7 plataformes de crowdfunding comparades (II)

Despr√©s d’haver fet una descripci√≥ individualitzada dels trets m√©s destacats de set plataformes online que les ONL poden fer servir per captar fons, en aquest nou article unifico en una sola taula comparativa tota una s√®rie de caracter√≠stiques amb la intenci√≥ de facilitar la tria de la plataforma m√©s adequada per a cada entitat, projecte o activitat a finan√ßar. Comen√ßo amb una descripci√≥ dels 30 aspectes que valorar√©.

√ćtems

Sobre les iniciatives a finançar

1. La iniciativa a finançar ha de ser un projecte?

En general les plataformes de crowdfunding cl√†ssic (recordem: Verkami, Goteo, Microdonaciones y L√°nzanos) obliguen a presentar un “projecte”, √©s a dir, una iniciativa concreta amb un resultat definit. Per tant, en general no √©s possible recollir diners per a l’entitat en sentit gen√®ric, ja sigui directament o aprofitant altres mecanismes (sortejos, etc.). Tot i que en general el concepte “projecte” ven m√©s, a vegades, per necessitat o oportunitat, es poden fer accions amb un enfocament diferent. Algunes plataformes ofereixen, en aquest sentit, m√©s flexibilitat.

2. Hi ha un import mínim a sol·licitar?

En general no. Alguna plataforma recomana un import mínim per considerar el projecte suficientment rellevant.

3. Hi ha un import màxim a sol·licitar?

En general no. Alguna plataforma recomana un import m√†xim per tal de fer m√©s probable l’√®xit del proc√©s de captaci√≥.

4. Es pot modificar la quantitat inicialment sol·licitada?

En general no, at√®s que es demana una valoraci√≥ objectiva i raonada de la iniciativa a finan√ßar.¬† Normalment es consideraria una falta de rigor que es produ√≠s aquesta necessitat. Des d’una altra perspectiva, iniciatives que no assoleixen un bon ritme de captaci√≥ podrien reduir el seu objectiu inicial amb la intenci√≥ de fer cr√©ixer el percentatge obtingut i animar els donants a arribar a la quantitat final.

5. Es cobra nom√©s si s’arriba al 100% de l’objectiu fixat?

En general s√≠. En altres paraules, si l’entitat no aconsegueix els diners demanats no obt√© ni un euro, encara que estigui al 99%. Aix√≤ √©s aix√≠ perqu√® es considera que la quantitat demanada √©s la m√≠nima imprescindible per poder executar el projecte amb garanties. Quan s’est√† prop de la quantitat final i del l√≠mit temporal, l’entitat pot fer una aportaci√≥ que permeti assolir el 100% i no perdre els diners. Algunes plataformes no condicionen el cobrament a l’objectiu del 100% i d’altres separen els objectius en trams (obligatori + opcional).

6. Es pot sobrepassar la quantitat demanada?

En general s√≠. Es considera que un sobrefinan√ßament permetr√† una millor execuci√≥ del projecte (qualitativa, quantitativa, en recompenses als donants, etc.). A vegades, quan l’entitat assoleix l’objectiu de finan√ßament en un termini breu, modifica el contingut del projecte a l’al√ßa per tal de seguir animant les donacions.

7. Existeix un temps límit per obtenir els diners?

S√≠, totes les plataformes demanen fixar una data l√≠mit. En alguns casos √©s la pr√≤pia plataforma, en d’altres es deixa la decisi√≥ a l’organitzaci√≥. D’entrada semblaria que disposar de certa flexibilitat en la fixaci√≥ de la data √©s positiu, particularment si la quantitat a recaptar √©s elevada. Per√≤ tamb√© cal tenir en compte que un projecte que s’arrossega massa temps sense incrementar donacions dif√≠cilment n’aconseguir√† m√©s. En qualsevol cas, la clau est√† en dissenyar una bona estrat√®gia de difusi√≥ i dinamitzaci√≥ de la campanya tenint en compte el temps disponible i marcant indicadors de progr√©s intermitjos.

8. El temps l√≠mit el marca la plataforma o l’usuari? En el primer cas, de quants dies es disposa?

La majoria de plataformes donen la iniciativa a l’entitat, per√≤ hi ha excepcions significatives.

