10 coses que podem aprendre de L’Endem√†

Ahir dissabte va acabar la campanya de crowdfunding m√©s exitosa, en nombre de donacions rebudes (8101) i de diners aconseguits (348.830 ‚ā¨, m√©s del doble dels 150.000 sol¬∑licitats d’entrada), de totes les que fins ara s’han fet en les diverses plataformes que operen al conjunt de l’Estat. Es tracta de L’Endem√†, un projecte audiovisual de la productora Isona Passola, coneguda per pel¬∑l√≠cules i documentals com Pa negre o Catalu√Īa-Espanya.¬† En poques paraules, L’Endem√† √©s una proposta sobre com s’hauria de construir la nova Catalunya un cop assolida la seva independ√®ncia.

Tot i no tractar-se d’una iniciativa impulsada per una ONL, crec que el cas √©s suficientment rellevant com per mirar d’extreure’n alguns aprenentatges i reflexions.

D’entrada uns quants gr√†fics

A partir del seguiment informal que vaig anar fent del procés, em va semblar rellevant mirar de veure amb detall com havia estat la seva evolució.

Comencem veient el nombre de donacions rebudes per dia.

Lectura ràpida. La campanya comença el 5 de febrer amb molta força, rebent 625 donacions el primer dia. El nombre de donacions diari va disminuint progressivament, de manera que en la major part de la campanya (entre el 16 de febrer i el 14 de març) el promig se situa al voltant de les 110 donacions per dia, amb un mínim de 27 donacions (22 de febrer). Els dos darrers dies les donacions es disparen novament fins a les 720 i les 964. Veureu que a banda dels valors més destacats he marcat també dos punts en taronja corresponents a dues dates singulars que després comentaré.

Vegem ara els diners rebuts per dia.

El gr√†fic √©s pr√†cticament calcat a l’anterior (de fet, si mirem els promitjos de donaci√≥ per dia comprovarem que es mant√© for√ßa estable, d’aqu√≠ la similitud dels tra√ßats), per√≤ m’ha semblat rellevant incloure’l per copsar millor els imports de qu√® estem parlant.

Passem al gràfic de diners acumulats per dia. Atesa la semblança que hem vist entre els dos anteriors, prescindeixo del gràfic de nombre de donacions acumulades per dia.

Podr√≠em dir que aquest gr√†fic mostra la velocitat de captaci√≥. Com m√©s inclinat √©s el pendent m√©s diners s’aconsegueixen per unitat de temps. Simplificant la lectura, podr√≠em dividir el proc√©s en quatre etapes. Des del principi fins al dia 15 de febrer el ritme de captaci√≥ √©s alt (tot i que es nota un primer canvi de tend√®ncia a partir del 9 de febrer). Entre el 15 i el 26 de febrer el pendent cau notablement i arriba a fer-se quasi pla, de manera que, en termes relatius, podr√≠em dir que el proc√©s gaireb√© s’atura. A partir del 26 de febrer i fins pr√†cticament al final el pendent torna a recuperar-se i mant√© una gran estabilitat. I finalment, com ja hem dit, els dos darrers dies el pendent es torna a disparar amb m√©s for√ßa fins i tot que al principi del proc√©s.

Canviem ara de perspectiva i vegem com s’ha comportat la campanya en relaci√≥ als diferents imports de donaci√≥ que es podien triar. Heus aqu√≠ un primer gr√†fic amb el nombre de donacions rebudes per cada import establert.

De la distribuci√≥ de donacions en funci√≥ de l’import en destacaria dues coses. La primera √©s el salt que es produeix entre el nombre de donacions de 100 ‚ā¨ i de 300 ‚ā¨. La segona, el fet de no trobar una gr√†fica estrictament decreixent on com m√©s alt √©s l’import de donaci√≥ menor nombre de donacions es produeixen. De fet, de la comparaci√≥ de les dues primeres parelles de valors (10/25 ‚ā¨) i (50/100 ‚ā¨) resulta que en tots dos casos la categoria guanyadora pel que fa a nombre de donacions √©s la d’import superior. M√©s tard en far√© els comentaris que tot plegat em suggereix.

