10 coses que podem aprendre de L’Endemà

Ahir dissabte va acabar la campanya de crowdfunding més exitosa, en nombre de donacions rebudes (8101) i de diners aconseguits (348.830 €, més del doble dels 150.000 sol·licitats d’entrada), de totes les que fins ara s’han fet en les diverses plataformes que operen al conjunt de l’Estat. Es tracta de L’Endemà, un projecte audiovisual de la productora Isona Passola, coneguda per pel·lícules i documentals com Pa negre o Cataluña-Espanya.  En poques paraules, L’Endemà és una proposta sobre com s’hauria de construir la nova Catalunya un cop assolida la seva independència.

Tot i no tractar-se d’una iniciativa impulsada per una ONL, crec que el cas és suficientment rellevant com per mirar d’extreure’n alguns aprenentatges i reflexions.

D’entrada uns quants gràfics

A partir del seguiment informal que vaig anar fent del procés, em va semblar rellevant mirar de veure amb detall com havia estat la seva evolució.

Comencem veient el nombre de donacions rebudes per dia.

Lectura ràpida. La campanya comença el 5 de febrer amb molta força, rebent 625 donacions el primer dia. El nombre de donacions diari va disminuint progressivament, de manera que en la major part de la campanya (entre el 16 de febrer i el 14 de març) el promig se situa al voltant de les 110 donacions per dia, amb un mínim de 27 donacions (22 de febrer). Els dos darrers dies les donacions es disparen novament fins a les 720 i les 964. Veureu que a banda dels valors més destacats he marcat també dos punts en taronja corresponents a dues dates singulars que després comentaré.

Vegem ara els diners rebuts per dia.

El gràfic és pràcticament calcat a l’anterior (de fet, si mirem els promitjos de donació per dia comprovarem que es manté força estable, d’aquí la similitud dels traçats), però m’ha semblat rellevant incloure’l per copsar millor els imports de què estem parlant.

Passem al gràfic de diners acumulats per dia. Atesa la semblança que hem vist entre els dos anteriors, prescindeixo del gràfic de nombre de donacions acumulades per dia.

Podríem dir que aquest gràfic mostra la velocitat de captació. Com més inclinat és el pendent més diners s’aconsegueixen per unitat de temps. Simplificant la lectura, podríem dividir el procés en quatre etapes. Des del principi fins al dia 15 de febrer el ritme de captació és alt (tot i que es nota un primer canvi de tendència a partir del 9 de febrer). Entre el 15 i el 26 de febrer el pendent cau notablement i arriba a fer-se quasi pla, de manera que, en termes relatius, podríem dir que el procés gairebé s’atura. A partir del 26 de febrer i fins pràcticament al final el pendent torna a recuperar-se i manté una gran estabilitat. I finalment, com ja hem dit, els dos darrers dies el pendent es torna a disparar amb més força fins i tot que al principi del procés.

Canviem ara de perspectiva i vegem com s’ha comportat la campanya en relació als diferents imports de donació que es podien triar. Heus aquí un primer gràfic amb el nombre de donacions rebudes per cada import establert.

De la distribució de donacions en funció de l’import en destacaria dues coses. La primera és el salt que es produeix entre el nombre de donacions de 100 € i de 300 €. La segona, el fet de no trobar una gràfica estrictament decreixent on com més alt és l’import de donació menor nombre de donacions es produeixen. De fet, de la comparació de les dues primeres parelles de valors (10/25 €) i (50/100 €) resulta que en tots dos casos la categoria guanyadora pel que fa a nombre de donacions és la d’import superior. Més tard en faré els comentaris que tot plegat em suggereix.

Fixem-nos ara en com es tradueixen les donacions del gràfic anterior en diners.

Mirant altre cop les dues primeres parelles, veiem com, lògicament, s’accentua la distància interna de cadascuna en favor de la de major import.

I per acabar amb aquesta part, repeteixo els dos gràfics anteriors en format circular, mostrant les dades en percentatge (sí, d’acord, ja s’acaba la classe d’Excel, no patiu).

