Ja fa temps que en els cursos i seminaris en què participo convido a les entitats assistents a assumir la idea que en matèria de TIC, bona part de l’estratègia de futur present passa per posicionar-se d’alguna manera en el vídeo com a contingut i en el mòbil com a canal.

Quan dic això, sempre hi ha algú que qüestiona aquesta afirmació, especialment pel que fa al tema del mòbil. Que si l’ús d’Internet al mòbil és minoritari, que si les tarifes són massa altes, etc.

La meva contrarèplica no té cap originalitat: en qualsevol procés de penetració d’una nova tecnologia ja sabem que hi ha una corba d’entrada, en la qual hi ha un primer i petit nombre d’usuaris que de seguida s’hi apunten (early adopters) i que, alhora, fan de prescriptors als seus cercles relacionals. A partir d’un cert moment, es produeix un punt d’inflexió (o d’explosió) i l’ús es massivitza, alhora que les tarifes s’abarateixen.

Doncs això passarà amb la internet (al) mòbil en un període de temps més curt del que ens pensem. De fet, i per això m’ha vingut la idea d’escriure aquest breu post, avui m’he assabentat via 233grados de la publicació (fa gairebé un any!) d’aquest estudi de Nielsen sobre, precisament, la penetració de la internet mòbil, el qual conclou que ja hi ha massa crítica suficient com per fer-la atractiva a la inversió publicitària. Concretament, a Espanya, el primer trimestre de 2008 més d’un 10% dels usuaris de mòbil tenien accés a internet.

Si la internet mòbil ja és atractiva per als publicistes, no ho hauria de ser també per a les organitzacions socials?

Actualització (23/03/2009): Informació més recent a ComScore via Enrique Dans.