Fixem-nos ara en com es tradueixen les donacions del gràfic anterior en diners.

Mirant altre cop les dues primeres parelles, veiem com, l√≤gicament, s’accentua la dist√†ncia interna de cadascuna en favor de la de major import.

I per acabar amb aquesta part, repeteixo els dos gr√†fics anteriors en format circular, mostrant les dades en percentatge (s√≠, d’acord, ja s’acaba la classe d’Excel, no patiu).

Perdoneu-me que destaqui algunes obvietats: les contribucions de menor import (10 ‚ā¨), tot i ser pr√†cticament una quarta part del total de donacions, tot just representen un 6% de l’import global. Per contra, les de 100 ‚ā¨ suposen un ter√ß de la recaptaci√≥ malgrat ser menys d’una sisena part de les donacions. I en l’extrem, la suma dels tres imports m√©s elevats (de 300, 500 i 900 ‚ā¨) suposen l’1,8% de les donacions i el 20% dels diners totals.

I ara l’an√†lisi

1. En un article publicat l’any passat, descrivia quatre factors d’√®xit per a una campanya de crowdfunding. L’Endem√† en compleix tres: el donant pot assumir f√†cilment que el producte final ser√† de qualitat (les produccions pr√®vies d’Isona Passola, inclosa la multipremiada Pa negre, avalen aquesta hip√≤tesi), el projecte connecta clarament amb el context d’actualitat (sobren comentaris) i hi ha una base social nombrosa i activa a qui la proposta pot interessar. Sobre el primer punt, el de la qualitat, no √©s menor. Ara mateix hi ha altres iniciatives en marxa amb una intenci√≥ similar que de moment no han tingut, ni de bon tros, un ress√≤ similar.

2. L’Endem√† va tenir una arrencada espectacular. Malgrat haver-se fixat un objectiu aparentment desmesurat (el triple del projecte que fins llavors havia obtingut m√©s diners en qualsevol plataforma estatal), en un dia i mig ja havia recollit el psicol√≤gic 30% que promet un final feli√ß. La capacitat de mobilitzar una part significativa dels teus potencials donants al principi d’una campanya √©s clau perqu√® aquesta viralitzi amb for√ßa i arribi m√©s enll√† del teu p√ļblic habitual.

3. El dia 15 de febrer L’Endem√† assoleix el seu primer objectiu, els 150.000 ‚ā¨ demanats, i ho fa en nom√©s onze dies. Impressionant. Per√≤ llavors, tal i com s’observa als gr√†fics 1 i 3, es produeix una frenada seriosa. En aquell moment, la promoci√≥ de la campanya mant√© el mateix discurs inicial, per√≤ ja no mobilitza de la mateixa manera. Si l’objectiu ja s’ha assolit, per qu√® seguir donant? Un projecte que ha aconseguit l’import demanat i que veu marge per seguir creixent ha d’ampliar la proposta o modificar el discurs i aix√≠ justificar que la gent segueixi aportant diners (ens apuntem al cavall guanyador, s√≠, per√≤ no a qualsevol preu).

4. I el dia 26 de febrer apareix l’argument nou. Tot i que ja s’havia dit que L’Endem√† tindria un cost de 600.000 ‚ā¨, d’entrada nom√©s s’esperava recollir-ne una quarta part via crowdfunding a Verkami. Per√≤ llavors els creadors anuncien que uns possibles ajuts p√ļblics amb qu√® comptaven no s’obtindran i emplacen la ciutadania a sumar nous esfor√ßos per arribar als 300.000 ‚ā¨. No hi ha una ampliaci√≥ del projecte, per√≤ hi ha un canvi de discurs, una ra√≥ per arribar a una nova xifra. El donant se sent necessari. I el ritme d’aportacions torna a cr√©ixer i ja no ho deixar√† de fer fins al final. Si aix√≤ no hagu√©s passat, ens podr√≠em haver trobat amb trenta dies del tot insulsos, salvats nom√©s pel fet d’haver assolit l’objectiu inicial (que no hagu√©s estat poc), per√≤ desaprofitats. Recordem-ho: mantenir la intensitat durant quaranta dies de campanya no √©s bufar i fer ampolles.

