El fracàs de les causes socials al Facebook

Facebook logoHe llegit i comentat el suggeridor post Los espa√Īoles pasamos de las causas sociales en Facebook.

La constataci√≥ de la debilitat del suport a les causes de Facebook (FB) podria fer pensar que no val la pena que una entitat hi dediqui temps i recursos. Alhora, tot just fa uns dies, en el consell assessor web d’una organitzaci√≥, jo mateix afirmava que la pregunta no √©s si “FB s√≠ o FB no”, sin√≥ “FB com”. Per tant, dono el “FB s√≠” per descomptat. Com combinem, doncs, ambdues idees? Cal o no que les entitats socials utilitzin FB (i/o altres xarxes socials i aplicacions online) per a potenciar la seva causa?

La ra√≥ principal per a ser present a FB t√© a veure amb la quantitat potencial de persones que poden assabentar-se de la nostra exist√®ncia, tasca, missi√≥, etc. Cap web no t√© garantida la visita ass√≠dua d’un nombre creixent d’internautes, per lloable que sigui la causa que proposa i defensa. Per tant, necessitem treballar en el doble vector casa (web propi) / carrer (xarxa social). Qui vulgui venir a visitar-nos, encantats, portes obertes. Al nostre web som els amos i podem fer el que ens sembli, possibilitats infinites. Per√≤ la probabilitat de trobar noves complicitats es multiplica si sortim a trobar la gent al carrer, a les places, a l’√†gora p√ļblica… √©s a dir, a Facebook.

La q√ľesti√≥, per√≤, √©s com s’ha de fer aquest acostament. Imaginem-nos que un bon dia sortim a passejar i ens asseiem en un banc d’una pla√ßa. Probablement veurem passar for√ßa gent. Els qui ens coneixen ens saludaran i ens preguntaran com ens van les coses. Tindrem una oportunitat per adre√ßar-nos-hi i fer-los arribar el nostre missatge. Per√≤ la gran majoria de desconeguts no faran cap cas de la nostra pres√®ncia i seguiran el seu cam√≠, ni que a la samarreta hi duguem el nostre nom escrit. Jo diria que √©s el mateix que passa al Facebook amb les ONL i les seves causes.

Si donem d’alta un perfil, una p√†gina o un grup de la nostra organitzaci√≥, probablement aconseguirem fer un nombre significatiu d’amics o seguidors entre els qui ja ens coneixen. Una manera m√©s de tenir-los vinculats, per√≤ aquests ja ens visitaven a casa. Per√≤, i la resta del m√≥n? Com aconseguim que s’interessi per la nostra activitat? Algunes idees i preguntes:

- Una de les claus del FB √©s la idea “l’amic de l’amic”. Incentivem els nostres amics / seguidors perqu√® siguin proactius i ens portin amics / seguidors nous.

- Qu√® fem amb els nous amics i seguidors, per√≤? No es tracta nom√©s d’incrementar el comptador. Volem que aquestes persones s’impliquin amb els nostres valors, amb la nostra proposta social. Els donem la benvinguda, almenys, o ni aix√≤? Els llancem missatges que puguin ser del seu inter√®s de forma regular o nom√©s ens en recordem quan volem els seus diners (o ni llavors)?

- Fins a quin punt podem personalitzar la relació amb els nostres seguidors? Lògicament, a més personalització més inversió però també més fidelització i implicació. Què preferim: 1000 nous seguidors que realment no ens aporten res o 50 nous activistes implicats? Podem aspirar a totes dues coses?

- Com traspassem la frontera online / offline? Recordeu la campanya Reach out for Kenya d’Amnistia Internacional a FB? El m√≥n no canviar√† nom√©s a for√ßa de clics, cal que l’activisme online arribi al carrer, a la gent que nom√©s viu offline, a les institucions, etc.

- I als seguidors amb qui nom√©s podem comptar online, qu√® els podem oferir / demanar? Com poden ajudar-nos a difondre el nostre missatge? Podem convertir-los en donants? Si no s√≥n un p√ļblic proper, aconseguir que donin diners a l’organitzaci√≥ no √©s evident; cal pensar en vincular la donaci√≥ a una acci√≥ concreta, a un projecte.

- Estem farts de sentir parlar del valor de la diferenciaci√≥. Si fem el mateix que tothom √©s dif√≠cil que se’ns percebi d’una manera especial i que els nous p√ļblics se sentin atrets per la nostra crida. Per tant, cal fer un esfor√ß d’imaginaci√≥, d’innovaci√≥. No cal ser els √ļnics, els irrepetibles. Nom√©s cal trobar algun element d’especificitat que ens permeti contactar amb aquelles persones a qui no coneixem i que no ens coneixen per√≤ que estant desitjant connectar amb una entitat com la nostra, amb els nostres valors.

Bé, en podríem parlar moltes més hores, però la síntesi de tot plegat és que malgrat que el FB (i altres eines) ens facilitin enormement la presència online, cal definir una estratègia pròpia sobre com desenvolupar aquesta presència, en la qual la proactivitat i el treball a llarg termini han de ser factors clau.

Qui vol comentar la seva experi√®ncia a FB o a d’altres xarxes?

2 comentaris a “El frac√†s de les causes socials al Facebook”

  1. Jordi Pietx, xct* ha dit:

    11 set 09 - 12:52

    Hola Jaume,

    he llegit el teu post tres mesos despr√©s… ho sento! No et segueixo prou sovint. M’ha interessat, ja ho saps, perqu√® la Xarxa de Cust√≤dia del Territori est√† preparant el seu nou portal ciutad√† que comptar√† amb un FB, per√≤ tamb√© perqu√® fa un parell d’hores m’he estat barallant amb el meu FB personal-professional. El teu article m’ha interessat molt i el compartir√©, crec que apuntes q√ľestions molt interessants!
    T’haig de dir per√≤ que m’ha sorpr√®s veure 0 comentaris a un article que est√† tant orientat a dir-hi resposta.
    Per part meva, que a la xct intentarem fer els deures i sortir amb un FB que faci xarxa social. Veurem si ho aconseguim!

    Jordi Pietx, xct*

  2. Jaume Albaigès ha dit:

    11 set 09 - 22:11

    Hola Jordi,

    Gr√†cies pel teu comentari. Efectivament, has estat el primer a respondre aquest article, ni que sigui tres mesos despr√©s d’haver-lo escrit. :-) A principis d’any vaig escriure un post on parlava de la comunitat oculta, la gent que segueix un blog o altre per√≤ que no sol comentar els articles. Tamb√© aquesta gent √©s important i tamb√© per a ella escric el blog, tot i que, certament, la conversa i el debat generen molta m√©s riquesa. En fi, tot compta.

    Confio que l’experi√®ncia de l’xct amb el Facebook i amb les altres xarxes i eines que comenceu a posar en funcionament sigui ben reixida i que tornis d’aqu√≠ un temps a explicar-ho en aquest blog.


Deixa un comentari