Ahir a la tarda es va celebrar l’acte “Avenç en el bon govern i la transparència de les ONG”, organitzat per ESADE i L’Obra Social La Caixa. Entre els ponents, Salvador García-Atance, co-president de Fundación Lealtad. A la sala, certa expectació per saber què diria en relació al ja tristament famós vídeo que l’entitat ha rodat per a promocionar el seu nou web.

No us faig tota la història -adjunto uns quants enllaços d’interès al final-, sinó que em limito a citar el que es va dir ahir com a complement, crec que interessant, a tot el que ja s’ha publicat.

* Primera intervenció, durant la ponència: García-Atance descriu el context: cal presentar el nou web, una empresa de comunicació ens proposa fer el vídeo i tot va una mica a corre-cuita a l’últim moment. Pel que fa al contingut, s’intenta imitar (amb poc encert, tot sigui dit -nota del blocaire-) el Please, don’t vote! de la campanya electoral dels EUA.

No diu més que això: cap valoració sobre l’encert o el no encert de la idea i una subtil delegació de responsabilitats en l’empresa de comunicació.

* Segona intervenció, en la primera ronda de preguntes: polèmiques al marge, quin és l’aprenentatge que heu tret d’aquesta situació? Resposta: tot el que hem fet històricament sempre ho hem consultat al sector i després hem pres la decisió pertinent. En aquest cas no ha estat així. Potser després de la consulta hauríem decidit igualment produir el vídeo, però en tot cas ens va faltar aquest procés previ.

En altres paraules, seguim sense sentir res sobre el missatge transmès en el vídeo i ens limitem a un mea culpa del tot tangencial.

* Tercera intervenció, ronda final de preguntes: teniu la impressió d’haver patinat? Heu previst algun tipus de resposta pública i/o a les entitats que han qüestionat l’anunci? (veure enllaços al final). Resposta: (després d’uns llargs segons de dubte sobre com enfocar el tema) la pregunta que cal fer-se és si, sabent que passaria tot el que ha passat, haguéssim tirat endavant la iniciativa. I la resposta a aquesta pregunta és que no ho sabem (és a dir, podria ser que sí -nota del blocaire-). Hem polaritzat el sector i això no és una conseqüència positiva però necessitem aconseguir que les persones físiques a Espanya adoptin una cultura de donació basada en la informació sobre la realitat de les ONG, i aquest és l’objectiu del vídeo. L’hem projectat en altres àmbits (empreses, individus, etc.) i ningú no ens ha fet cap retret. Això només ha passat entre les ONG (clar, de qui “mal”parla el vídeo, sinó? -nota del blocaire-). En els propers dies ens reunirem amb la CONGDE i la Plataforma de ONG de Acción Social, que també ens ha fet arribar una carta en privat, i parlarem de tot plegat.

Arribem, doncs, al final de l’acte i no hem aconseguit sentir ni una sola paraula sobre el nucli del tema: el vídeo projecta una imatge prolongada de dubte i descrèdit sobre el conjunt de les ONG fins que en la fase final s’obre una petita finestra a l’esperança, limitada a les entitats auditades per Lealtad.

D’altra banda, el vídeo segueix penjat a Youtube i promocionat per l’entitat des del seu web, que no ofereix cap tipus d’explicació, comentari, rectificació o valoració un mes després que tot l’enrenou comencés.

Aquí els enllaços:

- El vídeo.

- Articles de CanalSolidari i de Josep M. Canyelles (i II) sobre el vídeo.

- Carta pública de la CONGDE, l’AEF i la Plataforma de Infancia a Lealtad.

PS. Faig constar que en el seu moment em va semblar que el projecte de Lealtad era una bona iniciativa per ajudar les ONL a treballar d’una manera pràctica els temes de transparència, rendició de comptes i bon govern, sobre els quals hi havia més discurs que realitats.

- Actualització 12/12/2008: Article de Josep M. Lozano.