10 reptes TIC pel 2016 a les ONL



Fa unes setmanes em van convidar a participar en un seminari de la Universitat de Deusto: Reflexiones sobre los Retos de las Migraciones en la Sociedad Red. Els organitzadors em van demanar que parlés del meu negociat, les TIC i les ONL, i ho vaig aprofitar per mirar de posar al dia una de les coses que he mirat de fer periòdicament en aquest blog: identificar els reptes en matèria de TIC a què s’enfronten les entitats del Tercer Sector. Seguint el fil de la presentació, us deixo unes notes en forma de decàleg.

Breu introducció a mode de diagnòstic

El Tercer Sector fa servir les TIC com qualsevol altre actor, no hi ha diferències rellevants ni motius per sospitar d’un Tercer Sector endarrerit, comparativament parlant. De fet, diríem que les diferències es donen a l’interior del sector com també passa en d’altres, i estan associades a paràmetres del tipus volum d’activitat, per posar un exemple. En aquest sentit, una gran ONG es pot assemblar força a una multinacional, tecnològicament parlant, mentre que una entitat més petita pot emparentar-se amb una pime.

En el procés de professionalització del Tercer Sector hem viscut, al llarg dels darrers 25 anys, la incorporació progressiva a les estructures de les entitats de tota una sèrie de perfils laborals: tècnics de projectes o d’atenció directa, direcció, gestió econòmica, gerència, comunicació, captació de fons… El següent pas era el dels tecnòlegs, però la crisi ho va estroncar. Total, que ens trobem amb organitzacions cada cop més farcides de tecnologia però sovint faltades del coneixement suficient per emprar-la des de l’estratègia.

A partir d’aquí, els reptes… Miro de ser breu en la formulació de cadascun. Si teniu ganes d’anar més enllà, ho podem fer als comentaris.

1. Incloure les TIC a l’estratègia

No m’hi allargo, ja n’he parlat altres vegades al blog (aquí i aquí, per exemple), però segueix sent el punt de partida indefugible i, sovint, la baula feble del procés. Cal fer que la tecnologia reforci l’estratègia més enllà de l’operativa quotidiana.

2. Mentalitat d’inversió

També és un clàssic del blog. Aplicar una estratègia demanarà recursos. Tot i que aquest discurs s’ha anat residualitzant, encara persisteix en alguns ambients la idea que desviar recursos de l’acció o l’atenció directa cap a d’altres àmbits és una mena de traïció a la missió. I la crisi ha donat una segona vida a aquesta idea…

Després d’aquests dos primers reptes de caire més organitzatiu i estratègic, entrem en aspectes ja més vinculats a elements concrets de la tecnologia o a àmbits de les entitats on les TIC poden fer servei.

3. Construcció de comunitat

Seguim tenint organitzacions de base social feble, sobretot les de volum mitjà. D’altra banda, algunes organitzacions petites i/o de recent creació necessiten trobar la massa crítica que les faci viables. Una acció ben pensada a la xarxa, desenvolupada amb constància, podria contribuir a fer que moltes entitats trobessin el seu nínxol dins de la llarga cua de les existències possibles, més enllà de la zona de bestsellers.

4. Captació de fons

Clarament enllaçat amb el punt anterior. La constel·lació de recursos, eines i conceptes vinculats a la captació de fons amb mitjans tecnològics és inacabable i la major part d’entitats no hi han tret el cap encara: P2P, crowdfunding, microdonacions, mòbil, codis QR, TPV, anuncis online… Tot un univers per descobrir, tota una estratègia específica per desenvolupar.

5. Mobilitat

I una cosa ens porta a l’altra. La proliferació dels dispositius mòbils obre vies noves a la captació de fons, dèiem. Però va molt més enllà. Dur un ordinador sempre connectat a sobre és un altre canvi notable que genera oportunitats. Podem millorar processos de treball, podem recopilar dades d’interès obtingudes per terceres persones, etc. Tot un univers per descobrir, tota una estratègia específica per desenvolupar. Ah, que ja ho havia dit?

6. Dades, dades, dades…

Més enllà d’algunes locucions que sovint no entenem prou (big data, data mining, etc.), el que sí que és cert és que les entitats ja fa temps que acumulen dades de forma més o menys sistematitzada en suports digitals, fruit de la seva operativa quotidiana. Dins d’aquestes dades hi ha, en molts casos, informació rellevant que, convenientment estudiada, ajudaria a la presa de decisions basades en elements objectivables, cosa que no sempre passa. Comencem per un mínim quadre de comandament amb quatre indicadors realment rellevants?

7. Dades obertes

Aquí sí que estem absolutament desemparats. Pràcticament ningú al sector s’ha plantejat que pugui tenir valor o sentit oferir dades pròpies en formats accessibles per tal que tercers les puguin aprofitar per desenvolupar estudis o serveis. I tot i que potser és cert que les dades d’una sola organització en molts casos no serien particularment rellevants, les d’una colla que treballin en el mateix tema o en el mateix territori, amb acumulacions d’uns quants anys, potser ja resultarien més interessants. El sector ho hauria de considerar dins del retorn a realitzar envers el conjunt de la societat.

8. Gestió del coneixement

Aquí hi ha un autèntic calaix de sastre: l’accés al coneixement que la tecnologia facilita; com endreçar, aprofitar i gestionar aquest mateix coneixement; com aprofitar específicament el coneixement alliberat i compartit en matèria tecnològica; com formar-nos apropiadament i contínua per ser capaços d’aprofitar-ho tot plegat… A tall d’exemple pràctic, les organitzacions haurien d’ajudar els seus equips a desenvolupar Entorns Personals d’Aprenentatge (Personal Learning Environments) i, fins i tot, haurien d’arribar a construir Entorns Organitzacionals d’Aprenentatge.

