L’obsessió per l’audiència infinita

Segueixo un debat blocaire als EUA sobre l’ús i la presència de les ONL a les xarxes socials, originat per un provocador post de Seth Godin. Laura Quinn, editora d’Idealware, li respon amb un article que trobo força brillant: The Trouble with (Bad) Metrics.

El resum de tot plegat és que Godin critica les ONL per no fer servir amb prou intensitat les grans eines online per a obtenir suport per a les seves causes. I ho exemplifica dient que entre els 100 primers usuaris de Twitter més seguits no n’hi ha cap que sigui una ONL.

La rèplica de Quinn és clara: “Si a Idealware dediquéssim un sol dòlar o un sol minut a intentar ser un dels 100 usuaris de Twitter més seguits, estaríem malgastant els recursos que se’ns han confiat. La nostra missió no és fer comunicació massiva cap a milions de persones. No crec que al món hi hagi tanta gent que es pugui beneficiar dels nostres serveis o que pugui desenvolupar accions que ajudin Idealware a materialitzar la seva missió. Com el 95% de les ONL, tenim un nínxol d’audiència. No hauríem d’intentar arribar a tothom. Hauríem de mirar d’arribar a aquelles persones a qui interessa la nostra missió“.

Paraules sensates que els qui ens dediquem a recomanar l’ús de la tecnologia en l’àmbit social no hauríem d’oblidar. El fonamentalisme tecnològic o el desenvolupament d’actituds insostenibles a la xarxa són errors en què podem caure o, pitjor, en què podem fer caure entitats que confien en el nostre criteri.

Dit això… com és possible que encara hi hagi tantes entitats que no utilitzen Twitter? ;-)

9 comentaris a “L’obsessió per l’audiència infinita”

  1. Edu ha dit:

    29 set 09 - 14:05

    Molt interessant, gràcies per resumir-nos el debat. Sens dubte no cal obsessionar-se amb arribar a tothom, cal arribar a les persones indicades.

    Salutacions des de Shanti Bhavan, on Internet és un miracle molt recent :)

  2. Angel ha dit:

    29 set 09 - 14:18

    ¿ Twitter es eso que te bombardea con avisos sobre artículos de dudoso interés que te distrae de lo que estés haciendo? Pero no habían puesto los Feeds para controlar las actualizaciones y el momento de leer los artículos. Fuera de bromas. Creo que no debo usar bien twitter porque no le veo ventajas. Mejor dicho las veo para el que publica pero para el lector es un atraso.

  3. Jaume Albaigès ha dit:

    29 set 09 - 15:58

    Edu, que bé que es produeixin alguns miracles, oi? ;-)

  4. Jaume Albaigès ha dit:

    29 set 09 - 16:06

    Ángel, Twitter, como casi todo, no debe ser abrazado sin más. Hay que conocer sus potencialidades y ver cuáles de ellas son de interés para cada usuario concreto, sea individuo u organización.

    Por ejemplo, como lector, seguir a unas cuantas personas y entidades bien seleccionadas me permite acceder a una cantidad de recursos de calidad con el mínimo esfuerzo.

    Y habría mucho más… A ver si otro día puedo hablar sobre el tema con calma.

  5. ismael ha dit:

    29 set 09 - 16:42

    Totalmente.

    Creo que un resumen sería el siguiente (y perdón por los anglicismos):

    ¿queremos utilizar las redes sociales para el broadcasting o para el networking?

    En mi opinión, la inmensa mayoría de los que utilizamos las herramientas sociales le sacaremos más provecho a una estrategia basada en hacer contactos y mantenerlos, en intercambiar información y trabajar juntos, que no en, simplemente, largar al mundo nuestro mensaje, aunque llegásemos a todos.

  6. ismael ha dit:

    29 set 09 - 16:44

    Ángel, yo pensaba igual que tú antes de usarlo.

    Cuando me metí en twitter (@ictlogist), decidí, deliberadamente, no seguir ningún “modelo”, ni consejo, ni manual, ni nada parecido sobre “lo que uno tiene que hacer en twitter”.

    Lo probé de cero e intenté verle los pros y los contras. Ahora, le saco partido, mucho partido.

    Es cuestión de que cada uno vea para qué le sirve (que puede ser, perfectamente, para nada, claro está :)

  7. Jaume Albaigès ha dit:

    29 set 09 - 17:21

    Hola Dr. Ismael :-)

    Gràcies com sempre per les teves aportacions.

    Penso que la teva frase està ben trobada i encaixa perfectament pel que fa als individus, però no tinc tan clar si és del tot replicable en el cas de les organitzacions. Les persones no tenim tant un desig o una necessitat de vendre el nostre missatge, però les entitats sí: sensibilitzar, transformar actituds i realitats, captar fons i altres tipus de recursos…

    Vull dir que probablement alguna mena de “netcasting” han de fer i em sembla que la clau està en ajudar a trobar aquest punt d’equilibri. Per descomptat que els beneficis que en rebem els individus (i que tu has descrit perfectament) també els són d’aplicació, però em penso que necessiten anar una mica més enllà.

  8. Begoña ha dit:

    11 oct 09 - 14:37

    Acabo de conocer la existencia de Twitter, y me estáis ayudando a pensar sobre qué uso darle en la orgnización. Gracias

  9. Jaume Albaigès ha dit:

    11 oct 09 - 15:09

    Para eso estamos, Begoña. ¡Bienvenida a TecnolONGia!


Deixa un comentari