Perdoneu-me que destaqui algunes obvietats: les contribucions de menor import (10 €), tot i ser pràcticament una quarta part del total de donacions, tot just representen un 6% de l’import global. Per contra, les de 100 € suposen un terç de la recaptació malgrat ser menys d’una sisena part de les donacions. I en l’extrem, la suma dels tres imports més elevats (de 300, 500 i 900 €) suposen l’1,8% de les donacions i el 20% dels diners totals.

I ara l’anàlisi

1. En un article publicat l’any passat, descrivia quatre factors d’èxit per a una campanya de crowdfunding. L’Endemà en compleix tres: el donant pot assumir fàcilment que el producte final serà de qualitat (les produccions prèvies d’Isona Passola, inclosa la multipremiada Pa negre, avalen aquesta hipòtesi), el projecte connecta clarament amb el context d’actualitat (sobren comentaris) i hi ha una base social nombrosa i activa a qui la proposta pot interessar. Sobre el primer punt, el de la qualitat, no és menor. Ara mateix hi ha altres iniciatives en marxa amb una intenció similar que de moment no han tingut, ni de bon tros, un ressò similar.

2. L’Endemà va tenir una arrencada espectacular. Malgrat haver-se fixat un objectiu aparentment desmesurat (el triple del projecte que fins llavors havia obtingut més diners en qualsevol plataforma estatal), en un dia i mig ja havia recollit el psicològic 30% que promet un final feliç. La capacitat de mobilitzar una part significativa dels teus potencials donants al principi d’una campanya és clau perquè aquesta viralitzi amb força i arribi més enllà del teu públic habitual.

3. El dia 15 de febrer L’Endemà assoleix el seu primer objectiu, els 150.000 € demanats, i ho fa en només onze dies. Impressionant. Però llavors, tal i com s’observa als gràfics 1 i 3, es produeix una frenada seriosa. En aquell moment, la promoció de la campanya manté el mateix discurs inicial, però ja no mobilitza de la mateixa manera. Si l’objectiu ja s’ha assolit, per què seguir donant? Un projecte que ha aconseguit l’import demanat i que veu marge per seguir creixent ha d’ampliar la proposta o modificar el discurs i així justificar que la gent segueixi aportant diners (ens apuntem al cavall guanyador, sí, però no a qualsevol preu).

4. I el dia 26 de febrer apareix l’argument nou. Tot i que ja s’havia dit que L’Endemà tindria un cost de 600.000 €, d’entrada només s’esperava recollir-ne una quarta part via crowdfunding a Verkami. Però llavors els creadors anuncien que uns possibles ajuts públics amb què comptaven no s’obtindran i emplacen la ciutadania a sumar nous esforços per arribar als 300.000 €. No hi ha una ampliació del projecte, però hi ha un canvi de discurs, una raó per arribar a una nova xifra. El donant se sent necessari. I el ritme d’aportacions torna a créixer i ja no ho deixarà de fer fins al final. Si això no hagués passat, ens podríem haver trobat amb trenta dies del tot insulsos, salvats només pel fet d’haver assolit l’objectiu inicial (que no hagués estat poc), però desaprofitats. Recordem-ho: mantenir la intensitat durant quaranta dies de campanya no és bufar i fer ampolles.

5. Els dos darrers dies les donacions es disparen: l’efecte final de campanya, l’aposta a cavall guanyador (ara sí que és el moment d’apuntar-se l’èxit com a donant), una intensa presència als mitjans i a les xarxes socials, etc. Tot suma. Les organitzacions no lucratives fiem més l’èxit al 2.0 que als mitjans tradicionals, entre d’altres coses perquè no ens és tan fàcil accedir-hi, però està clar que poden ser un gran altaveu. Això que acabo de dir és una obvietat, però el que potser no ho és tant és que una part del ressò que els mitjans donen a L’Endemà els darrers dies té molt a veure amb el fet de ser una història d’èxit. Als mitjans això els agrada. Sabem crear i explicar històries d’èxits reals?

