Si teniu ganes de saber què ha passat a l’e-STAS: Symposium de las Tecnologías para la Acción Social, podeu fer un cop d’ull al bloc (en anglès) de n’Ismael Peña, que recull els punts principals dels tres dies de congrés en tres articles:

- e-Stas: briefings from the symposium on technologies for social action (I)

- e-Stas: briefings from the symposium on technologies for social action (II)

- e-Stas: briefings from the symposium on technologies for social action (III)

També hi ha un article sobre el tema a CanalSolidari.

A més, podeu consultar les diferents presentacions a:

http://www.slideshare.net/cibervoluntarios/slideshows

De la lectura dels articles de l’Ismael, destaco i comento quatre idees més que conegudes però no per això menys importants:

- La necessitat de no reinventar la roda constantment i invertir en replicar projectes que s’han demostrat d’èxit en altres contextos. Deixeu-me ser provocatiu: qui serà el primer finançador que s’atrevirà (en l’àmbit TIC o en qualsevol altre) a proposar una convocatòria de subvencions basada en el “plagi”?

- Seguint la línia anterior, apostar per la disponibilitat d’eines que resolguin necessitats conegudes per davant de la creació d’eines que en generin de noves.

- I reblant el clau: la qüestió de fons són les capacitats, no les eines. Ho dèiem també al 1r Congrés del TSS català: si l’usuari estàndard tingués una cultura tecnològica mitjana i una certa suficiència en un conjunt bàsic d’eines aniríem molt més lluny que no pas creant mil noves eines ultra-potents que només faran servir uns quants.

- La innovació insostenible no és innovació: de la mateixa manera que a voltes lamento que hi hagi ONL que no pensin en clau de TIC, també és cert que he conegut algú que ha llençat la casa per la finestra el primer dia i després s’ha ofegat en un oceà inabastable i inmantenible de tecnologia. El lema escaient seria aquell de “sin prisa pero sin pausa”.

Gràcies, Ismael!