L’estrat√®gia TIC a les ONL

La setmana passada es va celebrar a Madrid el 1er Congreso de Software del Tercer Sector. Us deixo a continuaci√≥ la presentaci√≥ que vaig utilitzar en la taula rodona inaugural, al costat d’unes notes complement√†ries que pretenen facilitar la comprensi√≥ de les diapositives.



2. Fa 5 anys, en el feli√ß 2007 -quan la crisi era com a m√†xim una lleu desacceleraci√≥-, vam mirar d’avaluar per primera vegada en quina situaci√≥ es trobaven les ONL en relaci√≥ a les TIC. Eren temps de vaques grasses i el tercer sector venia d’una etapa de creixement en tots els fronts: activitat, recursos… fet que al seu torn suposava una major capacitat d’influ√®ncia social en relaci√≥ a les d√®cades precedents.

3. Simplificant, v√®iem dos tipus -o nivells- d’organitzacions:

- Les que feien servir les TIC en un nivell molt b√†sic (ordinadors, ofim√†tica b√†sica, acc√©s a Internet, correu i poc m√©s), fins i tot en casos en qu√® comptaven amb aules de formaci√≥ TIC – inclusi√≥ digital. En aquestes organitzacions l’adopci√≥ de les TIC es produ√Įa per la seva disponibilitat m√©s que per una intenci√≥ concreta.

- Les que comptaven amb algunes eines de gesti√≥ interna i/o que comen√ßaven a mostrar-se i a actuar a Internet, a treballar col¬∑laborativament tot aprofitant-la, etc. En aquest segon grup la intencionalitat es manifestava d’una manera m√©s clara, encara que no necess√†riament.

4. En preguntar per les dificultats amb qu√® es trobaven les ONL per a l’adopci√≥ de les TIC, v√®iem dos grans grups de raons: la manca de coneixement (per aprofitar les TIC disponibles o per prendre bones decisions en el proc√©s d’adquisici√≥) i la manca de recursos (econ√≤mics).

5. I conclo√≠em: “Vivim en l’era de les TIC, que es fan presents amb facilitat en la quotidianitat del sector, per√≤ tot i la pres√®ncia d’aules, ordinadors i Internet, les TIC tenen sovint un paper anecd√≤tic m√©s enll√† dels seus usos evidents”.

6. El que ens portava a proposar la seg√ľent visi√≥: “Necessitem les TIC integrades en la planificaci√≥ estrat√®gica de les entitats, en el cor de cada projecte, proc√©s i activitat, contribuint a un major i millor acompliment de la missi√≥ i dels objectius de cada organitzaci√≥”.

[Par√®ntesi] D’alguna manera, aquesta frase est√† intr√≠nsecament relacionada amb la ra√≥ de ser d’aquest blog i al seu torn descriu el que intento aconseguir professionalment amb les ONL amb les quals treballo. [Fi del par√®ntesi]

7. Cinc anys despr√©s, m’ha semblat oport√ļ revisar i posar al dia aquelles consideracions. Igual ara com llavors, les observacions formulades tracten de respondre a la mitjana del sector i, per descomptat, tots coneixerem entitats que escapen per sobre o per sota a aquest retrat. No cal dir que el context ha canviat. Per√≤, ha afectat la crisi al proc√©s d’adopci√≥ de les TIC a les ONL?

8. En el paquet d’actius tecnol√≤gics que podr√≠em considerar b√†sics, a part dels ja esmentats podr√≠em incloure-n’hi d’altres com: web sota domini propi amb gestor de continguts o pres√®ncia a xarxes socials, per citar dos exemples. Tamb√© m’atreviria a incloure en aquest grup els smartphones, q√ľesti√≥ de dies… En aquest sentit, doncs, podr√≠em considerar un cert grau d’aven√ß.