9. Cal oferir recompenses als donants?

En el crowdfunding cl√†ssic, molt vinculat a les produccions culturals, √©s habitual oferir als donants algun tipus de contraprestaci√≥ (un exemplar del producte, entrades, merxandatge…). En molts projectes socials aquesta pr√†ctica pot ser dif√≠cil d’aplicar. En aquest sentit, les plataformes adre√ßades espec√≠ficament a ONL s√≥n m√©s laxes en aquest apartat.

10. Els potencials donants poden participar d’alguna manera en la definici√≥ de les iniciatives o demanar-ne m√©s informaci√≥?

La majoria de les plataformes disposen de mecanismes que permeten la interacci√≥ bidireccional entre promotors i p√ļblic (blogs, f√≤rums, preguntes i respostes, comentaris, etc.). Aix√≤ en alguns casos afavoreix la implicaci√≥ dels donants m√©s enll√† de la simple donaci√≥, tot aportant idees, coneixement o participaci√≥ directa. En qualsevol cas, que els usuaris de les plataformes puguin preguntar / comentar el que considerin oport√ļ a les entitats √©s una contribuci√≥ a la transpar√®ncia i, per qu√® no, a l’efici√®ncia dels projectes.

11. Es pot informar de l’aven√ß del projecte?

En l√≠nia amb l’anterior, que l’entitat pugui aportar nova informaci√≥ rellevant a mesura que passen els dies pot ajudar a mantenir viu el projecte i, per tant, a impulsar les donacions.

12. Es poden publicar fotografies o vídeos?

En general s√≠. Fins i tot alguna plataforma obliga a disposar d’un v√≠deo de presentaci√≥. En tot cas, cal tenir present que una bona imatge del projecte apropar√† les donacions.

Sobre els donants

13. √Čs visible p√ļblicament qui ha donat suport a un projecte?

En general s√≠, tot i que els usuaris poden registrar-se amb un sobrenom. La visibilitat dels noms, particularment quan s√≥n reals, √©s un factor d’impuls de les donacions (si una persona a qui conec ha donat, m’anima a fer-ho). En la banda contr√†ria hi ha qui diu que la manca de privacitat pot desincentivar la donaci√≥ (particularment en projectes que puguin tenir associada certa pol√®mica). De totes maneres, la possibilitat de no utilitzar el nom real sempre √©s una alternativa.

14. S√≥n visibles p√ļblicament les quantitats donades?

En aquest cas hi ha for√ßa disparitat entre les plataformes. Podem anotar les mateixes consideracions que en punts anteriors. Veure donacions pr√®vies d’una determinada quantitat pot marcar una pauta en les donacions posteriors, particularment quan els donants es coneixen. Con√®ixer noms i quantitats donades tamb√© pot ser d’utilitat per a les organitzacions a l’hora d’adre√ßar-se de forma espec√≠fica a determinades persones per convidar-les a donar.

15. Existeix un perfil p√ļblic d’usuari?

En general s√≠, per√≤ en menys casos que en el del suport directe a un projecte concret. Estudiar els perfils p√ļblics podria, un cop m√©s, ajudar les ONL a l’hora de cercar donants espec√≠fics o de demanar suport en la socialitzaci√≥ de la iniciativa.

16. Hi ha un import mínim de donació?

En general no, per√≤ s’ent√©n que no t√© sentit donar menys d’un euro. De fet, jo diria que donar “un” euro tampoc no t√© massa sentit. :-) Alguna plataforma marca el punt de sortida als 5 ‚ā¨.

17. Hi ha un import màxim de donació?

En general no. Aix√≤ justifica la meva cr√≠tica a la mala traducci√≥ que representa el concepte micromecenatge. Els grans donants s√≥n benvinguts! Una plataforma fixa el l√≠mit en 5.000 ‚ā¨, que tampoc √©s un l√≠mit massa estricte.

18. L’entitat impulsora de la iniciativa rep o rebr√† informaci√≥ dels donants (nom, adre√ßa i quantitat donada)?

Aquest √©s un punt clau en la tria de la plataforma. Tota organitzaci√≥ que faci una acci√≥ d’aquesta mena hauria de tenir molt inter√®s a con√®ixer quines persones li han donat suport (tant si s’arriba al 100% com si no) per tal de treballar-ne la fidelitzaci√≥ a llarg termini (i comen√ßant per fer l’agra√Įment corresponent, clar). En aquest sentit hi ha molta disparitat, des de plataformes que no ofereixen res fins a d’altres que ho donen tot, passant per algunes que ho fan sota demanda de l’entitat.

