Ahir a la tarda vaig assistir a la presentació de La participació democràtica digital al món. Informe 2006, elaborat per Josep Lluís Martí i Laia Bertran, de la Fundació Catalunya Segle XXI. L’informe recull, essencialment, experiències de dinàmica participativa entre la ciutadania i les administracions públiques, sobretot en l’àmbit local.

Tant els autors com Vicent Partal, director de Vilaweb, que va fer una breu ponència introductòria, van referir-se a la necessitat d’avançar en l’ús de les TIC en dos plans concrets:

* Pel que fa als ciutadans, tot i valorar de forma positiva el camí recorregut, caldria apostar per la millora de la qualitat de la participació digital, que, més enllà dels números, sovint té una certa pobresa.

* Pel que fa a les institucions, observant que l’e-administració ja té una consolidació important i un full de ruta ben establert, caldria progressar en l’aplicació de les TIC cap a l’àmbit realment polític: deliberació, presa de decisions, etc.

Si teniu més interès en aquest estudi, podeu descarregar-lo des d’aquí.

Dit això, crec que, certament, podem fer un paral·lelisme interessant en relació a la situació concreta de les nostres entitats. La major part de les ONL encara no ha fet cap passa significativa en l’aprofitament de les TIC per a la promoció de la participació, fet que té causes a dos nivells diferents:

* L’una és la de sempre, la manca de cultura digital.

* L’altra, però, és encara més important: la feblesa de la cultura participativa. Tots coneixem organitzacions a les quals, per molt assambleàries que siguin, les decisions s’acaben prenent en petit comitè, els membres del qual imposen fàcilment les seves visions a les bases. Alhora, també coneixem perfectament la figura del soci fantasma la implicació del qual no va més enllà de pagar la quota (que no és poca cosa, ja ho sé! ).

Per tant, cal treballar en els dos nivells de forma paral·lela: d’una banda, per enfortir el valor de la participació efectiva i, de l’altra, per promoure el coneixement de les possibilitats que les TIC ens ofereixen per potenciar-la.

Fins ara, les experiències més significatives d’interacció entre organitzacions i persones a través de les TIC s’han donat en l’àmbit de la captació de fons (especialment en les emergències humanitàries) o de signatures per a campanyes d’incidència política. En tots dos casos la participació és realment simple i sense continuïtat i, en el fons, no respon a l’essència del que el mot “participació” suggereix.

Cal, doncs, que les ONL ens plantegem fer un pas mes enllà i apostem per una cultura d’actuació realment participativa que, com deien els autors de l’estudi, no passa per la democràcia compulsiva d’estar votant constantment, sinó per convertir la participació en una font de riquesa (i, en segona instància, de fortalesa) per a l’organització.

I tot això en el doble eix intern / extern. Durant les darreres setmanes algunes ONG han estat al centre de l’atenció mediàtica perquè des de la justícia se les està investigant per diferents raons. Per què no oferim a la ciutadania la possibilitat de preguntar-nos el que vulgui i responem públicament a través dels nostres webs, tot superant les FAQs (preguntes més freqüents) autocomplaents? Per què no habilitem canals clars a les intra/extranets per tal que els nostres treballadors i voluntaris puguin llançar propostes en qualsevol moment i que aquestes arribin a tothom, puguin ser debatudes i no es perdin en el no res? La llista de possibilitats és molt llarga, sens dubte.

En aquesta línia, precisament ahir la gent de Catalunya Segle XXI em comentaven que estan a punt de començar un projecte de dinamització participativa a diverses ONL del qual ja ens n’havíem fet ressò a TecnolONGia. Tant de bo que a la seva conclusió ens puguin presentar una bona colla d’experiències exitoses.