6. Les campanyes de crowdfunding que incorporen sistemes de recompenses permeten oferir un ampli ventall d’opcions als donants. En aquest cas n’hi havia set i totes troben el seu públic. Està bé tenir-ho present, també més enllà del crowdfunding.

7. Anant al detall del punt anterior, s’ofereix una primera possibilitat de col·laboració modesta, de 10 €. Tot i que els ingressos finals que s’aconsegueixen per aquesta via són només el 6% del total, permet que gairebé dues mil persones participin del procés. Recordem un dels principis bàsics: com més suport social s’aconsegueixi, més legitimitat per a les nostres propostes. Hauríem d’intentar oferir la possibilitat que el màxim nombre de persones s’impliquin en allò que fem, encara que sigui mínimament.

8. I en l’extrem oposat, tres quarts del mateix. Com deia abans, menys del 2% de les donacions suposen el 20% del total recaptat, poca broma! L’aposta pels grans donants costa molt de treballar en la majoria d’organitzacions, no ens hi sentim còmodes. Però existeixen i els podem anar a buscar. La clau és: què els podem oferir? Exclusivitat? Proximitat? Reconeixement? Probablement la resposta no és única ni igual per a totes les entitats, però crec que un cas com el de L’Endemà ens hi hauria de fer pensar. Menció apart mereix el “donant col·lectiu” (els qui en aquest cas van optar per la donació de 300 €). Existeix aquest concepte en el nostre entorn? Pot ser una manera d’obtenir una implicació de persones a qui els costaria més fer-ho individualment?

9. Seguint amb el tema del valor de les aportacions, no pot deixar de sorprendre’ns que hi hagi més gent disposada a donar 25 € que 10 i, sobretot, 100 que 50. En un context com l’actual pesa molt la idea de “no podem demanar més que tothom ja està molt al límit”, que s’uneix a la tradicional escrupolositat a l’hora de demanar. Doncs, ves per on, sembla que la gent està disposada a implicar-se i ser generosa si se li presenten propostes il·lusionants, ben preparades, etc.

10. Finalment, observem com la relació entre el nombre de donacions de dos imports consecutius, sigui amunt o avall, varia entre 1 i 4. Hi ha, però, una excepció. Al passar de les donacions de 100 € a les de 300 el salt és de 13 vegades. Per tant, semblaria que en algun punt entre els 100 i els 300 € hi hauria una mena de valor òptim que permetria maximitzar la recaptació. En campanyes de captació on hi ha una quantitat explícita com a donació suggerida, descobrir i aprofitar aquest valor seria molt interessant. Si tirem massa avall, estarem perdent recursos que la gent estaria disposada a oferir-nos. Si tirem massa amunt, el donant es farà enrere perquè ho trobarà excessiu.

L’apunt tecnològic

Per tal de poder elaborar els gràfics i extreure’n les reflexions anteriors, he necessitat disposar de les dades detallades de totes les donacions realitzades. Aquesta informació està disponible a la fitxa del projecte a Verkami en grups de 30 donacions (necessitareu registrar-vos per veure-ho), fet que representa unes 270 pàgines. Com us podeu imaginar, no m’he dedicat a copiar les dades una per una, ni tan sols pàgina per pàgina.

Després d’una mica de recerca a la xarxa vaig descobrir una extensió per a navegadors anomenada iMacros, que entre d’altres funcionalitats permet extraure dades de webs d’una forma bastant senzilla si les dades segueixen una determinada estructura o mantenen una certa coherència. Així, mitjançant aquesta extensió he escrit una macro que va passant pàgina per pàgina i recupera les dades de cadascuna de les 30 donacions que hi ha, separant donant, quantitat donada i data. Després de llegir cada donació es grava a disc de manera que es converteix en una fila d’un arxiu tipus CSV que pot ser tractat en una aplicació de full de càlcul. Interessant, oi? Mentre no avancem en fer que les dades obertes sigui la forma natural de publicar la informació online haurem d’ajudar-nos de coses d’aquestes.