5. Els dos darrers dies les donacions es disparen: l’efecte final de campanya, l’aposta a cavall guanyador (ara s√≠ que √©s el moment d’apuntar-se l’√®xit com a donant), una intensa pres√®ncia als mitjans i a les xarxes socials, etc. Tot suma. Les organitzacions no lucratives fiem m√©s l’√®xit al 2.0 que als mitjans tradicionals, entre d’altres coses perqu√® no ens √©s tan f√†cil accedir-hi, per√≤ est√† clar que poden ser un gran altaveu. Aix√≤ que acabo de dir √©s una obvietat, per√≤ el que potser no ho √©s tant √©s que una part del ress√≤ que els mitjans donen a L’Endem√† els darrers dies t√© molt a veure amb el fet de ser una hist√≤ria d’√®xit. Als mitjans aix√≤ els agrada. Sabem crear i explicar hist√≤ries d’√®xits reals?

6. Les campanyes de crowdfunding que incorporen sistemes de recompenses permeten oferir un ampli ventall d’opcions als donants. En aquest cas n’hi havia set i totes troben el seu p√ļblic. Est√† b√© tenir-ho present, tamb√© m√©s enll√† del crowdfunding.

7. Anant al detall del punt anterior, s’ofereix una primera possibilitat de col¬∑laboraci√≥ modesta, de 10 ‚ā¨. Tot i que els ingressos finals que s’aconsegueixen per aquesta via s√≥n nom√©s el 6% del total, permet que gaireb√© dues mil persones participin del proc√©s. Recordem un dels principis b√†sics: com m√©s suport social s’aconsegueixi, m√©s legitimitat per a les nostres propostes. Haur√≠em d’intentar oferir la possibilitat que el m√†xim nombre de persones s’impliquin en all√≤ que fem, encara que sigui m√≠nimament.

8. I en l’extrem oposat, tres quarts del mateix. Com deia abans, menys del 2% de les donacions suposen el 20% del total recaptat, poca broma! L’aposta pels grans donants costa molt de treballar en la majoria d’organitzacions, no ens hi sentim c√≤modes. Per√≤ existeixen i els podem anar a buscar. La clau √©s: qu√® els podem oferir? Exclusivitat? Proximitat? Reconeixement? Probablement la resposta no √©s √ļnica ni igual per a totes les entitats, per√≤ crec que un cas com el de L’Endem√† ens hi hauria de fer pensar. Menci√≥ apart mereix el “donant col¬∑lectiu” (els qui en aquest cas van optar per la donaci√≥ de 300 ‚ā¨). Existeix aquest concepte en el nostre entorn? Pot ser una manera d’obtenir una implicaci√≥ de persones a qui els costaria m√©s fer-ho individualment?

9. Seguint amb el tema del valor de les aportacions, no pot deixar de sorprendre’ns que hi hagi m√©s gent disposada a donar 25 ‚ā¨ que 10 i, sobretot, 100 que 50. En un context com l’actual pesa molt la idea de “no podem demanar m√©s que tothom ja est√† molt al l√≠mit”, que s’uneix a la tradicional escrupolositat a l’hora de demanar. Doncs, ves per on, sembla que la gent est√† disposada a implicar-se i ser generosa si se li presenten propostes il¬∑lusionants, ben preparades, etc.