Sobre la plataforma

19. Cal pagar per fer servir la plataforma? En cas afirmatiu, quant?

Habitualment, i √©s l√≤gic que sigui aix√≠, les plataformes es queden un percentatge de la quantitat recollida pel projecte (al qual cal afegir, si s’escau, les comissions per les transaccions financeres, vegeu el punt seg√ľent). Aix√≤ vol dir que quan es fa el c√†lcul de l’import a demanar cal incloure-hi aquesta despesa, que sol estar entre el 5% i el 8%. Algunes plataformes, per√≤, fan descomptes per a ONG i d’altres compten amb patrocinis complementaris o tenen acords amb entitats financeres i no repercuteixen cap cost pel dret d’√ļs.

20. Cal pagar una comissió per les transaccions financeres? En cas afirmatiu, quant?

Aquest √©s un dels punts m√©s foscos, per mal documentat, de la majoria de plataformes. Algunes plataformes distingeixen el dret d’√ļs ja comentat de les comissions que els cobren les entitats financeres (bancs, caixes, PayPal) per gestionar els pagaments amb targeta. A m√©s, sobta veure que parlant concretament de PayPal els n√ļmeros no acabin de quadrar en les diferents plataformes. En fi, un cost m√©s a tenir en compte.

21. Està ben integrada amb les xarxes socials?

Ja hem dit que la difusi√≥ d’una acci√≥ de captaci√≥ online √©s una part clau del potencial √®xit que pugui assolir. La difusi√≥ l’haur√† de liderar l’entitat, per descomptat, per√≤ tamb√© haur√† d’aconseguir que la seva base social (inclosos els donants efectius) ho faci per tots els mitjans possibles. En aquest sentit, √©s important que des de la plataforma es faciliti el compartir la iniciativa a les xarxes socials de forma senzilla, fins i tot especificant que s’ha fet una donaci√≥. En general √©s una opci√≥ que es contempla, per√≤ algunes plataformes no ho han desenvolupat suficientment.

22. Ofereix widgets pels projectes?

Aquest √©s un dels punts que demostra que una plataforma t√© un cert nivell. Un widget √©s un tros de codi (habitualment HTML, Javascript o una barreja d’ambd√≥s) que es pot incorporar f√†cilment a un web extern de manera que s’hi visualitzi amb actualitzaci√≥ permanent l’aven√ß de la recaptaci√≥ d’un determinat projecte i que s’hi faciliti la donaci√≥. Els widgets permeten cridar l’atenci√≥ sobre l’acci√≥ de captaci√≥ que s’est√† fent en una determinada plataforma sense necessitat d’haver-hi passat. En aquest punt dues an√®cdotes de l’enquesta: una plataforma em va preguntar qu√® era un widget; una altra es va queixar del poc √ļs que en feien els impulsors dels projectes.

23. Cal autoritzaci√≥ o validaci√≥ pr√®via del projecte o l’organitzaci√≥ abans que pugui comen√ßar a recollir aportacions?

Aquest punt t√© molt diverses variants. En alguns casos cal validar l’organitzaci√≥, que a partir d’aquest moment √©s lliure d’impulsar tantes iniciatives com vulgui. En d’altres cal validar cadascun dels projectes amb independ√®ncia de si se n’ha gestionat d’altres abans. Tamb√© hi ha algun cas en qu√® cal superar una votaci√≥ pr√®via dels usuaris de la plataforma abans que el projecte sigui pres en consideraci√≥ (cal dir que al final les votacions creuades entre tots els aspirants acaben fent d’aquest un requisit gaireb√© absurd). I fins i tot en algun cas no hi ha cap mena de validaci√≥ i tot funciona per relacions de confian√ßa.

24. Es pot publicar m√©s d’un projecte a la vegada?

En les plataformes cl√†ssiques el m√©s habitual √©s que no sigui possible. En d’altres casos s√≠ que es permet.