Per ser fidels a la veritat, cal dir que en l’execució de la macro algunes de les 270 pàgines no s’han carregat correctament al navegador, de manera que al CSV hi han aparegut algunes dades repetides i en faltaven d’altres. De totes maneres, amb unes simples comparacions al full de càlcul he pogut esbrinar ràpidament on eren els errors i reexecutar la macro per a les pàgines saltades.

Comentar-vos també que la versió per a Internet Explorer del connector és un pèl més completa que les de Firefox i Chrome.

Ho deixo aquí. Si algú té interès en un major detall d’aquesta part, que pregunti als comentaris, gràcies.

Postdata. El rigor periodístic… i de tots plegats

L’Endemà no ha estat el rècord del món de crowdfunding, ni tan sols és una de les cinc campanyes més exitoses d’aquesta mena a nivell global, encara que alguns mitjans s’encaparrin a repetir-ho citant malament la font (algú ha vist l’adjectiu “cinematogràfic” al post de Verkami? Tot i així tampoc la plataforma aporta cap referència que permeti donar-ho per bo). Tampoc enlloc no queda demostrat, tot i que potser és cert, que es tracti d’un rècord europeu. En tot cas, per què entestar-nos a exagerar les coses? Sense tota aquesta fullaraca el que ha fet L’Endemà segueix sent molt destacat i meritori. No ho malmetem per xerrar massa, que, com bé deia no sé qui, del sublim al ridícul tot just hi va un pas.

17 comentaris a “10 coses que podem aprendre de L’Endemà”

  1. ismael peña-lópez ha dit:

    18 mar 13 - 7:17

    Hi ha algunes qüestions molt interessants en els drets o avantatges que dóna cada tram de mecenatge.

    Per una banda, caldran 3.656 seients a la sala on s’estreni la pel·lícula.

    Més interessant encara, Isona Pasola acaba de comprometre’s no a deixar exhibir la pel·lícula de forma gratuïta 89 vegades, sinó a ser-hi present, presentant la pel·lícula i participant a un acte posterior.

    El primer compromís suposo que és factible si enlloc d’estrenar a una sala de cine s’utilitza un estadi o similar.

    Ara bé, el segon compromís són dues projeccions per setmana durant un any, o dos anys tenint gairebé un compromís setmanal de presentació i col·loqui: no voldria jo estar a la seva pell.

    Potser s’haurien d’haver establert quotes dins d’alguns trams…

  2. roger ha dit:

    18 mar 13 - 8:12

    Molt interessant, una bona feinada però que es tradueix en un molt bon seguiment del projecte de l’Endemà!

  3. sònia ha dit:

    18 mar 13 - 9:45

    Jaume,

    Molt bona anàlisi, i molt bon post! Felicitats!!

    He de confessar que segueixo sento força escèptica amb el tema del micromecenatge, però davant de casos com aquest, m’he de menjar les paraules.

    No és fàcil que un projecte compleixi totes les característiques necessàries per ser finançable a través del crowdfunding, però “L’Endemà” en compleix força. Crec que les més importants són la notorietat i la base social. Seria interessant parlar de com fer perquè una iniciativa tingui prou base social, però això ja és un altre post.

    Felicitats per l’anàlisi, Jaume. Molt bo i molt útil.

  4. Jonàs Sala ha dit:

    18 mar 13 - 10:35

    Hola Jaume, Enhorabona per l’anàlisi, molt encertat en totes les valoracions i de ben segur que serà molt útil per a tots aquells que vulguin començar una campanya de crowdfunding.

    Hem actualitzat el nostre post afegint-hi les referències:
    http://www.verkami.com/blog/6964-lendema-world-s-top5-crowdfunding-film

    Les nostres dades es basen en haver mirat el projectes de film finançats amb èxit fins al 15 de Març de 2013 a les principals plataformes Europees (Vooderkunst, Startnext, Sponsume, Ulule, Kisskissbankbank) i Kickstarter i Indiegogo com a principals plataformes de crowdfunding a nivell internacional.

