Factors clau, casos d’èxit i reptes del crowdfunding a les ONG

Ahir vaig participar a la taula rodona Finançament per a ONG: quines perspectives hi ha d’obtenir recursos privats?, organitzada per l’Institut d’Innovació Social d’ESADE. Se’m va demanar una intervenció sobre el funcionament del crowdfunding i les oportunitats que pot generar per a les ONL.

Us deixo la presentació i a continuació transcric lliurement el guió de la intervenció, amb referències a les diapositives.



Una prèvia

Quan vaig acabar l’EGB vam fer amb l’escola un viatge de final de curs. I com tanta gent, vam fer algunes accions per guanyar diners per finançar-lo, com la clàssica venda de loteria. De manera que cada amic, conegut i saludat et donava 20 duros. I de 20 duros en 20 duros, te n’anaves de viatge. Ergo, la idea de finançament col·lectiu, àlies crowdfunding, no és nova. (2)

El que és nou és que tenim una eina que es diu Internet que permet que la loteria no ens la comprin només les persones a qui ja coneixem i/o amb qui ens podem trobar físicament, sinó qualsevol que ens vulgui ajudar o que cregui que allò que fem val la pena, estigui on estigui.

Funcionament i plataformes

El funcionament més comú del crowdfunding té quatre components: es dissenya un projecte, es calcula el seu pressupost, s’estableix el termini per aconseguir-lo i, segons com, es defineixen unes recompenses per als donants. (3)

La filosofia habitual és de tot o res. Si no s’arriba al 100% de la recaptació, no es veu ni un duro. (4)

A l’Estat, les plataformes consolidades del que podríem anomenar el crowdfunding pur són Microdonaciones, Verkami, Lánzanos i Goteo. (5) Addicionalment, Elmeugradesorra s’orienta més aviat cap a la captació persona a persona (P2P) i Teaming a les microdonacions regulars. (5)

En funció de l’objectiu que es plantegi, de la iniciativa que es vulgui finançar, algunes plataformes poden ser més idònies que d’altres, com ja s’ha analitzat anteriorment en aquest mateix blog (aquí i aquí). (6)

Funciona el crowdfunding?

Les dues referències més consolidades a nivell estatal i internacional, Verkami i Kickstarter, donen xifres semblants i situen al voltant del 45% el nombre de projectes amb èxit. (7) Cal tenir en compte que en la major part dels casos no es tracta de projectes solidaris o d’ONG, que només representen una petita part de les iniciatives.

Més suggeridora és la dada segons la qual el 90% dels que aconsegueixen un 30% de finançament arriben al 100%. (8)

Per tant, l’índex de fracàs és significatiu (cadascú decidirà si veu el vas mig ple o mig buit), però també és cert que aquells projectes que aconsegueixen un suport mínim rellevant és molt probable que tinguin èxit. Així doncs, en el cas de les ONG serà clau la mobilització inicial de la base social més propera i convençuda com a catalitzador de l’expansió posterior més enllà.

4 claus per a l’èxit

L’anàlisi dels projectes que assoleixen el finançament desitjat em fa pensar en una combinació de quatre factors clau: (9)

1) Projecte de qualitat, habitualment avalat per una trajectòria prèvia consolidada (vegeu els exemples de Setem o de Mèdia.cat a l’apartat següent).

2) Projecte innovador (vegeu els exemples d’Infinit Loop o Pebble).

3) Projecte que rep el focus de l’actualitat (vegeu els exemples d’Òmnium Cultural o Diàspora).

4) Base social existent i implicada (vegeu els exemples de RT #15M o Diagonal, així com el ja citat d’Òmnium).

Per tant, hi ha tres característiques directament relacionades amb el projecte a finançar i una altra amb la comunitat que l’ha d’impulsar. No és imprescindible que es donin totes quatre alhora i plenament, però en la mesura que coincideixen la probabilitat d’èxit serà més elevada.

8 casos d’èxit

Us presento alguns exemples de projectes (no només d’ONG) que han aconseguit el 100% dels diners sol·licitats, amb la idea de veure com hi han contribuït els factors descrits al punt anterior.

- Setem: Guia roba neta. Producte de qualitat, avalat per l’existència de versions prèvies de la mateixa guia. (10)

- Òmnium Cultural: Coneixes la cultura catalana?. Aprofita un context d’actualitat favorable als seus objectius. Base social consolidada, import mínim cobert en poques hores. (11)

- Tarpuna Cooperativa: Infinit Loop. Idea innovadora amb un valor afegit d’impacte social (enfocament d’emprenedoria social). (12)

- RT #15M. Aprofita un context d’actualitat favorable als seus objectius. Encara que es tracti d’una organització informal, compta amb una base social consolidada. (13)

- Anuari Mèdia.cat. Producte de qualitat, avalat per l’existència de versions prèvies. Hi ha demanda ciutadana d’informació “no oficial” de qualitat. Import mínim cobert en 13 hores. Alguns reportatges compten amb la participació directa d’ONG (en aquest sentit és també un exemple interessant de treball en xarxa amb actors aliens al sector). (14)

- Diagonal: web. Un cas particularment sorprenent, orientat a infraestructura i no pas a producte final. Dobla la petició inicial de 10.000 €, amb gairebé 600 aportacions.  (15)

- Diaspora: creació d’una nova xarxa social de codi obert i amb major control per part dels usuaris. Va aprofitar una onada d’impopularitat de Facebook per recollir 200.000 $, 20 vegades l’import demanat. (16)

- Pebble: rellotge personalitzable que interactua amb el telèfon mòbil. Producte innovador i de qualitat, aconsegueix multiplicar per 100 la demanda inicial i arriba als 10 milions $. (17)

5 reptes per a les ONL

1. Demostrar que el crowdfunding funciona a gran escala. (18)

S’ha demostrat que va molt bé al sector cultural, per la relació fan – artista, per l’evidència de les recompenses (el propi producte), etc. Està per demostrar, però, que funcioni en sentit ampli per a totes les ONG, amb independència del seu àmbit d’actuació i la seva dimensió. El mateix passa amb les quantitats demanades. Ens movem sobretot a la franja 3.000 / 6.000 €, tot i que hi ha excepcions puntuals que han anat més enllà. Pot ser una bona eina per a la captació en xarxa, amb projectes en col·laboració per part de diferents entitats.