No obstant aix√≤, la que en aquell moment era una aposta de futur, avui es converteix en una necessitat urgent de present: en general, les entitats del tercer sector segueixen sense considerar l’adopci√≥ i l’√ļs de les TIC des d’una perspectiva estrat√®gica.

9-12. L’adopci√≥ de tecnologia es realitza en base a necessitats operatives evidents (no puc treballar sense ordinador / sense smartphone) o d’acord amb impactes perseguits en el curt termini (necessitem un web -com sigui, tant √©s- per tenir pres√®ncia a internet JA / necessitem un CRM per captar fons JA).

13. Insisteixo en l’exemple dels smartphones. Moltes organitzacions els han repartit entre els seus directius, en alguns casos entre els seus t√®cnics… per poder consultar el correu en qualsevol moment i poc m√©s (alg√ļ, a m√©s, tamb√© piula, s√≠). Quantes organitzacions han fet una an√†lisi seriosa del potencial que els pot aportar l’√ļs generalitzat de terminals m√≤bils, m√©s enll√† de llegir el correu? Quants milers d’apps existeixen orientades a millorar l’acc√©s a la informaci√≥, a la gesti√≥ eficient de dades, al treball col¬∑lectiu, etc.? Quantes d’elles s√≥n, ja no dic utilitzades, sin√≥ simplement conegudes per les organitzacions, han estat instal¬∑lades i se n’ha fet formaci√≥?

Em permeto aclarir, per si alg√ļ encara t√© recels sobre el tema, que no es tracta, per descomptat, de col¬∑leccionar apps sense solta ni volta, sin√≥ d’aprofitar en benefici de les nostres missions respectives els recursos que tenim a l’abast.

14. Per tant, ens permetem de recordar la invitaci√≥ a reservar una part del nostre temps per elaborar, amb visi√≥ transversal i de futur, el pla d’adopci√≥ i usos de la tecnologia en cada organitzaci√≥. Que no ser√† igual en tots els casos, perqu√® no t√© els mateixos recursos ni les mateixes necessitats una organitzaci√≥ convencial estructurada que una petita entitat basada estrictament en voluntariat que un moviment social informal… El que s√≠ tenen en com√ļ s√≥n dues coses: la disponibilitat de tecnologia al seu abast i la capacitat d’aquesta tecnologia d’aportar valor a cada organitzaci√≥.

15. D√®iem el 2007 que els dos grans obstacles a l’adopci√≥ de tecnologia eren la manca de coneixement i de recursos. En quin nivell estem actualment en tots dos temes?

16. Quant al coneixement, ja no haur√≠em de considerar-lo un obstacle estructural. Probablement moltes organitzacions segueixin sense comptar, i √©s normal que sigui aix√≠, amb especialistes interns en la mat√®ria. Per√≤ l’oferta formativa especialment pensada per al sector ha augmentat considerablement (ven√≠em de gaireb√© zero), les fonts disponibles a Internet per mantenir-nos al dia s√≥n avui incomptables (en aquest sentit, animar-vos a llegir i investigar m√©s enll√† de les nostres fronteres) i fins i tot la disponibilitat de serveis professionals orientats preferentment a ONG √©s molt superior a la de llavors (recordeu quan parl√†veu amb un prove√Įdor i us pass√†veu hores per explicar-li que una ONG no t√© clients?). Aix√≠ doncs, el coneixement, el tinguem o no a casa, no hauria de ser un obstacle.

17. I els recursos… Ah, els recursos! Parlar de diners per finan√ßar tecnologia enmig d’aquesta crisi que ens obliga a tancar programes d’atenci√≥ als qui m√©s l’estan patint, sigui aqu√≠ o al sud, pot sonar a frivolitat. No obstant aix√≤…

18. A cada organització li correspon determinar les seves prioritats, però observem com hi ha organitzacions que estan invertint en TIC ara mateix.