25. Es permet la captació persona a persona?

Entrem en alguns punts que afecten a plataformes molt concretes. En les plataformes cl√†ssiques s’ent√©n que la captaci√≥ la fa l’entitat que executar√† el projecte. En algunes de les altres, per√≤, es permet que terceres persones inici√Įn accions de captaci√≥ a benefici d’entitats, obrint-se un ventall de possibilitats prou interessant. La captaci√≥ persona a persona √©s una de les grans assignatures pendents i alhora una de les grans oportunitats de les ONL.

26. Es permet la donació regular?

En el context cl√†ssic √©s una pregunta que no t√© sentit, at√®s que hi ha una data en qu√® finalitza el proc√©s de captaci√≥. Nom√©s Teaming permet la captaci√≥ regular d’un euro al mes dels membres d’un grup.

27. Quin és el nivell de dificultat del procés de pagament?

Aquest tamb√© √©s un aspecte important. Un proc√©s de pagament excessivament llarg, complex o no integrat pot suposar un desincentiu per al donant que ja estava conven√ßut. La millor opci√≥ per al donant, que algunes plataformes compleixen, √©s que la plataforma tingui la passarel¬∑la de pagament completament integrada. Altres redirigeixen l’usuari a Paypal. No √©s una mala opci√≥, per√≤ pels donants que no hi tinguin compte obliga a fer una doble alta (a la pr√≤pia plataforma i a PayPal). Algunes plataformes permeten escollir entre els dos m√®todes (passarel¬∑la o PayPal). I fins i tot n’hi ha una que, en un exercici d’alt risc, convida a fer la donaci√≥ per transfer√®ncia.

28. √Čs espec√≠fica per a ONL?

En principi aquesta no hauria de ser una q√ľesti√≥ excessivament determinant a l’hora de triar una plataforma o altra, per√≤ s√≠ que √©s cert que en algunes plataformes especialment adre√ßades a ONL s’hi noten alguns detalls positius, ja sigui en les condicions financeres, ja sigui en l’acompanyament a les organitzacions, etc. En alguns casos la concentraci√≥ de projectes de naturalesa solid√†ria pot ser un incentiu per poder captar aportacions de persones que han arribat a la plataforma atretes per una altra iniciativa. En el pla contrari podr√≠em dir que les plataformes generalistes poden facilitar l’acc√©s a p√ļblics nous aliens al sector. En qualsevol cas, conv√© tenir present que el donant accidental sempre √©s minoritari i que la majoria arriben per recomanaci√≥ o demanda directa de la pr√≤pia entitat o de terceres persones.

29. Es permet la comunicació privada amb els usuaris?

Encara que l√≤gicament no posen les adreces electr√≤niques a l’abast, algunes plataformes tenen sistemes interns de missatgeria que faciliten la interacci√≥ entre donants, usuaris en general i impulsors dels projectes. Sens dubte √©s una funcionalitat important en relaci√≥ a la dinamitzaci√≥ de les iniciatives.

30. En quins idiomes està disponible la interfície?

Algunes plataformes nom√©s compten amb la interf√≠cie en castell√†. D’altres incorporen tamb√© el catal√†. De forma minorit√†ria apareixen l’angl√®s i les altres lleng√ľes de l’Estat. B√©, de fet, cap compta amb l’euskera.

Taula comparativa

En el seu moment vaig enviar a totes les plataformes un q√ľestionari pre-respost per mi mateix a partir de les informacions disponibles als seus webs per tal que validessin i/o aportessin informaci√≥ complement√†ria. Tothom va contestar, tret de L√°nzanos, de manera que, exceptuant el cas d’aquesta plataforma, la informaci√≥ hauria de ser prou acurada. Els √≠tems-preguntes estan plantejats de forma que es puguin respondre molt breument (S√≠/No, una xifra, etc.) i aix√≠ poder construir una taula f√†cilment llegible. A m√©s de la comparativa pr√≤piament cont√© m√©s de 40 notes matisadores.

Podeu descarregar-la des d’aquest enlla√ß: 7 plataformes de crowdfunding comparades.

Creieu que us ajudarà aquesta taula? Hi trobeu a faltar algun aspecte que no he considerat? Voleu compartir la vostra experiència amb una o altra plataforma?

