Les organitzacions socials han denunciat històricament la dificultat de ser preses en consideració per part d’altres agents socials i, en conseqüència, d’influir-los en certa mesura. El cas dels mitjans de comunicació, especialment els generalistes i de major abast, ha estat el paradigma d’aquesta reivindicació.

Afortunadament, el desenvolupament d’Internet com a canal de comunicació va obrir noves possibilitats per a les entitats, que van poder començar a desenvolupar estratègies de comunicació multiformat al marge dels mitjans i canals tradicionals.

Ara, però, assistim a l’eclosió d’un nou fenomen que torna a barrejar-ho tot. Alguns mitjans de comunicació, però també altres agents com obres socials de caixes d’estalvi, estan impulsant la creació de comunitats virtuals o xarxes de blogs. Sense voler ser exhaustiu, alguns exemples: El Periódico (Blogs del món), La Sexta (Objetivo solidario), Caja Navarra (La comunitat de banca cívica) o Caja Madrid (Red de blogs obra social).

A primer cop d’ull, semblen iniciatives positives que ens haurien de fer pensar que la reivindicació de què parlàvem ja és un tema resolt. A mi, però, se m’acudeixen moltes preguntes a diferents nivells per a les quals no tinc una resposta clara. Per exemple:

- Moda o convicció? Mitjans i caixes estan simplement aprofitant les facilitats (baix cost inclòs) que Internet ofereix per transmetre una imatge més social o hi ha una voluntat real de donar veu a fonts alternatives?

- Atic amb terrassa, golfes o gueto? Com cal valorar aquest espai de participació que s’ofereix? És suficient? Per exemple, té sentit, en el cas dels mitjans, crear portals o seccions específiques clarament diferenciades enlloc d’integrar o enllaçar els articles amb les notícies generals? Servirà aquesta mena d’iniciatives perquè les entitats es converteixin en fonts de confiança habituals dels periodistes?

- Oportunitat o condició? En el cas de les comunitats vinculades a les caixes, aquestes estan oferint quelcom atractiu a les entitats o estan aprofitant la seva posició de força com a finançadores per fer que les entitats els generin continguts i les revesteixin de legitimitat?

- Quin és el valor afegit per a les organitzacions? Actualment muntar un blog, fins i tot un vídeoblog o un canal de vídeo sobre Internet són operacions senzilles a l’abast de tothom. Quin valor té per a una organització incloure un blog en un web aliè? Algunes respostes són evidents: nous públics, potser nous socis i donants, més sensibilització social, etc. N’hi ha d’altres?

- I, en paral·lel a l’anterior, pot tenir efectes secundaris contraproduents? Pèrdua de visibilitat de l’organització en un conjunt de referències politemàtiques dirigides per un actor extern al sector; limitació o afebliment del discurs per evitar conflictes amb l’amfitrió en particular o amb el seu sector d’activitat en general, etc.

- Tenen les organitzacions una política o un criteri de presència? A quants llocs han de tenir veu o ser presents? Com més, millor? O bé cal escollir complicitats i/o aliances amb valor?

- Quin sobresforç de gestió suposa? Com es reaprofiten els continguts que es generen? Es creen per al propi web o blog i després es repliquen en aquests altres espais?

Seria molt interessant conèixer com estan encarant la qüestió les entitats que hi participen. Algú s’hi anima?