Afectarà les ONG la nova normativa sobre crowdfunding?

Ahir divendres es va filtrar en alguns mitjans l’esborrany de l’avantprojecte de llei sobre foment del finan√ßament empresarial que prepara el govern de l’Estat i que inclou normativa reguladora del crowdfunding i de les plataformes que el fan possible. La not√≠cia va c√≥rrer r√†pidament per la xarxa i el to general era de for√ßa indignaci√≥ perqu√® es veia en aquesta normativa una intenci√≥ de limitar el creixement del crowdfunding com a eina alternativa de finan√ßament.

Moltes organitzacions no lucratives (ONL) i iniciatives socials i solid√†ries de diferent format han utilitzat i s’han beneficiat d’aquesta manera de captar fons els darrers anys. Canviar√† alguna cosa per a totes aquestes iniciatives quan entri en vigor la nova normativa? Doncs en principi jo diria que la resposta √©s no… o no gaire… o no de forma generalitzada. Miro d’explicar-me.

Els fidels (i for√ßa abandonats) lectors d’aquest blog ja sabeu que existeixen diferents tipus de crowdfunding:

1) El de donació directa, en aquells casos on no hi ha recompensa per al donant o és simbòlica.

2) El de pre-venda, en aquells casos en qu√® hi ha una recompensa equivalent a una compra anticipada per part del donant. √Čs el format m√©s habitual en el sector cultural (projectes musicals, audiovisuals, literaris, etc.) i tamb√© √©s com√ļ en empreses que fabriquen algun tipus de producte (gadgets tecnol√≤gics, per exemple).

3) El de pr√©stec, en aquells casos en qu√® els donants no s√≥n tals, ja que esperen recuperar els seus diners amb un determinat tipus d’inter√®s. Aquest format s’anomena tamb√© crowdlending.

4) El d’inversi√≥, en aquells casos en qu√® les persones que aporten diners ho fan a canvi d’una participaci√≥ (√©s a dir, d’accions) de l’empresa que rep els diners, normalment una startup o qualsevol negoci que comen√ßa el seu cam√≠. Tamb√© es conegut com a equity crowdfunding.

Les ONL treballen sobretot amb el primer tipus, el de donació directa (a vegades amb recompenses simbòliques) i, en menor mesura, quan els projectes ho permeten o hi encaixen, amb el segon (pre-venda). A vegades una mateixa iniciativa barreja totes dues fórmules, on les aportacions més baixes són donacions a efectes pràctics, mentre que les més altes poden tenir alguna contraprestació diferent.

Conec alguns casos d’entitats que han buscat diners a trav√©s de pr√©stecs participatius (semblant al tercer tipus), ja sigui per a la realitzaci√≥ d’inversions o per afrontar tensions de tresoreria, per√≤ fins ara no en conec cap que ho hagi fet a trav√©s d’alguna plataforma online, sin√≥ que sempre ha estat per canals convencionals i normalment amb intermediaris financers que garanteixen la formalitat del procediment.

I no conec tampoc cap ONL, per ara, que hagi buscat inversors (quart tipus) i encara menys que ho hagi fet a trav√©s d’internet. Aix√≤ no vol dir que no pugui donar-se el cas. Per exemple, una entitat podria crear una societat limitada o qualsevol altre tipus de figura mercantil amb la intenci√≥ de desenvolupar alguna iniciativa econ√≤mica. Molts centres especials de treball o empreses d’inserci√≥, de llarga traject√≤ria al nostre pa√≠s, s√≥n empreses la propietat de les quals resideix normalment al 100% en una associaci√≥ o fundaci√≥ que n’ha promogut la creaci√≥, per√≤ aquesta propietat podria estar repartida. Un altre √†mbit que tamb√© podria estar incl√≤s dins d’aquestes darreres dues formes de crowdfunding seria el de l’emprenedoria social m√©s recent.