23 comentaris a “7 plataformes de crowdfunding comparades (II)”

  1. Donacions ha dit:

    10 mar 12 - 10:11

    Jaume, felicitats per aquesta feinada tant interessant de comparaci√≥ entre plataformes de crowdfunding. Realment has fet un rep√†s global entre els aspectes m√©s interessants. Nom√©s una petita anotaci√≥, que √©s la d’analitzar si les aportacions dels donants desgraven fiscalment ja que √©s una de les dificultats que ens estem trobant a la fase de disseny del nostre projecte.

    D’alguna manera nosaltres tamb√© hav√≠em fet aquesta an√†lisi (a nivell intern) i un altre dels aspectes que ens preocupava era el retorn de la informaci√≥ que hi havia quan un projecte s’havia completat, √©s a dir, de que realment hi hagu√©s un retorn a mode de petita auditoria per con√®ixer els resultats de l’aplicaci√≥ del projecte finan√ßat amb √®xit. √Čs potser aquest un dels punts de salt de qualitat que pugui enfortir la confian√ßa en el crowdfunding.

    Res més a dir, a banda de felicitar-te novament.

  2. Miguel Angel ha dit:

    10 mar 12 - 11:48

    Gracias Jaume por compartir tu an√°lisis.

    Es de gran utilidad.

    Tan solo hecho en falta un sistema de puntuación que permita valorar la importancia relativa de cada aspecto y al final concluir con un ranquing.

    Obviamente, se podría cuestionar la puntuació fijada y el ranquing en funcion de las prioridades de cada uno, pero seguro que es posible llegar a un cierto consenso sobre lo que merece más puntuación.

    saludos

  3. Jaume Albaigès ha dit:

    10 mar 12 - 15:16

    Donacions (Josep?), gràcies per la teva aportació.
    El tema de la desgravaci√≥ fiscal √©s rellevant, mirar√© d’afegir-lo. Com a primera aproximaci√≥, cal entendre que les donacions s√≥n dels individus a les plataformes i s√≥n aquestes les que els traspassen a les entitats, de manera que la desgravaci√≥ dels donants nom√©s √©s possible si la plataforma pertany a una fundaci√≥ o associaci√≥ declarada d’utilitat p√ļblica acollida a la llei d’incentius fiscals al mecenatge. √Čs el cas, per exemple, de Migranodearena, de la Fundaci√≥ Real Dreams, que despr√©s de cada donaci√≥ envia un certificat al donant perqu√® pugui deduir-la fiscalment. Goteo, Teaming i Microdonaciones tamb√© s√≥n de fundacions, de manera que podrien generar el dret a desgravar. MiAportaci√≥n tamb√© pertany a una fundaci√≥ per√≤ com que no fa d’intermedi√†ria en el trasp√†s econ√≤mic el tema quedaria directament en mans de l’entitat destinat√†ria final. Finalment, Verkami i L√°nzanos tenen altres tipus de figures jur√≠diques que no permetrien la desgravaci√≥.
    Sobre el tema del retorn als donants despr√©s de l’execuci√≥ del projecte, entenc que √©s quelcom que queda fora de l’abast de les plataformes, tot i que per descomptat hauria de ser una cosa que totes les entitats fessin.
    Aprofitant que et tenim per aquí, ens expliques una mica el teu projecte de plataforma? Quins elements distintius podria tenir respecte de les ja existents?

  4. Jaume Albaigès ha dit:

    10 mar 12 - 15:28

    Miguel √Āngel, bienvenido a TecnolONGia y gracias por tus palabras. Al realizar el an√°lisis comparativo tuve la idea de realizar este r√°nquing que sugieres, pero lo descart√© porque, al margen de otras consideraciones (objetividad, dificultad, etc.), el valor de cada plataforma depender√° fuertemente de la naturaleza de la acci√≥n a financiar, con lo que el r√°nquing realmente no tendr√≠a sentido. Me parecer√≠a m√°s razonable indicar en qu√© casos una determinada plataforma puede ser valiosa, pero creo que entre el art√≠culo anterior y la comparativa que hago en este ya es posible concluir al respecto. De todos modos, si quieres sugerir una clasificaci√≥n o comentar cu√°les te parecen m√°s id√≥neas para las ONG, adelante. Al fin y al cabo el objetivo de estos art√≠culos es proveer a las entidades de datos y criterios para una mejor toma de decisi√≥n.

