10 claus estratègiques per introduir les TIC a les ONL

Dijous passat vaig participar a la jornada SocialTIC, TIC para la transformaci√≥n social y el voluntariado, que es va celebrar a Madrid. Us deixo a continuaci√≥ la presentaci√≥ que vaig fer servir per parlar d’alguns elements a tenir en compte quan es dissenya una estrat√®gia TIC en una entitat no lucrativa i unes notes que ajuden a interpretar-la.



Aquesta breu pon√®ncia pretenia tenir una certa continu√Įtat natural amb la que vaig fer l’any passat a software3sector. En aquella sessi√≥ una de les propostes que vaig formular tenia a veure amb la necessitat que les ONG adoptessin les TIC de manera estrat√®gica (√©s a dir, planificada, coordinada, amb objectius vinculats a tenir m√©s impacte en la missi√≥, etc.) i no tant com a simple reacci√≥ a les demandes, necessitats o oportunitats puntuals, per leg√≠times que aquestes puguin ser.

Aix√≠ doncs, vaig recuperar un parell d’idees d’aquella presentaci√≥:

Visió estratègica

Les TIC haurien d’estar integrades en la planificaci√≥ estrat√®gica de les entitats, en cada projecte, proc√©s i activitat, contribuint a un major i millor acompliment de la missi√≥ i dels objectius de cada organitzaci√≥.

No hi dono m√©s voltes, crec que la frase queda prou clara per si mateixa i per la pr√≤pia l√≠nia editorial d’aquest blog. Per√≤ vull que quedi anotada perqu√® √©s el punt d’arrencada de tot el que ve a continuaci√≥. Si una organitzaci√≥ no assumeix aquesta afirmaci√≥, dif√≠cilment veur√† utilitat en els suggeriments que presentar√© tot seguit i, en qualsevol cas, rarament comptar√† amb els incentius motivacionals per aplicar-los amb √®xit.

Obstacles a priori

Assumida la visi√≥, ens pregunt√†vem per qu√® les TIC no s’adopten de forma m√©s generalitzada per part de les ONL o per qu√® ho fan amb les limitacions que ho fan. En aquest sentit, identific√†vem dos grans fonts de dificultats: la manca de coneixement i/o de recursos.

Aquests dos tipus d’obstacles s√≥n essencialment aprior√≠stics. La manca d’un o altre poden impedir directament l’arrencada d’un projecte o iniciativa TIC. La manca de coneixement genera por, desconfian√ßa, cap a un mateix i cap als companys de viatge. El dels recursos… sense comentaris.

Complexitat, l’obstacle sobrevingut

En aquest moment, per√≤, m’agradaria tamb√© cridar l’atenci√≥ sobre una altra dificultat important, normalment sobrevinguda al proc√©s d’adopci√≥ de tecnologia. Es tracta de la complexitat. Les TIC s√≥n complexes. Algunes m√©s que altres. El programari √©s complex. Desenvolupar programari no √©s una cosa trivial, ni molt menys. Per aix√≤ en mat√®ria de TIC, per exemple, sentim parlar d’usabilitat com en cap altre cas. No deu ser casual… √Čs important tenir-ho present perqu√® una de les majors frustracions a qu√® ens enfrontem les ONL (i no nom√©s) quan incorporem tecnologia √©s precisament aquesta: el desig o la percepci√≥ que tot ser√† f√†cil d’analitzar, de desenvolupar, de fer servir, etc. I no √©s aix√≠. Almenys no de forma generalitzada.

Dit aix√≤, mirar√© d’exposar un llistat breu d’idees que ens puguin ajudar a incorporar les TIC a les nostres organitzacions. No garanteixen l’eliminaci√≥ del patiment, per√≤ almenys patim ordenadament.

1. Responsabilitat

De qui s√≥n les TIC? Si tenen un paper estrat√®gic a la nostra ONG, si veiem aquesta necessitat de transversalitzar-les, alg√ļ se n’ha de fer c√†rrec. Aix√≠ d’entrada, diria que √©s igual si √©s direcci√≥, si √©s alg√ļ contractat expl√≠citament per a aix√≤, si √©s alg√ļ que ho compagina amb altres tasques, si √©s una persona volunt√†ria (per exemple, de la junta o del patronat) o un assessor extern. Tamb√© √©s igual si √©s una o s√≥n diverses persones. Alg√ļ ha de tenir aquesta idea global de cap a on anem com a organitzaci√≥ en mat√®ria de TIC. Alg√ļ ha de poder fixar i aplicar criteris en relaci√≥ a aquest tema (sempre d’acord amb direcci√≥ i amb l’estrat√®gia global). I cal comptar amb (una mica de) pressupost. Superar la idea de despesa aliena a la missi√≥. S’inverteix en TIC per tenir major impacte missional, encara que la inversi√≥ sigui per a tasques de gesti√≥.

