hace un tiempo, el blog Tecnolongia diferenciaba la web 0.0, de la 1.0 y la 2.0. Podríamos comparar esta clasificación con nuestras [...]

  7. Tweets that mention TecnolONGia» Archivo » Web 2.0: Generando confianza social y solidez institucional -- Topsy.com ha dit:

    25 mai 10 - 6:51

    [...] This post was mentioned on Twitter by Lidia Ucher, Jaume Albaigès. Jaume Albaigès said: Cómo mola q a alguien le guste un post viejo RT @lidiaucher Web 2.0: Generant confiança social i solidesa institucional http://bit.ly/9su8A6 [...]


Deixa un comentari