10. Finalment, observem com la relaci√≥ entre el nombre de donacions de dos imports consecutius, sigui amunt o avall, varia entre 1 i 4. Hi ha, per√≤, una excepci√≥. Al passar de les donacions de 100 ‚ā¨ a les de 300 el salt √©s de 13 vegades. Per tant, semblaria que en algun punt entre els 100 i els 300 ‚ā¨ hi hauria una mena de valor √≤ptim que permetria maximitzar la recaptaci√≥. En campanyes de captaci√≥ on hi ha una quantitat expl√≠cita com a donaci√≥ suggerida, descobrir i aprofitar aquest valor seria molt interessant. Si tirem massa avall, estarem perdent recursos que la gent estaria disposada a oferir-nos. Si tirem massa amunt, el donant es far√† enrere perqu√® ho trobar√† excessiu.

L’apunt tecnol√≤gic

Per tal de poder elaborar els gr√†fics i extreure’n les reflexions anteriors, he necessitat disposar de les dades detallades de totes les donacions realitzades. Aquesta informaci√≥ est√† disponible a la fitxa del projecte a Verkami en grups de 30 donacions (necessitareu registrar-vos per veure-ho), fet que representa unes 270 p√†gines. Com us podeu imaginar, no m’he dedicat a copiar les dades una per una, ni tan sols p√†gina per p√†gina.

Despr√©s d’una mica de recerca a la xarxa vaig descobrir una extensi√≥ per a navegadors ÔĽŅanomenada iMacros, que entre d’altres funcionalitats permet extraure dades de webs d’una forma bastant senzilla si les dades segueixen una determinada estructura o mantenen una certa coher√®ncia. Aix√≠, mitjan√ßant aquesta extensi√≥ he escrit una macro que va passant p√†gina per p√†gina i recupera les dades de cadascuna de les 30 donacions que hi ha, separant donant, quantitat donada i data. Despr√©s de llegir cada donaci√≥ es grava a disc de manera que es converteix en una fila d’un arxiu tipus CSV que pot ser tractat en una aplicaci√≥ de full de c√†lcul. Interessant, oi? Mentre no avancem en fer que les dades obertes sigui la forma natural de publicar la informaci√≥ online haurem d’ajudar-nos de coses d’aquestes.

Per ser fidels a la veritat, cal dir que en l’execuci√≥ de la macro algunes de les 270 p√†gines no s’han carregat correctament al navegador, de manera que al CSV hi han aparegut algunes dades repetides i en faltaven d’altres. De totes maneres, amb unes simples comparacions al full de c√†lcul he pogut esbrinar r√†pidament on eren els errors i reexecutar la macro per a les p√†gines saltades.

Comentar-vos també que la versió per a Internet Explorer del connector és un pèl més completa que les de Firefox i Chrome.

Ho deixo aqu√≠. Si alg√ļ t√© inter√®s en un major detall d’aquesta part, que pregunti als comentaris, gr√†cies.

Postdata. El rigor period√≠stic… i de tots plegats

L’Endem√† no ha estat el r√®cord del m√≥n de crowdfunding, ni tan sols √©s una de les cinc campanyes m√©s exitoses d’aquesta mena a nivell global, encara que alguns mitjans s’encaparrin a repetir-ho citant malament la font (alg√ļ ha vist l’adjectiu “cinematogr√†fic” al post de Verkami? Tot i aix√≠ tampoc la plataforma aporta cap refer√®ncia que permeti donar-ho per bo). Tampoc enlloc no queda demostrat, tot i que potser √©s cert, que es tracti d’un r√®cord europeu. En tot cas, per qu√® entestar-nos a exagerar les coses? Sense tota aquesta fullaraca el que ha fet L’Endem√† segueix sent molt destacat i meritori. No ho malmetem per xerrar massa, que, com b√© deia no s√© qui, del sublim al rid√≠cul tot just hi va un pas.