2. Repensar la presentació i comunicació dels projectes. (19)

Les entitats estan acostumades a redactar-los per a tècnics avaluadors de grans finançadors que apliquen un criteri objectiu. Els donants particulars, però, demanen un tractament i una presentació diferents, amb menys tecnicismes i més proximitat.

3. Aprendre a gestionar campanyes de difusió. (20)

Tant o més important que el projecte és la campanya posterior per a la seva difusió. Per a la majoria de les ONG (potser amb l’excepció de les que tenen més experiència en incidència política) és un tema prou nou. Caldrà tenir capacitat de mobilització de la pròpia base social, tenint en compte que les donacions inicials marquen la tendència del resultat final (recordeu la taxa d’èxit del 90% dels projectes que assoleixen almenys un 30% del finançament).

4. Conèixer i fidelitzar els nous donants. (21)

Se sol dir que els donants regulars a Espanya són només el 10% de la població. El crowdfunding pot ajudar a la detecció de potencials nous donants regulars. La proposta clàssica d’una ONG era: “fes-te soci”. O tot o res. La donació puntual era menys freqüent i sobretot vinculada a situacions i contextos concrets (emergències, Nadal, etc.). El crowdfunding permet la creació de lligams febles, més fàcils d’establir per part del donant, sobretot del que inicialment està més allunyat. Alhora permet a l’ONG iniciar una relació amb l’excusa del seguiment de la iniciativa concreta a què s’ha donat suport, sense haver de marejar d’entrada amb tota la parafernàlia corporativa.

També hi ha el risc de veure el crowdfunding com una alternativa definitiva a la disminució d’altres fonts de finançament: necessitem calers? Fem un crowdfunding! Això seria un error. Serà difícil finançar-se sempre d’aquesta manera. Si només es va a cop de projecte es viurà en una muntanya russa. El repte segueix sent enfortir la base social.

Per tant, serà feina de les ONG analitzar un per un tots els donants que han donat suport a un projecte crowd per segmentar-los (base social habitual, segona corona, públics nous), analitzar-los i fidelitzar-los. Com ja hem dit altres vegades, això demana canvi cultural i eines apropiades.

5. Explorar les variants del crèdit i la inversió. (22)

El crowdfunding pot anar més enllà de la donació directa (hi hagi o no sistema de recompenses). En altres contextos pren cada cop més força la seva utilització com a via d’accés al crèdit o per captar inversors. L’emprenedoria social o els micronegocis poden ser àmbits evidents d’aplicació, però les ONG en sentit ampli haurien de començar a pensar quina part de la seva activitat pot ser reformulada per aconseguir una major sostenibilitat financera.

8 comentaris a “Factors clau, casos d’èxit i reptes del crowdfunding a les ONG”

  1. Mireia ha dit:

    25 mai 12 - 9:01

    Gràcies com sempre Jaume per les teves explicacions, de gran ajuda!!

  2. nuria jimenez ha dit:

    31 mai 12 - 19:39

    per nosaltres és interessant i un repte explorar aquestes vies de finançament, les teves explicacions ens-hi ajudaran, gràcies.

  3. henry tello gonzales ha dit:

    30 jun 12 - 0:40

    De acuerdo a todo lo versado me parece muy estupendo de poder captar donaciones por medio de varios programs como goteo.org, verkami, tugranode arena, etc, pero lo malo es que eso solo sucede en españa y no en pros paises como sur america por ejemplo.
    Nuestra organización caritas alegres de la selva que trabaja en bien de la niñez y la madre en abandono ha presentado varios proyectos esperando su aprobación pero la mayoria nos aduce que es solo para españa- Piña pues entonces.
    Hoy en dia es muy dificil conseguir un contraparte en el territorio español, lo considero por la crisis o por otros factores,
    Trataremos pues entonces de persistir a ver si pòr ahi alguna fundación nos de su apoyo solidario.

    attr.
    henry tello gonzales.
    ongd. caritas alegres de la selva
    Lima Perú.
    http://www.caritasalegresdelaselva.es.tl

  4. Héctor Muñoz ha dit:

    19 set 12 - 12:02

    Muy claro, directo y bien explicado. Fantástico!

  5. Jaume Albaigès ha dit:

    19 set 12 - 12:05

    ¡Héctor, muchas gracias! Bienvenido a TecnolONGia.

  6. Valentin ha dit:

    24 set 12 - 9:57

    Hola Jaume!

    Siempre acertado y contundente. Gracias por tus post… que voy leyendo y descubriendo…

    Me gusta lo de base social existente e implicada… cuidado con las decisiones de las juntas directivas voluntarias…para manejar los hilos y no dejar participar…

    Abrazo!!

  7. Jaume Albaigès ha dit:

    24 set 12 - 10:32

    Valentín, gracias por tus palabras. Seguimos…

  8. Mont ha dit:

    10 abr 15 - 15:57

    Soc novella en això del twitter però em podeu informar com fer més socis per la cooperativa on treballo de voluntària Grup del Llibre SCCL. Gàcies


Deixa un comentari