Per qu√® faig tota aquesta diferenciaci√≥ de les tipologies de crowdfunding? Doncs perqu√® l’esborrany publicat fa refer√®ncia, essencialment, als tipus 3 i 4, √©s a dir, a aquells que menys inter√®s han tingut, almenys fins al dia d’avui, per a les iniciatives socials. Reprodueixo a continuaci√≥ alguns fragments de l’articulat que crec que deixen clar que ni els projectes ni les plataformes ni els donants que coneixem al sector es veuran afectats per aquesta normativa. He destacat en vermell els elements que em semblen m√©s rellevants per justificar la meva percepci√≥:

Artículo 43. Plataformas de Financiación Participativa.
Son Plataformas de Financiación Participativa las sociedades que pongan en contacto a través de páginas web a una pluralidad de inversores con promotores de proyectos de financiación participativa.

Artículo 44. Proyectos de financiación participativa.
Son proyectos de financiación participativa aquellas solicitudes de financiación que cumplan las siguientes características:

a) Estar destinadas a una pluralidad de personas físicas o jurídicas que esperan obtener un rendimiento monetario con la inversión y que no inviertan con carácter profesional.

Artículo 47. Exclusión del ámbito de aplicación.
No tendrán la consideración de Plataforma de Financiación Participativa las entidades que faciliten que demandantes de fondos capten recursos para el desarrollo de proyectos, empresariales o no, mediante:
a) Donación.
b) Compraventa, pudiendo ser la entrega incierta y dilatada en el tiempo.
c) Los préstamos sin intereses.

Per si alg√ļ es pregunta quines s√≥n les plataformes a les quals s√≠ que afectar√† tot plegat, aqu√≠ en teniu un parell a tall d’exemple: Socios Inversores i The Crowd Angel.

Per tant, tot i que la futura llei encara ha de superar diversos tr√†mits i el seu contingut podria canviar, de moment sembla que no ha de preocupar massa al sector del crowdfunding m√©s proper a l’√†mbit social.

3 comentaris a “Afectar√† les ONG la nova normativa sobre crowdfunding?”

  1. Tito ha dit:

    12 mar 14 - 17:48

    Benvolgut Jaume,

    M√©s que discrepar, voldria dir que, en opini√≥ meva, el teu article √©s incomplert i, fins i tot, conclou d’una manera que podr√≠a donar peu a interpretacions err√≤nies per ser una visi√≥ massa parcial del fet que comentes.

    No es pot passar per alt que aquest intent intervencionista del govern sobre el mercat lliure de finan√ßament √©s molt preocupant per a la societat en el seu conjunt, m√©s enll√† de mirar l’√†mbit exclusiu del 3er sector.

    Una societat és un com gran engranatge, i tot és de vital importància per al seu avanç i desenvolupament.

    Aquesta iniciativa del govern central em sembla un atemptat contra els “ascensors socials”, que a Espanya no en sobren precissament. Estem en un pa√≠s on m√©s del 95% del finan√ßament empresarial v√© de la gran banca, i on els partits i sistema no legislen ni fiscalitzen a favor de la figura de les societats particulars de cr√©dit, altrament dites ‘business angel’. A m√©s, ara es disposen a toquetejar el crowfounding.

    Els inversors que l√ļcidament defensen la lliure compet√®ncia perque el talent de base tingui cabuda i un espai a la nostra societat, consideren un su√Įcidi aquesta llei, precissament al nostre pa√≠s, tant mancat de gent emprenedora i amb bones idees que no acabi marxant √† l’estranger.

    Del contingut de la llei s’en despr√®n una regulaci√≥ proteccionista sobre les inversions de particulars en plataformes de microfinanciaci√≥, contaminada amb una clara limitaci√≥ inversora. Com diu l’empresari Joaquim Dorca, “¬Ņfar√†n el mateix amb les empreses de l’IBEX? ¬ŅVindr√† de Guindos a dir-nos √≥n, quan i per qu√® invertir i guanyar o p√®rdre dners? ¬ŅI per qu√® ning√ļ van voler ser tant garantista amb les ‘preferents’ com ho vol ser ara amb el crowdfunding?”…

    D’altra banda, la disfressada voluntat de posar la m√† als diners que puguin escapar a hisenda via crowdfunding, transmet clarament que el ’statu-quo’ no vol perdre el monopoli en decidir qui pot i qui no pot eixugar diner negre o defraudar. Potser haur√≠en de mirar primer els llibres de comptabilitat de G√®nova i Ferraz, en comptes de llen√ßar tant √°vidament les seves urpes al lliure mercat.