    Penso que son dades prou representatives i que qualsevol pot corroborar.

    Un abraçada, seguim!

  5. CLB ha dit:

    18 mar 13 - 17:41

    És possible que hagi doblat el rècord europeu de micromecenatge o ho he entès malament? Sigui com sigui que sigui per molts anys.

  6. Jaume Albaigès ha dit:

    18 mar 13 - 17:48

    Gràcies a tots pels comentaris.

    Ismael, si no ho recordo malament, crec que les quotes inicialment hi eren i quan van superar els 150.000 € inicials les van treure perquè algunes recompenses ja estaven esgotades, particularment les exhibicions per a col·lectius, precisament. Suposo que arribat el cas també les podrà agrupar, no? :)

    Sònia, no crec que puguem ser escèptics sobre el fenomen del crowdfunding en general. Hi haurà casos en què funcionarà i casos en què no. En el que sí puc coincidir és que difícilment serà una solució recurrent per a una mateixa entitat (tot i que ja hi ha algun exemple de repetició exitosa com l’Anuari Mèdia.cat). Segueix sent necessari, com bé dius, treballar molt i molt el tema de la base social, que no és gens senzill. Per cert, no m’agrada traduir CF per micromecenatge, són dos conceptes diferents, encara que puguin anar junts. Teaming és clarament micromecenatge (o millor microdonacions) però quan parlem d’aportacions de 900 € no sé si el micro encara aplica…

    Jonàs, moltes gràcies per compartir aquesta informació. Crec que és important treballar en aquesta línia de citar fonts i aportar dades que justifiquin determinades afirmacions. El rigor és un actiu massa poc valorat, malauradament. I ja posats, seria fantàstic que publiquéssiu el rànquing que hagueu pogut construir amb les consultes que heu fet.

  7. Jaume Albaigès ha dit:

    18 mar 13 - 17:52

    Hola CLB, benvingut a TecnolONGia. Desconec aquesta dada. Just ara fa un moment suggeria a la gent de Verkami que publiquessin el rànquing que hagin pogut elaborar en el categoria de cinema, que és el que ells han mirat. Sobre si és record europeu o no, tampoc no sé si és molt rellevant. De crowdfunding n’hi ha de moltes menes (amb o sense recompensa, com a prevenda, com a inversió, com a crèdit, etc.) i no sé si té sentit comparar peres amb pomes. L’afirmació de Verkami sobre el top 5 mundial a nivell cinematogràfic ja em semblaria un molt bon indicador.

  8. Ramon Bartomeus ha dit:

    19 mar 13 - 10:18

    Un plaer llegir tant bones reflexions i estudis. Felicitats a tots els que hi heu posat la platja i el gra de sorra.

    Crec que hem de seguir fent aquests exercicis i que el finançament de projectes socials per part de la gent del carrer creixerà de forma exponencial en els propers anys.
    També crec que la majoria d’iniciatives que tenim sobre la taula no connecten prou bé tots els passos que cal donar (anada i tornada) des de la causa informant al possible donant i des del donant amb el retorn dels diners/recursos a la causa.

    Bona feina!

  9. Santi Cicres ha dit:

    19 mar 13 - 12:29

    Jo crec que bona part de l’èxit de la viralitat que ha obtingut el projecte ha estat per la IMMENSA feinada que han fet la Isona i el seu equip per a cuidar el procés de diàleg amb tothom que els ha expressat opinions, suggeriments, etc.
    Per tant, a les quatre claus que comenta en Jaume, crec que la transparència amb que s’ha portat el projecte, multiplica l’efecte de la qualitat que se li suposava d’un bon principi. Tan de bo L’ENDEMÀ també suposés un exemple de com s’haurien de fer les coses al país a partir del dia que l’endemà sigui avui.

  10. Ricard Valls ha dit:

    20 mar 13 - 8:41

    Jaume enhorabona per l’article; ha estat una feinada que cal valorar i ens dona molt informació. Crec que el tema clau, com apuntes, és el projecte, un projecte que tiri de la gent, i l’ús dels mitjans off line.
    La presència i el ressó del projecte en els diaris ha obert el ventall de potencials donants.