17 comentaris a “10 coses que podem aprendre de L’Endem√†”

  1. ismael pe√Īa-l√≥pez ha dit:

    18 mar 13 - 7:17

    Hi ha algunes q√ľestions molt interessants en els drets o avantatges que d√≥na cada tram de mecenatge.

    Per una banda, caldran 3.656 seients a la sala on s’estreni la pel¬∑l√≠cula.

    M√©s interessant encara, Isona Pasola acaba de comprometre’s no a deixar exhibir la pel¬∑l√≠cula de forma gratu√Įta 89 vegades, sin√≥ a ser-hi present, presentant la pel¬∑l√≠cula i participant a un acte posterior.

    El primer comprom√≠s suposo que √©s factible si enlloc d’estrenar a una sala de cine s’utilitza un estadi o similar.

    Ara bé, el segon compromís són dues projeccions per setmana durant un any, o dos anys tenint gairebé un compromís setmanal de presentació i col·loqui: no voldria jo estar a la seva pell.

    Potser s’haurien d’haver establert quotes dins d’alguns trams…

  2. roger ha dit:

    18 mar 13 - 8:12

    Molt interessant, una bona feinada per√≤ que es tradueix en un molt bon seguiment del projecte de l’Endem√†!

  3. sònia ha dit:

    18 mar 13 - 9:45

    Jaume,

    Molt bona anàlisi, i molt bon post! Felicitats!!

    He de confessar que segueixo sento for√ßa esc√®ptica amb el tema del micromecenatge, per√≤ davant de casos com aquest, m’he de menjar les paraules.

    No √©s f√†cil que un projecte compleixi totes les caracter√≠stiques necess√†ries per ser finan√ßable a trav√©s del crowdfunding, per√≤ “L’Endem√†” en compleix for√ßa. Crec que les m√©s importants s√≥n la notorietat i la base social. Seria interessant parlar de com fer perqu√® una iniciativa tingui prou base social, per√≤ aix√≤ ja √©s un altre post.

    Felicitats per l’an√†lisi, Jaume. Molt bo i molt √ļtil.

  4. Jonàs Sala ha dit:

    18 mar 13 - 10:35

    Hola Jaume, Enhorabona per l’an√†lisi, molt encertat en totes les valoracions i de ben segur que ser√† molt √ļtil per a tots aquells que vulguin comen√ßar una campanya de crowdfunding.

    Hem actualitzat el nostre post afegint-hi les referències:
    http://www.verkami.com/blog/6964-lendema-world-s-top5-crowdfunding-film

    Les nostres dades es basen en haver mirat el projectes de film finançats amb èxit fins al 15 de Març de 2013 a les principals plataformes Europees (Vooderkunst, Startnext, Sponsume, Ulule, Kisskissbankbank) i Kickstarter i Indiegogo com a principals plataformes de crowdfunding a nivell internacional.

    Penso que son dades prou representatives i que qualsevol pot corroborar.

    Un abraçada, seguim!

  5. CLB ha dit:

    18 mar 13 - 17:41

    √Čs possible que hagi doblat el r√®cord europeu de micromecenatge o ho he ent√®s malament? Sigui com sigui que sigui per molts anys.

  6. Jaume Albaigès ha dit:

    18 mar 13 - 17:48

    Gràcies a tots pels comentaris.

    Ismael, si no ho recordo malament, crec que les quotes inicialment hi eren i quan van superar els 150.000 ‚ā¨ inicials les van treure perqu√® algunes recompenses ja estaven esgotades, particularment les exhibicions per a col¬∑lectius, precisament. Suposo que arribat el cas tamb√© les podr√† agrupar, no? :)