    Tota la nostra societat necessita imperiosament, i ara m√©s que mai, d’un marc de llibertat i lliure compet√®ncia on el verdader talent tingui opcions d’obrir-se cam√≠ i es tradueixi en projectes viables, lliures de sangoneres i burocr√†cies que li barrin el pas. I el tercer sector tamb√© es nudreix directa i indirectament de l’avan√ß de tota la societat en el seu conjunt. No hi ha r√©s pitjor que la incongru√®ncia d’uns neolliberals que traeixen el seu model econ√≤mic amb intervencionismes i corporativismes propis d’una ‘cort central’ par√†ssit√†ria, √≥ un model capitalista que es traeix a √©ll mateix dedicant-se m√©s a especular financerament que a produ√Įr de deb√≥. El resultat d’aquestes contradiccions √©s catastr√≤fic, com b√© estem vivint actualment.

    Que aquesta llei no toqui tant directament el crowdfunding dels tipus 1 i 2, m√©s propers a les iniciatives d’√†mbit social, no ens ha de relaxar en absolut ni fer oblidar el monstru√≥s contrasentit d’aquesta mesura en un sistema de llibertats, que incidir√† directa i negativament amb m√©s pals a les rodes de l’avan√ß i el desenvolupament en tots el √†mbits, especialment el de la iniciativa privada (quasi la √ļnica que queda amb garant√≠es d’√©xit), a canvi de protegir interesos de persones tant i tant incompetents, que nom√©s poden mantenir el seu status mitjan√ßant vergonyosos proteccionismes contraris a l’inter√©s del conjunt de tot un pais.

    Tito

  2. Jaume Albaigès ha dit:

    12 mar 14 - 18:03

    Hola Tito,

    Benvingut al blog i gr√†cies pel teu comentari. Suposo que si abans l’article et semblava incomplet, ara ja no. :-)

    Com suposo que haur√†s vist, aquest blog t√© l’abast i el p√ļblic que t√© i, per tant, les reflexions que hi exposo tenen sempre en compte aquest context. No √©s el meu blog d’opini√≥ personal, per entendre’ns. En aquest sentit, crec que fer algunes de les consideracions que tu esmentes (i que en prou mesura comparteixo) no hauria estat rellevant per a les persones a qui el blog s’adre√ßa. O, si m√©s no, no hauria estat m√©s rellevant que molts altres temes que emplenen la nostra actualitat. Com ja haur√†s vist, moltes altres veus a la xarxa ja han fet la seva valoraci√≥ de l’avantprojecte de llei des d’una perspectiva d’inversi√≥. Jo simplement pretenia donar resposta al dubte que en el sector social es podia plantejar en relaci√≥ a si l’instrument de finan√ßament que es coneixia canviaria en alguna mesura.

    En tot cas, un cop més, gràcies per la teva aportació.

  3. Tito ha dit:

    12 mar 14 - 19:55

    Moltes gr√†cies Jaume, tant per la benvinguda com per l’aclariment sobre el context del teu article.

    Tanmateix haig de recon√®ixer que, com b√© has sapigut veure i ha quedat ben pal√®s, he arribat a aquesta p√†gina i al teu escrit com ho faig a tantes d’altres: teclejant a Google el tema que m’interessa i trobant material per a llegir i informar-me.

    Entenc perfectament que els √†mbits d’opini√≥ general o d’opini√≥ sota les perspectives d’inversors i emprenedors no s√≥n els propis del context d’aquesta p√†gina, d’els seus lectors i d’els seus dubtes concrets.

    Per tant, em disculpo si m’en he anat massa del vostre context, de la mateixa manera que espero haver col¬∑laborat una mica en una reflexi√≥ m√©s general sobre aquest pol¬∑l√®mic projecte de llei i el seu veritable abast.

    Crec que no est√† de m√©s per a ning√ļ saber que, si aquest projecte prospera, m√©s enll√† de que la vostra activitat no es vegi afectada (de moment…), limitar√° molt el marc de llibertat on la nostra societat pugui trobar noves i alternatives f√≥rmules d’inversi√≥, finan√ßament i treball, per sortir-se’n per si mateixa del pou on √©s ara. Un molt mal auguri.

    Gràcies de nou, i una cordial salutació!


Deixa un comentari