  5. Donacions ha dit:

    10 mar 12 - 19:21

    Jaume, aprofito la teva invitaci√≥ i explico a grans trets algunes caracter√≠stiques del projecte, que sorgeix d’un treball de final de curs del XI M√†ster en Economia Social de la UB. Donacions.cat vol crear una plataforma de crowdfunding exclussiva per a ONL de Catalunya, Balears i Pa√≠s Valenci√† (de parla catalana b√†sicament) on tamb√© es desenvolupin donacions de persones jur√≠diques (empreses), fent un equilibri entre la filantropia personal i la RSE.
    Un dels reptes marcats √©s superar precisament l’escull de que les aportacions puguin desgravar fiscalment d’acord a la legislaci√≥ vigent.
    El projecte encara est√† en fase embrion√†ria, i de fet √©s obert a qualsevol participaci√≥ i col¬∑laboraci√≥ en la seva fase startup (i qui sap si aix√≤ permetr√† l’entrada a socis). El projecte avan√ßa poc a poc i ens agradaria que vei√©s la llum a la tardor de 2012.
    De moment anem fent publicacions a un blog mentre anem preparant el projecte podeu veure’l a la URL http://www.donacions.cat/blog i subscriure-us si us agrada i un canal a twitter amb el nom de @donacions
    Salutacions i, de nou, felicitar-te per aquesta anàlisi tan acurada.
    Josep

  6. Jaume Albaigès ha dit:

    11 mar 12 - 22:42

    Josep, gr√†cies per explicar-nos m√©s coses del teu projecte. L’anirem seguint, per descomptat. I si m√©s endavant ens en vols explicar m√©s coses aqu√≠ mateix, ja ho saps. Sort!

  7. Mireia ha dit:

    12 mar 12 - 11:44

    Moltes gràcies per facilitar-nos la feina!!!!

  8. Val M Mendes ha dit:

    13 mar 12 - 15:27

    Gr√†cies, Jaume. La teva feina √©s molt √ļtil! Salut! V.

  9. Enric ha dit:

    14 mar 12 - 11:11

    Felicitats per aquesta mirada tan exhaustiva comparant les plataformes, crec que √©s un √†mbit on hi ha molt terreny verge per a fer recerca, i on fins i tot caldria avan√ßar per facilitar dades obertes del que recolza la gent, com, quan, etc. per a seguir desenvolupant eines √ļtils (que permeti taules similars, comparacions segmentades, visualitzacions, etc).

  10. Blanca ha dit:

    14 mar 12 - 20:38

    Gracias de nuevo por estas conclusiones sobre estas diferentes plataformas de crowdfounding. A√Īado el link de un art√≠culo sobre el mismo tema que lo analiza de forma m√°s gen√©rica, pero que me parece un buen complemento. Espero que os interese: ‘La empresa y la inteligencia de las multitudes’ http://t.co/9W0QNKJ7

  11. Jaume Albaigès ha dit:

    14 mar 12 - 21:00

    Gr√†cies per tots els darrers comentaris, Mireia, Val, Enric i Blanca. Com que tots hi sou representats, em dono per satisfet si aquests articles ajuden les entitats a aprofitar les plataformes i faciliten que aquestes entenguin millor les necessitats que les organitzacions poden tenir a l’hora de fer-les servir per finan√ßar els seus projectes. Seguim!

  12. Silvia Oc√°diz ha dit:

    24 set 12 - 20:10

    Jaume, gracias por tu apoyo a las ONG. La escuela de beneficiencia en la que trabajo est√° en M√©xico. Damos educaci√≥n de alta calidad a ni√Īos de bajos recursos y apoyamos a sus familias para que tambi√©n se superen. Estoy buscando un sistema (software) en castellano/espa√Īol para administrar el proceso de captaci√≥n de fondos (fundraising)y dar seguimiento a todas las actividades necesarias para lograr la obtenci√≥n del fondo. Lo que he encontrado est√° en ingl√©s y es muy caro.
    Te agradecer√© que me recomiendes algunos sistemas o que me indiques si se puede bajar software de alg√ļn lado y que sea gratis. Como la escuela funciona a base de donaciones contamos con recursos muy limitados para esto. Muchas gracias y espero tu respuesta.