    S√≤nia, no crec que puguem ser esc√®ptics sobre el fenomen del crowdfunding en general. Hi haur√† casos en qu√® funcionar√† i casos en qu√® no. En el que s√≠ puc coincidir √©s que dif√≠cilment ser√† una soluci√≥ recurrent per a una mateixa entitat (tot i que ja hi ha algun exemple de repetici√≥ exitosa com l’Anuari M√®dia.cat). Segueix sent necessari, com b√© dius, treballar molt i molt el tema de la base social, que no √©s gens senzill. Per cert, no m’agrada traduir CF per micromecenatge, s√≥n dos conceptes diferents, encara que puguin anar junts. Teaming √©s clarament micromecenatge (o millor microdonacions) per√≤ quan parlem d’aportacions de 900 ‚ā¨ no s√© si el micro encara aplica…

    Jonàs, moltes gràcies per compartir aquesta informació. Crec que és important treballar en aquesta línia de citar fonts i aportar dades que justifiquin determinades afirmacions. El rigor és un actiu massa poc valorat, malauradament. I ja posats, seria fantàstic que publiquéssiu el rànquing que hagueu pogut construir amb les consultes que heu fet.

  7. Jaume Albaigès ha dit:

    18 mar 13 - 17:52

    Hola CLB, benvingut a TecnolONGia. Desconec aquesta dada. Just ara fa un moment suggeria a la gent de Verkami que publiquessin el r√†nquing que hagin pogut elaborar en el categoria de cinema, que √©s el que ells han mirat. Sobre si √©s record europeu o no, tampoc no s√© si √©s molt rellevant. De crowdfunding n’hi ha de moltes menes (amb o sense recompensa, com a prevenda, com a inversi√≥, com a cr√®dit, etc.) i no s√© si t√© sentit comparar peres amb pomes. L’afirmaci√≥ de Verkami sobre el top 5 mundial a nivell cinematogr√†fic ja em semblaria un molt bon indicador.

  8. Ramon Bartomeus ha dit:

    19 mar 13 - 10:18

    Un plaer llegir tant bones reflexions i estudis. Felicitats a tots els que hi heu posat la platja i el gra de sorra.

    Crec que hem de seguir fent aquests exercicis i que el finançament de projectes socials per part de la gent del carrer creixerà de forma exponencial en els propers anys.
    Tamb√© crec que la majoria d’iniciatives que tenim sobre la taula no connecten prou b√© tots els passos que cal donar (anada i tornada) des de la causa informant al possible donant i des del donant amb el retorn dels diners/recursos a la causa.

    Bona feina!

  9. Santi Cicres ha dit:

    19 mar 13 - 12:29

    Jo crec que bona part de l’√®xit de la viralitat que ha obtingut el projecte ha estat per la IMMENSA feinada que han fet la Isona i el seu equip per a cuidar el proc√©s de di√†leg amb tothom que els ha expressat opinions, suggeriments, etc.
    Per tant, a les quatre claus que comenta en Jaume, crec que la transpar√®ncia amb que s’ha portat el projecte, multiplica l’efecte de la qualitat que se li suposava d’un bon principi. Tan de bo L’ENDEM√Ä tamb√© supos√©s un exemple de com s’haurien de fer les coses al pa√≠s a partir del dia que l’endem√† sigui avui.

  10. Ricard Valls ha dit:

    20 mar 13 - 8:41

    Jaume enhorabona per l’article; ha estat una feinada que cal valorar i ens dona molt informaci√≥. Crec que el tema clau, com apuntes, √©s el projecte, un projecte que tiri de la gent, i l’√ļs dels mitjans off line.
    La presència i el ressó del projecte en els diaris ha obert el ventall de potencials donants.

    Penso que les coses no passen soles; en aquest cas hi havia el vent a favor (coneixement, ress√≥, viv√®ncia del projecte, atenci√≥ dels mitjans, etc), per√≤ desenganyem-nos, alg√ļ ha treballat molt b√© per aconseguir aquest resultat.

    Per cert, l’estructura d’ingressos, l’1% dona el 20% √©s la pr√≤pia d’una campanya de grans donants.

  11. Jaume Albaigès ha dit:

    20 mar 13 - 11:24

    Gràcies per les vostres aportacions, Ramon, Santi i Ricard.