9. Desenvolupament cooperatiu de solucions TIC

Això que abans de la crisi semblava impossible ara es veu amb uns altres ulls: organitzacions diverses aportant i compartint recursos per tirar endavant solucions tecnològiques conjuntes. SinergiaCRM, el projecte on concentro la major part dels meus esforços actualment, n’és una bona mostra. I es podrien fer força més coses… Quan diem que un altre món (o una altra economia o el que sigui) és possible, no només parlem dels altres, també ho hem de fer de nosaltres mateixos.

10. Drets digitals

Ja fa temps que assistim a múltiples debats relacionats amb la preservació dels drets i llibertats individuals i col·lectius a la xarxa: accés, neutralitat, privacitat, etc. Tots aquests temes també haurien de ser inclosos a l’agenda sectorial de reivindicacions diverses. No podem deixar sols en aquesta lluita determinats moviments i activistes especialitzats, necessiten un suport clar del tercer sector i cal teixir les complicitats necessàries per tal que s’intercanviï coneixement per capacitat d’influència.

Què, no direu que no hi ha teca, eh? N’afegiríeu algun altre? Digueu-hi la vostra!

6 comentaris a “10 reptes TIC pel 2016 a les ONL”

  1. Pedro ha dit:

    28 gen 16 - 21:10

    Añadiría – como comentario global, 11 retos es un número poco “redondo” precisamente la figura del “dinamizador tecnológico” en la organización.
    Interno o externo, voluntario o remunerado, más experto en las TIC o más enfocado al análisis de necesidades, … pero nos encontramos habitualmente con entidades sin capacidad de plantear estrategia porque desconocen el “menú”, sin tiempo dedicado por ninguno de sus miembros a la visión global TIC, sin capacidad de integración de las diferentes soluciones (no solo técnica, también de convencimiento, de gestor del proceso de adaptación y de cambio).

  2. Francesc ha dit:

    01 feb 16 - 12:01

    Genial el diagnòstic i el recull de reptes.

    Jo potser remarcaria com a repte clau i articulador de la resta el punt 9. A mi cada vegada em costa més entendre l’èxit de les TIC en el tercer sector sense passar per aquest “desenvolupament cooperatiu de solucions TIC”. I si em permets, inclús ampliaria una mica les mires i parlaria d’un “treball en xarxa de solucions TIC”.

    Som molts els que oferim serveis TIC per les ONL (encara que potser no tants com caldria que ho fem de forma exclusiva) i encara trobo que son poques les iniciatives que ens permeten posar el fruit del nostre treball a disposició del sector.

    SinergiaCRM és un molt bon exemple de les bondats que ofereix compartir esforços i recursos però està clarament enfocat a solucionar un aspecte molt concret dintre del gran ventall de possibilitats que poden oferir les TIC a les ONLs.

    Qui sap però si acabarem veient néixer un SinergiaTIC? Tecnologia al servei del tercer sector ;)

  3. Jaume Albaigès ha dit:

    01 feb 16 - 12:13

    Bien visto, Pedro, gracias. ;-)

  4. Jaume Albaigès ha dit:

    01 feb 16 - 12:17

    Francesc, SinergiaTIC ja existeix. ;-) L’associació que impulsa SinergiaCRM es diu precisament així, SinergiaTIC, perquè la idea inicial ja contemplava anar més enllà de la solució CRM… encara que aquest tema tingui prou volum, complexitat i demanda com per estar ocupant el 100% de l’atenció del projecte aquests primers anys. En tot cas, estic ben d’acord en la necessitat d’anar més enllà d’una solució concreta, de fer créixer la xarxa de solucions i de persones implicades, etc. Feina no ens en faltarà!

  5. Ruben Cano ha dit:

    09 feb 16 - 15:27

    Muchas gracias, Jaume, por compartir tus acertadas reflexiones. Si hubiera sabido que estabas aquí al lado, en Deusto, me hubiera acercado a saludarte y a escuchar tu presentación.

    Yo también quiero añadir una pequeña reflexión que, quizás está incluido en tu primer reto, pero que quiero recalcarlo. En muchos blogs sobre tecnologia y ong que consulto y sigo hay un excesivo énfasis en la captación de fondos, la captación de apoyo social, la captación de datos, la captación de… Y yo me pregunto si estamos reflexionando lo suficiente sobre lo que las nuevas tecnologías, las redes sociales, el big data, etc puede significar no para “captar” sino para “hacer”. Osea, como podemos usar estos avances para lograr un mayor impacto en nuestro mandato: acelerar la asistencia humanitaria, hacer que los ancianos no se encuentren tan solos, proteger el medio ambiente, o lo que sea que nuestra ong quiera lograr…

    Gracias de nuevo y un abrazo,
    Ruben

  6. Jaume Albaigès ha dit:

    09 feb 16 - 16:07

    Bienvenido, Rubén, y gracias por tus palabras, con las que coincido plenamente. Efectivamente, tu comentario va en línea con el primer reto que comento y que es algo así como el mantra de este blog y casi de mi vida profesional. ;-)

    Si le echas un vistazo al post que enlazo como ejemplo:

    http://www.tecnolongia.org/?p=1424&lang=es

    verás que tiene un destacado casi al principio, justo después de la presentación en Slideshare, donde dice:

    Las TIC deberían estar integradas en la planificación estratégica de las entidades, en cada proyecto, proceso y actividad, contribuyendo a un mayor y mejor cumplimiento de la misión y de los objetivos de cada organización.”

    O sea, estoy más que de acuerdo con tu apreciación. ;-)


Deixa un comentari