2. Auditoria

La implantaci√≥ de tecnologia hauria de ser el menys reactiva i parcel¬∑lada possible. Quan comprem alguna cosa per a un projecte concret que ens ha sortit, sense encaixar-ho en l’estrat√®gia, correm el risc de malgastar i de no prioritzar adequadament. Per tant, si alg√ļ no sap en quin estat es troba hauria de comen√ßar per con√®ixer-se a si mateix, auditar-se tecnol√≤gicament, fixar un punt de partida, definir prioritats. En definitiva, planificar (com en qualsevol estrat√®gia del que sigui) a curt i a llarg. L’estrat√®gia comen√ßa, doncs, en l’autoconeixement.

3. Coneixement

Qui √©s nostre geek? En el nostre equip hi ha d’haver alg√ļ amb criteri tecnol√≤gic. Abans, en el punt 1, he parlat de la visi√≥. Aix√≤ pot estar en mans de persones no estrictament tecn√≤logues, per√≤ en algun moment necessitem incorporar criteri TIC al nostre equip. Sin√≥, el criteri l’acaba aportant el prove√Įdor i aix√≤ no sempre √©s ideal, especialment quan encara no hi ha relaci√≥ de confian√ßa establerta (el prove√Įdor no sempre t√© incentius coincidents amb els nostres, despr√©s parlarem d’aix√≤). Un cop m√©s, les modalitats en qu√® es pot desenvolupar aquesta funci√≥ s√≥n diverses, per√≤ ha d’existir.

4. Prove√Įdors

Els cementiris estan plens de relacions frustrades entre empreses d’inform√†tica i ONG. Les relacions amb els prove√Įdors han de basar-se en la confian√ßa. √Čs important trobar prove√Įdors amb els quals ens entenguem: ells s’han d’adaptar a un context al qual no sempre estan acostumats, han d’oferir propostes factibles (en temps, en efic√†cia) i raonables (en pressupost) i nosaltres hem de tenir una actitud professional, de partenariat, de complicitat, ser raonables i ser conscients del factor complexitat. Bo, bonic, de franc, r√†pid i sense errors no existeix. Tamb√© cal gestionar el nivell de depend√®ncia que es tindr√† d’un prove√Įdor. La depend√®ncia zero no existeix, per√≤ hi ha formes de reduir-la (elecci√≥ de tecnologia, documentaci√≥, etc. En parlarem…). Lectures complement√†ries: 13 idees per a una bona relaci√≥ entre les ONL i els prove√Įdors TIC, Qui s’ha endut el meu codi?

5. Elecció de tecnologia

Criteris per triar tecnologia n’hi ha molts: cost, efic√†cia, estandarditzaci√≥, integrabilitat, etc. Estaria b√© que cada organitzaci√≥ compt√©s amb algunes pautes al respecte: una llista de punts a verificar, almenys. En qualsevol cas √©s important mirar de no reinventar la roda (cosa que al sector ens encanta, per desgr√†cia…). No programar solucions des de zero sense haver fet un bon estudi del que hi ha al mercat. Hi ha gran quantitat de tecnologia disponible. Segur que som tan especials? Una cosa a mida gaireb√© sempre ser√† m√©s cara i m√©s complexa de desenvolupar i de mantenir. Parlar amb entitats properes o similars. Qu√® fan servir? Qu√® els ha funcionat i qu√® no? Compartim informaci√≥ i experi√®ncies! Mirem a internet. La gent (i particularment la gent de la tecnologia) explica moltes coses; aprofitem-ho. Lectura complement√†ria: La clau √©s l’eina, no el prove√Įdor.

6. Prioritzar, evolucionar

Encara hi ha moltes ONG que quan es plantegen desenvolupar aplicacions ho fan a l’estil antic. Potser hi ha una subvenci√≥ pel mig, potser no se sap fer d’una altra manera, etc. No pot ser que un lloc web tardi un any a llan√ßar-se perqu√® falten uns textos de no s√© quin apartat que no arriben mai. No pot ser que una intranet (alg√ļ desenvolupa intranets encara?) tardi dos anys a ser llan√ßada perqu√® cada setmana se’ns ocorre un nou requisit. Cal simplificar, triar les necessitats clau a cobrir, resoldre-les i llan√ßar la soluci√≥. A partir d’aqu√≠ comen√ßar les evolucions. Beta permanent. Paradigma web. Obliga a canviar la forma de treballar i de planificar els projectes per√≤ acaba sent m√©s efica√ß i eficient a llarg termini, tamb√© econ√≤micament.

