El no-valor de copiar i enganxar

Jaume Albaigès 01 desembre 2008 Pràctiques millorables 5 comentaris

Arrenco el dilluns fent un repàs ràpid a diversos butlletins setmanals, entre ells els d’alguns canals de Xarxanet. Al d’Informàtica hi ha una càpsula de coneixement que d’entrada em sembla suggeridora: Plans de contingència i de recuperació davant de desastres. Penso que hi deu haver poques entitats que tinguin aquest tema resolt o, si més no, sobre la taula, i decideixo fer un cop d’ull a la proposta plantejada.

Començo a llegir i, oh, sorpresa!, m’assalten termes com empresa, CEO, banca, assegurances… Per un moment penso que el navegador m’ha dut a un altre web, però no, sóc a Xarxanet. Llegint amb més detall començo a trobar alguna expressió poc acurada en català i m’assalta el dubte. Copio la primera frase del text i li dic a Google que la busqui. Res. Potser, al capdavall, és un text original i simplement l’autor és una persona acabada d’arribar al sector procedent del món empresarial. Per què no?

Segon intent, la tradueixo al castellà i repeteixo l’operació. Ara sí, Google em condueix al web d’IDG, un grup editorial especialitzat en publicacions periòdiques de tecnologia com PC World, on apareix, mot per mot, l’article que Xarxanet reprodueix com a càpsula de coneixement.

D’entrada no tinc res contra la replicació de continguts a Internet, si això serveix per apropar-los a nous públics. Però:

1. Sense citar l’autor (un tal Daniel Matey, diguem-ho almenys un cop) ni la publicació original d’on s’han tret?

2. Fent-ne una traducció automàtica sense revisar-la mínimament? (què volen dir les expressions “Un PRCD no sol incumbeix”, “responsables de TU”, “qui voldrà atacar-me a meu?”, etc.? Ah, sí, són traduccions robotitzades de “Un PRCD no solo atañe” -solo sense accent a l’original castellà-, “responsables de TI”, “¿quién va a querer atacarme a mi?” -mi també sense accent a l’original).

3. Sense adaptar-ne el llenguatge, els continguts o els exemples a la realitat de les organitzacions socials?

Tinc la percepció que el valor afegit que aportarà aquesta càpsula serà, malauradament, proper a zero, tot i que el tema, d’entrada, és important i en justificaria una càpsula ben elaborada.

Fa un parell de setmanes, en una trobada per valorar els cinc anys d’existència de Xarxanet vaig comentar com a punts a millorar tot el que tenia a veure amb replicació de continguts aliens, cites, etc. No han passat gaire dies que no hagi trobat un exemple clar d’allò a què em referia.

Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.

5 comentaris a “El no-valor de copiar i enganxar”

  1. ismael ha dit:

    01 des 08 - 14:48

    Discrepo con que el valor será próximo a cero. O mejor dicho, tenderá a cero, pero por la izquierda, desde los valores negativos.

    Sin duda alguna, un texto así hace perder credibilidad a la plataforma: por copiar, por no adaptar, por no corregir (ortografía, gramática, semántica), etc.

    Muy mal.

  2. José M. Pérez ha dit:

    03 des 08 - 14:11

    Jaume,

    Temporalment hem tret aquest contingut per revisar i adaptar el seu redactat a les necessitats de Xarxanet. Una vegada revisat el tornarem a publicar perquè, a l’igual que tu, estem segurs que és un contingut molt interessant per a les entitats.

    Lamentem la incidència i demanem disculpes a les persones que s’hagin sentit perjudicades.

  3. Jaume Albaigès ha dit:

    03 des 08 - 16:24

    Gràcies, José María. Segur que és una bona oportunitat per a fer una càpsula interessant sobre un tema que les entitats sovint no tenen present o no consideren prou important.

  4. Andreu Pascal ha dit:

    03 des 08 - 17:05

    Quina rapidesa! això és resolució d’incidències!!!

    El que necessitem es posar-nos a treballar, no fer crítica poc constructiva que no aporta RES, jo diria que tendint a zero però tirant per l’esquerra.

  5. Jaume Albaigès ha dit:

    03 des 08 - 17:48

    Hola Andreu,

    Gràcies pel teu comentari i benvingut a TecnolONGia.

    Si la teva aportació va per l’article, em penso que la crítica que s’hi fa és ben constructiva, atès que s’analitza un fet sense malparlar de ningú i es suggereixen les coses que s’haurien d’haver fet i no es van fer. A partir d’aquí és cert que el cal és treballar i treballar bé perquè aquesta mena de coses no passin, sense cap mena de dubte.

Deixa un comentari