  13. Jaume Albaigès ha dit:

    24 set 12 - 22:53

    Silvia, gracias por tu comentario y bienvenida a TecnolONGia. El software que m√°s se ajusta a lo que entiendo que necesitas cuando dices proceso de captaci√≥n de fondos es el CRM. Te permite gestionar socios, donantes, donantes potenciales, campa√Īas, env√≠os electr√≥nicos, etc. Seg√ļn la complejidad previa de tu organizaci√≥n pueden ser m√°s o menos dif√≠ciles de poner en marcha, migrar datos, etc. Hay CRM de software libre que puedes bajar gratuitamente (SugarCRM y CiviCRM los m√°s conocidos, el primero m√°s generalista, el segundo m√°s orientado a ONG). Si quieres profundizar algo m√°s en el concepto CRM, te sugiero que leas algunas entradas del blog que hablan de ello (http://www.tecnolongia.org/?s=crm).

  14. Asun Ayesa ha dit:

    05 nov 12 - 16:50

    Hola Jaume, mi empresa es una entidad sin √°nimo de lucro y queremos lanzar un proyecto http://www.becaemprendedor.cein.es/ para el que no contamos con ninguna financiaci√≥n p√ļblica pero creemos debe salir adelante porque necesitamos y queremos apoyar a emprendedores en nuestra comunidad.
    Para la financiaci√≥n hemos pensado colocar el proyecto Beca emprendedor en Crowdfunding, he visto tu art√≠culo y nos gustar√≠a conocer tu opini√≥n, ¬Ņc√≥mo lo ves? qu√© plataforma ser√≠a la m√°s adecuada, y todo lo que nos puedas aportar. Gracias y excelente art√≠culo. Good Job

  15. Jaume Albaigès ha dit:

    06 nov 12 - 0:38

    Hola Asun, gracias por tu comentario y bienvenida a TecnolONGia. ¬ŅQu√© es lo que quer√©is someter a crowdfunding: la beca para cada emprendedor concreto o la obtenci√≥n de un fondo global para el conjunto de los emprendedores? Sin entrar en mucho detalle, este segundo caso lo ver√≠a m√°s complicado. En el primer caso, “jugar” con el proyecto o la idea de cada emprendedor puede ofrecer m√°s oportunidades. Existen incluso plataformas pensadas espec√≠ficamente para emprendedores. En este enlace ver√°s algunas http://www.eureka-startups.com/blog/category/eurekas/crowdfunding/ y probablemente haya m√°s, aunque es un tema que ya se escapa un tanto de mi √°mbito de conocimiento, el de las ONG. Si quieres comentar algo m√°s, adelante.

  16. Pedro Vieira ha dit:

    11 abr 13 - 21:57

    Buenas tardes Jaume,
    me parece excelente la idea del Crowdfunding y me parece excelente tu articulo. Te agradecemos el trabajo.
    Deseo abrir una empresa de Crowdfunding no por lucros pero si por ayudar. Sabes donde puedo encontrar mas biografía de su funcionamiento?
    Muchas gracias

  17. Jaume Albaigès ha dit:

    11 abr 13 - 22:19

    Pedro, gracias por tus palabras y bienvenido. ¬ŅQu√© tipo de informaci√≥n est√°s buscando, exactamente? En Internet hay contenidos a toneladas sobre plataformas, los emprendimientos relacionados, la cuesti√≥n fiscal, etc. Si afinas un poco tu demanda igual te podemos ayudar mejor. Saludos.

  18. Marta ha dit:

    21 abr 13 - 10:17

    Molt √ļtil, gr√†cies!

  19. Joan Planas ha dit:

    10 mai 13 - 7:26

    Hola,

    Justo estamos terminando un proyecto en Verkami, y al informarnos en como se debía declarar a hacienda nos ha sorprendido que no son donaciones, al menos en Verkami y Lánzanos, lo que se hace al poner recompensa es una venta, por lo que al final se debe descontar el 21% de iva, que la plataforma nunca pone a quien aporta, algo que me parece raro que no hagan. Básicamente desde mi punto de vista son ventas encubiertas de teórica donación.

    Pregunté a Goteo si en su caso también sería una venta pero no me han contestado.