7. Comunicar, formar

Si hi ha visi√≥ estrat√®gica, amb tot el que implica, aquest punt ser√† menys cr√≠tic del que sol ser habitualment perqu√® totes dues coses (comunicaci√≥ i formaci√≥) fluiran, per√≤ si la nostra estrat√®gia no est√† tan desenvolupada caldr√† cuidar-les molt, particularment en organitzacions a partir de certa grand√†ria on presa de decisions i √†mbit d’aplicaci√≥ poden estar allunyats.

Quant al tema de la formaci√≥, cal pensar-hi de forma missional, no merament instrumental. El qu√® nom√©s t√© sentit quan tenim clar el perqu√®. La gent no ha d’aprendre processos, almenys no en primera inst√†ncia. Encara se sent massa all√≤ de “jo per fer aix√≤, primer vinc aqu√≠, despr√©s vaig all√†…”. La tecnologia cal con√®ixer-la i entendre-la per poder aprofitar-la. Entre no saber (o no voler saber) res i ser enginyer inform√†tic hi ha un ampli ventall de grisos. Cal voler apoderar la gent tecnol√≤gicament i la gent ha de voler apoderar-se.

8. Documentar

Aix√≤ hauria de ser un vici, no nom√©s en tecnologia, per√≤ sobretot en tecnologia. Hi ha eines que s’infrautilitzen o es fan servir malament perqu√® amb el pas del temps es perd el coneixement acumulat sobre elles, particularment quan hi ha canvi de persones (les impulsores, els usuaris principals…). Cal documentar com m√©s millor: procediments d’an√†lisi i de presa de decisions, guies d’√ļs, plans d’evoluci√≥, bones pr√†ctiques, etc. Tot el que estigui documentat i accessible suposa una millora directa en l’aprofitament de les eines i permet que el coneixement s’acumuli, no es perdi ni es dilueixi. Documentar √©s una de les millors inversions que es pot fer. I aix√≤ s’aplica tamb√© als prove√Įdors. Un prove√Įdor que no documenta… I s√≠, ho faci qui ho faci, documentar t√© un cost… infinitament m√©s baix que no fer-ho. Recordeu all√≤ de L’educaci√≥ li sembla cara? Doncs provi amb la ignor√†ncia…? Doncs aix√≤ mateix.

9. Estar al dia de la innovació TIC

La tecnologia √©s (o hauria de ser) un factor d’aven√ß, d’evoluci√≥, de millora. Invertir, que no gastar, en tecnologia, pot aportar grans beneficis, aix√≤ ja est√† clar. Per√≤ les TIC evolucionen molt r√†pidament. √Čs important tenir un ull posat en la innovaci√≥ TIC, tant des d’una perspectiva generalista com de tercer sector. Qu√® estan fent amb la tecnologia les ONG d’altres pa√Įsos o d’altres sectors? Podem replicar, adaptar? Quines oportunitats generen per a les ONG conceptes com visualitzaci√≥ de dades, geolocalitzaci√≥, gamificaci√≥, mobilitat, big data, crowdsourcing, impressi√≥ 3D, etc.? No es tracta de ser els m√©s moderns del barri, sin√≥ d’aprofitar com m√©s aviat millor tota aquella tecnologia que ens permeti major impacte missional.

10. Treballar en xarxa

Abans parl√†vem d’un concepte clau: evolucionar. Les eines TIC rarament poden ser eficaces al llarg del temps sense modificacions de cap tipus. Noves necessitats, temes de seguretat, correcci√≥ d’errors, oportunitats generades per la innovaci√≥ TIC, etc. Tot √©s important, per√≤ tamb√© cost√≥s. Les ONG no sempre (de fet, gaireb√© mai) tenim recursos per afrontar tots els reptes TIC de forma individual. Una soluci√≥ possible passa per treballar conjuntament. Haur√≠em d’explotar-ho molt m√©s. Lectures complement√†ries: En temps de crisi, eines compartides. I si constru√≠ssim un CRM entre totes les ONL?

Qu√® m√©s afegir√≠eu a la llista? Recordeu situacions en qu√® l’aplicaci√≥ o no aplicaci√≥ d’aquestes idees us hagi suposat un cert √®xit o frac√†s? Vinga, compartiu-ho als comentaris i aprenguem-ne entre tots.

Actualització: Teniu tot seguit el vídeo amb bona part de les ponències de la jornada. La meva la podeu veure entre els minuts 15 i 42, aproximadament.

2 comentaris a “10 claus estrat√®giques per introduir les TIC a les ONL”

  1. Raffaella ha dit:

    22 mai 13 - 14:58

    Hola, gracias por tu estupenda presentación, también la hemos subido a la web de socialtic.info en concreto aquí: http://bit.ly/16OnfTJ

  2. Jaume Albaigès ha dit:

    22 mai 13 - 15:33

    Perfecto, Raffaella, ¬°gracias!


Deixa un comentari