    Penso que les coses no passen soles; en aquest cas hi havia el vent a favor (coneixement, ressó, vivència del projecte, atenció dels mitjans, etc), però desenganyem-nos, algú ha treballat molt bé per aconseguir aquest resultat.

    Per cert, l’estructura d’ingressos, l’1% dona el 20% és la pròpia d’una campanya de grans donants.

  11. Jaume Albaigès ha dit:

    20 mar 13 - 11:24

    Gràcies per les vostres aportacions, Ramon, Santi i Ricard.

    En relació als comentaris sobre la feina ben feta per part d’Isona Passola i el seu equip, per descomptat. A l’article parlava dels factors d’èxit a nivell de projecte (qualitat, oportunitat…), però no cal ni dir que un bon projecte sense una bona campanya de comunicació no és res. De fet, a l’article que citava (Factors clau, casos d’èxit i reptes del crowdfunding a les ONG http://www.tecnolongia.org/?p=1351&lang=ca) podeu veure com 2 dels reptes principals que hi esmentava són aprendre a comunicar bé els projectes i aprendre a gestionar campanyes de difusió, que són dues coses relacionades però no és exactament el mateix.

  12. pedro álvarez ha dit:

    23 mar 13 - 8:20

    Fantàstica feina, i amb dades pel davant, gràcies!
    Una reflexió potser òbvia però que penso ha de permetre situar el projecte en el seu context: parlem de política/nacionalisme (com si parlem de futbol, de religió en alguns entorns, …); caldria pensar en si algun projecte vinculat a l’exclusió social, la discapacitat, la cooperació, etc podria ni tant sols somniar amb aquesta implicació i difusió…

    Per cert, seria interessant veure en quin moment del projecte han aparegut les donacions més elevades… cap al final de cada fase? Al començament?

    No deixis d’aportar-nos informació d’aquest estil, penso que és clau pel sector…

  13. Jaume Albaigès ha dit:

    23 mar 13 - 12:24

    Pedro, gràcies pel teu comentari i benvingut a TecnolONGia! Està clar que d’entrada seria fer-nos un mal favor si ens preguntéssim per què les ONL no poden fer coses així. La comparació, pel que tu dius, no seria justa. De totes maneres, jo remarcaria la idea de “context d’actualitat”. Una iniciativa semblant en un altre moment tampoc hagués tingut aquests suports. De fet, en les ONL passa quelcom semblant. Si avui una entitat demana diners per Haití no obtindrà la mateixa resposta que al 2010. Alhora, estem veient algunes iniciatives finançades per aquest mecanisme que no procedeixen directament d’ONG però que podrien haver-ho fet. Per tant, jo diria que l’aprenentatge ha d’anar en la línia més qualitativa (innovació, qualitat percebuda, actualitat) que quantitativa, que al final no deixa de ser una conseqüència de l’anterior.

    Em miro això de la distribució dels imports de les donacions en relació a l’evolució de la campanya i ho comento en un altre moment.

  14. Carles Barba ha dit:

    25 mar 13 - 16:58

    Felicitats Jaume. Experiències com “L’Endemà” ens senyalen noves estratègies. Anàlisis com els teus ens ajuden a fer-ho millor. Moltes gràcies per la feinada i l’aportació.

  15. Jaume Albaigès ha dit:

    25 mar 13 - 18:37

    Gràcies per les teves paraules, Carles. Benvingut!

  16. Pepe García ha dit:

    24 jul 13 - 17:26

    Me ha parecido una entrada interesantísima. Trabajada,con una analítica clara y un aporte tic muy útil. Y también estoy muy de acuerdo en que pese a no ser en purismo un ejemplo del mundo onl, el modelo de aprendizaje es similar, por no decir idéntico.
    Felicidades

  17. Jaume Albaigès ha dit:

    24 jul 13 - 18:19

    Pepe, gracias por tus palabras y bienvenido a TecnolONGia.


Deixa un comentari