7 aspectes que les ONL haurien de considerar en la captació de fons online

Al darrer article de l’any passat deia que una de les raons del reapropament de les ONL a la ciutadania rau en la necessitat de trobar noves fonts de finan√ßament que compensin la davallada de les cl√†ssiques. En aquest sentit, Internet s’ha convertit en l’espai preferent on desenvolupar les noves estrat√®gies de captaci√≥ de fons adre√ßades a individus. No √©s un fenomen nou (algunes grans organitzacions ja fa anys que diuen que Internet els representa la via principal d’entrada de socis i donants), per√≤ s√≠ que en els darrers temps hem vist apar√®ixer una gran quantitat d’iniciatives adre√ßades a facilitar d’una manera o altra la generaci√≥ de recursos econ√≤mics per a les entitats: el finan√ßament col¬∑lectiu (crowdfunding), la captaci√≥ persona a persona (P2P), les donacions via SMS o aplicacions m√≤bils, etc.

Podr√≠em pensar que tot aquest c√ļmul de possibilitats no s√≥n sin√≥ bones not√≠cies, per√≤ una an√†lisi m√©s detallada ens dibuixa tamb√© una s√®rie de reptes, consideracions i limitacions que les organitzacions haurien de tenir presents abans d’iniciar una campanya de captaci√≥ online per no fracassar en el seu prop√≤sit, ja sigui per haver esmer√ßat m√©s recursos dels aconseguits o per haver malm√®s la seva reputaci√≥ en el proc√©s, per posar dos exemples. N’apunto algunes.

Elecció de les eines

El ventall d’opcions existent actualment en qualsevol modalitat de captaci√≥ √©s ben ampli. Per exemple, en el cas del finan√ßament col¬∑lectiu, nom√©s a Espanya existeixen almenys mitja dotzena de plataformes. Les dues √ļltimes aparicions, Goteo i Microdonaciones representen propostes particularment properes a l’√†mbit social. Tamb√© El meu gra de sorra est√† en aquesta √≤rbita. A m√©s comptem amb Verkami, L√°nzanos, Volanda… Abans d’iniciar una campanya d’aquest tipus conv√© con√®ixer les particularitats de cada plataforma: la majoria, per exemple, nom√©s generen un ingr√©s si s’assoleix el 100% de la quantitat demanada;¬† no totes admeten qualsevol tipus d’iniciativa finan√ßable; algunes demanen que el creador del projecte generi un sistema de recompenses per als donants; algunes permeten m√©s interacci√≥ amb els usuaris o amb les xarxes socials; no totes facilitaran a l’entitat la mateixa quantitat d’informaci√≥ sobre els donants; etc.

Això mateix es podria aplicar a les diferents eines que permeten captar fons via Facebook, plataformes SMS, etc. Analitzem bé les diferents opcions abans de posar en marxa una determinada acció.

Sorpreses de darrera hora

Fem una bona an√†lisi i una bona programaci√≥ de totes les q√ľestions que configuren l’acci√≥ de captaci√≥ i planifiquem-ho tot de tal manera que no ens deixem res pel cam√≠, particularment en all√≤ que no dep√®n directament de nosaltres.

Un exemple rellevant que reprenc del punt anterior. Per a qualsevol organitzaci√≥ que desenvolupa una campanya en una plataforma que no controla √©s absolutament clau aconseguir les dades de les persones donants que habitualment seran conegudes nom√©s per l’aplicaci√≥ intermedi√†ria, per tal de facilitar accions d’agra√Įment, de fidelitzaci√≥ a llarg termini, etc. Tinguem clar qu√® ens oferir√† i qu√® no ens oferir√† el prove√Įdor de torn i, en la mesura de les possibilitats, negociem-ho, no sigui que despr√©s de tota la feinada ens quedem nom√©s amb l’ingr√©s.

El mateix passa, per exemple, amb les condicions financeres del servei. Estudiem-les b√© i plantegem diferents escenaris de cost en funci√≥ de possibles resultats obtinguts, comptant tamb√© amb un escenari pessimista, pel que pugui ser. La improvisaci√≥ s’acaba pagant.

Duros a quatre pessetes

Aquest √©s un dels aspectes realment clau a tenir en compte. Quant ens costar√† aconseguir els recursos que necessitem? A vegades pensem que l’√ļs d’una plataforma gratu√Įta √©s una ra√≥ suficient per engegar campanyes a tort i a dret. Per√≤ hi ha altres costos a valorar, particularment el temps que haurem de dedicar a preparar-les, difondre-les, dinamitzar-les, etc. Aix√≤ tamb√© √©s part del cost de l’acci√≥, per descomptat.

Un cas que pot ser especialment sagnant, com d√®iem m√©s amunt, √©s el de les plataformes de finan√ßament col¬∑lectiu, on habitualment no es rep ni un euro si no s’assoleix el 100% dels diners sol¬∑licitats en el temps establert. Certament, en aquests casos, si s’acosta la data l√≠mit i manca poc per assolir la quantitat fixada, √©s com√ļ que la pr√≤pia organitzaci√≥ aporti els diners que falten per no perdre els altres, per√≤ si no fos possible ens trobar√≠em que, malgrat els esfor√ßos invertits, el resultat seria exactament zero.

