Comencem el 2009 tot celebrant el segon aniversari de TecnolONGia. Els qui manteniu un blog en el vostre temps lliure (a vegades diria que aquesta expressió és un veritable oxímoron ) ja sabeu com costa ser-hi fidel, i per això d’entrada estic content d’haver arribat fins aquí sense dimitir i amb ganes de seguir.

La valoració d’aquest segon any no s’allunya massa de la que ja vaig fer amb motiu del primer aniversari, especialment en els punts positius, de manera que no us en repetiré el discurs.

* Pel que fa als temes millorables que citava en el mateix post, aquest any he parlat d’almenys una dotzena de bones pràctiques de diferents entitats, tendència que espero mantenir i fer créixer en el futur. La “denúncia” de les pràctiques millorables (sempre amb bona intenció, tot i que acompanyada de certa desesperació) també hi ha estat present, però matisada, com deia, pel protagonisme de les bones pràctiques.

* Un altre punt que fa un any ja considerava que calia millorar era el de la regularitat de la publicació. Objectiu fallit, si més no en els tres primers quarts de l’any. En números globals, el 2007 es va tancar amb 58 entrades i 110 comentaris, mentre que el 2008 ho ha fet amb 55 i 99, respectivament, és a dir, pràcticament la mateixa activitat que l’any anterior. L’aprenentatge és que si no bloguejo sobre la marxa, en el moment que apareixen les idees, difícilment ho acabo fent. La llista de posts pendents per quan trobi el forat s’allarga i s’eternitza.

En aquest sentit, dos elements positius: la fiblada probablement inconscient de l’Ismael Palacín al respecte del compromís amb els lectors (sí, malgrat la gratuïtat de l’acte d’escriure, em penso que hi ha una responsabilitat voluntàriament assumida que mereix aquest compromís. Gràcies, Ismael!) i, d’altra banda, comprovar que no és tan dramàtic escriure un post des del mòbil. Alguns dels del darrer trimestre de l’any, que ha estat el més prolífic, els he escrit, almenys a grans trets, des de la Blackberry (sense ser gaire gadget-addicte, n’estic content, d’aquest trasto), aprofitant viatges en metro, conferències o gronxadets inacabables del bressol del Marc.

* El darrer aspecte era el de la creació de comunitat. Pels números anteriors ja veieu que tampoc ha estat per tirar coets, així que segueix a la llista de deures pendents. De totes maneres, no voldria menystenir el valor de la “comunitat oculta”, la dels lectors que segueixen el blog però que no hi fan comentaris. En no poques ocasions, anant pel món he rebut comentaris orals (que el blog malauradament no comptabilitza ) tant de velles com de noves coneixences, del tipus “em va agradar això”, o “trobo a faltar allò”, o “he llegit aquell post que vas escriure sobre x”…

A veure si el 2009 podem anar una mica més enllà en tot plegat. Bon any a tots!