    Muy buen trabajo con la tabla comparativa.

  20. Jaume Albaigès ha dit:

    10 mai 13 - 15:53

    Joan, gracias por tu aportación y bienvenido a TecnolONGia.

    El tema del IVA es realmente importante y, efectivamente, no ha sido tratado p√ļblicamente con demasiado detalle, a pesar de que no deber√≠a ofrecer muchas dudas (m√°s all√° de definir las casu√≠sticas, que tampoco son tantas). Creo que ah√≠ las plataformas podr√≠an haber arrojado algo m√°s de luz desde un principio.

    También es cierto que desde la perspectiva de las organizaciones no lucrativas (que es lo que consideramos en este blog), cuando no hay recompensa o la recompensa no puede considerarse una preventa, la aportación se convierte realmente en donación gratuita y por lo tanto el IVA desaparece.

    Saludos.

  21. Jose L. ha dit:

    30 mar 14 - 15:54

    Buen artículo,

    Me gustar√≠a presentaros, ya que hablamos de crowdfunding, Crowdfunding Espa√Īa, para proyectos creativos o de √≠ndole innovador:

    http://www.crowdfundingespa√Īa.com/

    Cabe destacar que además de ser una plataforma de financiación colectiva que soporta donación y recompensa, los usuarios poseen un escritorio EyeOs para gestionar sus archivos relacionados, y todo a través del navegador.

    Lo comento ya que es otra alternativa para conseguir realizar proyectos que de otra forma no verían la luz.

    Saludos.

  22. Jose Miguel ha dit:

    31 ago 14 - 0:35

    Hola Jaume, tu aportaci√≥n es muy interesante, quiz√° puedas ayudarme. Vamos a lanzar una campa√Īa de mecenazgo con Indiegogo ( de esta plataforma no hablas) y tengo serias dudas al respecto. El motivo de nuestra elecci√≥n es porque es la √ļnica que no te marca m√≠nimos, no es un todo o nada
    y nosotros necesitamos dinero aunque sea poco para nuestro cortometraje.
    La cuestión, entre otras dudas, es que el sistema de pago en Europa solamente es con paypal y no
    sé si eso nos va a limitar demasiado.
    A ver si me puedes decir algo sobre esta plataforma y adem√°s decirme hasta que punto me merece
    hacerlo aquí si solo se puede pagar con paypal,
    muchas gracias de antemano y un saludo!

  23. Jaume Albaigès ha dit:

    01 set 14 - 11:37

    Hola Jose Miguel, bienvenido a TecnolONGia.

    En el art√≠culo no hablo de Indiegogo porque esta plataforma, como ya sabes, es norteamericana, y el alcance del art√≠culo se situaba en plataformas que operan principalmente en Espa√Īa.

    Lo de que Indiegogo sólo permita el pago en Europa vía Paypal es algo que no debería ser muy problemático, pues Paypal permite también, desde hace tiempo, el pago con tarjeta de crédito. O sea, que no es necesario cargar dinero en la cuenta de Paypal para poder utilizarlo como canal de pago.

    Si sois una ONG, pod√©is considerar como alternativa la utilizaci√≥n de Migranodearena, que tampoco es de “todo o nada”.

    Otra posibilidad ser√≠a utilizar Goteo, que permite marcar dos niveles de objetivo (m√≠nimo y √≥ptimo) e igual esto os permitir√≠a jugar un poco con el alcance de la campa√Īa.

    Y otra opci√≥n es que, si no veis claro el √©xito de una “gran” campa√Īa a todo o nada, troce√©is vuestro proyecto (por ejemplo, por fases de trabajo: gui√≥n, rodaje, etc.) y hag√°is varias campa√Īas m√°s peque√Īitas en las plataformas habituales (Verkami y similares).

    En cualquier caso, Indiegogo es una plataforma veterana y consolidada y las √ļnicas salvedades para utilizarla, si las hay, ser√≠an culturales. Pero tambi√©n es cuesti√≥n de ver a qu√© p√ļblico os dirig√≠s. Yo he visto campa√Īas espa√Īolas exitosas en Indiegogo o Kickstarter porque su proyecto era global o porque simplemente han funcionado bien.

    Espero que esta información te sea de utilidad.

    Saludos.


Deixa un comentari