- Algunes perqu√® s’adonen que amb tecnologia podran fer m√©s eficient el treball dels seus equips i, a mig termini, substituir costos indirectes no productius (administratius, etc.) per costos missionals, √©s a dir, menys papers i m√©s atenci√≥ a les persones. Ll√†stima que no ho hagu√©ssim fet quan les coses anaven b√©, sense les presses que ara tenim.

- Altres aposten per tecnologia com a element de suport als processos de captaci√≥ de fons. Els famosos CRM! Alg√ļ no ha sentit parlar de CRM? Un cop m√©s, √©s una pena que moltes ONG no hagin (re)descobert fins ara el valor d’estar prop de la ciutadania, de treballar amb la seva complicitat, de fundar la legitimitat de les seves missions en el suport declarat de la gent…

En qualsevol cas, el que volíem fer notar és que ARA, per unes o altres raons, hi ha organitzacions invertint en TIC.

- Per descomptat, hi haur√† moltes altres entitats que no disposaran d’aquests recursos per invertir. Ja no els tenien abans, menys ara. Solucions per a aquestes organitzacions? Treballar juntes! En altres f√≤rums i moments hem reivindicat repetidament la necessitat que les ONG articulin, per exemple, agendes sectorials de comunicaci√≥ per tenir major incid√®ncia i fer-se menys la compet√®ncia. En el camp TIC tamb√© √©s possible aplicar-ho. Per qu√® no pensar conjuntament quins s√≥n els nostres reptes tecnol√≤gics i afrontar-los col¬∑lectivament?

19. Ja a principi de 2009 vaig escriure un post titulat En temps de crisi, eines compartides. En aquell moment vaig sondejar la possibilitat que algunes ONG que treballaven en el camp de la inserci√≥ laboral de persones en risc d’exclusi√≥ social desenvoluparan conjuntament una soluci√≥ de gesti√≥ d’aquests processos. Totes feien-probablement encara fan-el mateix, per√≤ cadascuna es buscava la vida per resoldre la informatitzaci√≥ del tema. Terrible!

[Parèntesi] Aprofito per presentar-vos un projecte que va en aquesta línia, del qual us parlaré amb més detall al proper article: #SinergiaCRM. [Fi del parèntesi]

20-23. Conclusions en quatre línies:

- Les ONL, malgrat la crisi, segueixen incorporant recursos TIC regularment…

- tot i que podrien fer-ho des d’una perspectiva molt m√©s estrat√®gica…

- aprofitant tot el coneixement al seu abast (que no és poc)

- i invertint (no gastant) amb voluntat missional i amb visió de sector.

Un apunt final respecte de l’esdeveniment. La meva visi√≥ particular del tema √©s que, veient la concorreguda assist√®ncia i coneixent d’altres iniciatives i col¬∑lectius que proven de crear espais de trobada similars en qu√® difondre coneixement i bones pr√†ctiques en relaci√≥ a l’√ļs de les TIC a les ONL, s’imposa la necessitat d’aglutinar esfor√ßos i crear un punt de refer√®ncia anual al voltant d’aquest eix tem√†tic. Crec que ja hi ha diversos caps fent voltes al tema, i me n’alegro.

1 comentari a “L’estrat√®gia TIC a les ONL”

  1. José Fraile del Hoyo ha dit:

    09 oct 12 - 0:11

    Gran An√°lisis, Jaume. Ahora hay que seguir avanzando y tus palabras, nos dan un amplio e ilusionante futuro al q dirigirnos. Siempre habr√° entidades y personas q muestren a las dem√°s un camino posible en momentos de dificultades.
    Pero ahora los tenemos identificados, porque estuvieron muchos en el #software3sector.
    Esa es nuestra ventaja con respecto al 2007. Tambi√©n la crisis, y la b√ļsqueda de una nueva identidad. Todo lo q nos ayude a cambiar debemos usarlo a nuestro favor.
    También vi un peligro, el seguir cada uno por nuestro lado. Pero esto se soluciona reforzando el papel de este evento, y el de otros espacios similares.


Deixa un comentari