    En relaci√≥ als comentaris sobre la feina ben feta per part d’Isona Passola i el seu equip, per descomptat. A l’article parlava dels factors d’√®xit a nivell de projecte (qualitat, oportunitat…), per√≤ no cal ni dir que un bon projecte sense una bona campanya de comunicaci√≥ no √©s res. De fet, a l’article que citava (Factors clau, casos d‚Äô√®xit i reptes del crowdfunding a les ONG http://www.tecnolongia.org/?p=1351&lang=ca) podeu veure com 2 dels reptes principals que hi esmentava s√≥n aprendre a comunicar b√© els projectes i aprendre a gestionar campanyes de difusi√≥, que s√≥n dues coses relacionades per√≤ no √©s exactament el mateix.

  12. pedro √°lvarez ha dit:

    23 mar 13 - 8:20

    Fantàstica feina, i amb dades pel davant, gràcies!
    Una reflexi√≥ potser √≤bvia per√≤ que penso ha de permetre situar el projecte en el seu context: parlem de pol√≠tica/nacionalisme (com si parlem de futbol, de religi√≥ en alguns entorns, …); caldria pensar en si algun projecte vinculat a l’exclusi√≥ social, la discapacitat, la cooperaci√≥, etc podria ni tant sols somniar amb aquesta implicaci√≥ i difusi√≥…

    Per cert, seria interessant veure en quin moment del projecte han aparegut les donacions m√©s elevades… cap al final de cada fase? Al comen√ßament?

    No deixis d’aportar-nos informaci√≥ d’aquest estil, penso que √©s clau pel sector…

  13. Jaume Albaigès ha dit:

    23 mar 13 - 12:24

    Pedro, gr√†cies pel teu comentari i benvingut a TecnolONGia! Est√† clar que d’entrada seria fer-nos un mal favor si ens pregunt√©ssim per qu√® les ONL no poden fer coses aix√≠. La comparaci√≥, pel que tu dius, no seria justa. De totes maneres, jo remarcaria la idea de “context d’actualitat”. Una iniciativa semblant en un altre moment tampoc hagu√©s tingut aquests suports. De fet, en les ONL passa quelcom semblant. Si avui una entitat demana diners per Hait√≠ no obtindr√† la mateixa resposta que al 2010. Alhora, estem veient algunes iniciatives finan√ßades per aquest mecanisme que no procedeixen directament d’ONG per√≤ que podrien haver-ho fet. Per tant, jo diria que l’aprenentatge ha d’anar en la l√≠nia m√©s qualitativa (innovaci√≥, qualitat percebuda, actualitat) que quantitativa, que al final no deixa de ser una conseq√ľ√®ncia de l’anterior.

    Em miro aix√≤ de la distribuci√≥ dels imports de les donacions en relaci√≥ a l’evoluci√≥ de la campanya i ho comento en un altre moment.

  14. Carles Barba ha dit:

    25 mar 13 - 16:58

    Felicitats Jaume. Experi√®ncies com “L’Endem√†” ens senyalen noves estrat√®gies. An√†lisis com els teus ens ajuden a fer-ho millor. Moltes gr√†cies per la feinada i l’aportaci√≥.

  15. Jaume Albaigès ha dit:

    25 mar 13 - 18:37

    Gràcies per les teves paraules, Carles. Benvingut!

  16. Pepe García ha dit:

    24 jul 13 - 17:26

    Me ha parecido una entrada interesant√≠sima. Trabajada,con una anal√≠tica clara y un aporte tic muy √ļtil. Y tambi√©n estoy muy de acuerdo en que pese a no ser en purismo un ejemplo del mundo onl, el modelo de aprendizaje es similar, por no decir id√©ntico.
    Felicidades

  17. Jaume Albaigès ha dit:

    24 jul 13 - 18:19

    Pepe, gracias por tus palabras y bienvenido a TecnolONGia.


Deixa un comentari