En casos d’eines no gratu√Įtes cal tenir en compte les tarifes fixes (a part de les comissions sobre les donacions), que poden tenir un impacte important si no s’aconsegueix un volum elevat de donacions. He conegut casos concrets d’entitats atrapades en les condicions de les plataformes SMS, de les passarel¬∑les de pagament banc√†ries, de PayPal o, fins i tot, d’una iniciativa d’entrada tan solid√†ria com SocialBid (per cert, sembla que aquest projecte ja no est√† actiu).

No és or tot el que lluu

Regularment van apareixent iniciatives innovadores, que presenten particularitats interessants. Alguns exemples:

- FreeONG pretenia (ja no està activa) generar fons per a ONG a partir de cerques a Google fetes en un entorn amb publicitat complementària.

- Valioo vol donar a ONG els ingressos procedents de comerços que prèviament han estat valorats pels usuaris de la plataforma.

- Kygloo fa una mena de sortejos de productes o serveis donats per tercers i en el proc√©s convida als participants a realitzar donacions a l’ONG vinculada al sorteig concret.

D’entrada totes aquestes iniciatives s√≥n d’agrair, perqu√® sovint responen a dosis importants d’altruisme dels seus impulsors, amb independ√®ncia de si pretenen o no l’obtenci√≥ d’un model de negoci. Per√≤ si anem una mica al detall, podem veure com FreeONG va tancar despr√©s d’haver generat menys de 900 ‚ā¨ en un any a repartir entre m√©s de 30 entitats. O com Valioo diu a la seva portada que fins ara ha repartit un total de 25 ‚ā¨. O com un informe d’una campanya a Kygloo explica que de les 300 persones que van participar en un sorteig, nom√©s 10 van fer una donaci√≥… d’entre 1 i 5 ‚ā¨!

Moltes d’aquestes iniciatives i d’altres que aniran sortint tenen molt bones intencions, per√≤ el seu √®xit no ser√† immediat ni evident. Aix√≤ no vol dir que les entitats n’hagin de fugir o les hagin de considerar enganyoses, per√≤ conv√© que siguin conscients d’on es fiquen. Potser acompanyar una plataforma d’aquestes caracter√≠stiques en les seves primeres passes acaba generant una relaci√≥ de complicitat a llarg termini que pot donar beneficis especials si la cosa realment va endavant. Per√≤ tamb√© pot ser que s’hi dediquin esfor√ßos (per exemple, ajudant a engrandir la base d’usuaris de l’eina, que sol ser una de les demandes t√≠piques) i que no se n’obtinguin resultats.

Riscos per a la pròpia imatge

A vegades l’ansietat per aconseguir diners fa que les ONL s’apuntin a un bombardeig sense analitzar prou b√© els valors, el discurs o les intencions de les plataformes en qu√® participen. Ja fa temps em va sobtar el cas d’una eina com MiAportaci√≥n, que, malgrat transmetre un discurs marcadament assistencialista o paternalista que no passaria el filtre dels codis √®tics del sector, compta amb algunes conegudes ONG entre les participants. No √©s la meva intenci√≥ desacreditar la plataforma per se. Insisteixo en el que deia al punt anterior: com a primera aproximaci√≥, sempre em semblar√† positiu que alg√ļ vulgui desenvolupar iniciatives que ajudin a tercers, per√≤ les ONG saben perfectament que no tot val a l’hora de captar fons i que √©s desitjable complir certes regulacions que el propi sector ha establert.

Vist des d’un altre angle, les ONL tamb√© es podrien plantejar una participaci√≥ proactiva en aquestes plataformes tot ajudant-les a evolucionar i convergir cap a les maneres de fer que ja estan consensuades de fa temps.

Un altre exemple. No fa gaire dies responia una consulta a SolucionesONG sobre la possibilitat d’incloure publicitat de Google (Adsense) al propi web. Torna a ser un cas on s’hi barreja una mica tot: la il¬∑lusi√≥ pels diners f√†cils (poso un codi html al web i a cobrar!), el desconeixement dels esfor√ßos que caldr√† assumir (un web que no generi molt tr√†fic no rebr√† ni un euro i per generar molt tr√†fic cal aportar molts i bons continguts constantment) i la minusvaloraci√≥ dels possibles riscos (pot afectar la imatge de l’entitat tenir publicitat al web? I si la publicitat √©s de productes o serveis que no encaixen amb la nostra causa o els nostres valors? Google ja procura que no sigui aix√≠, per√≤…).

La maledicció dels termòmetres

Ja ho he mig apuntat m√©s amunt quan parlava dels costos. Un dels esfor√ßos m√©s grans √©s el que cal destinar a moure la campanya un cop posada en marxa. Que se’n parli, que s’hi participi, que no decaigui… No √©s gens senzill. Quantes altres organitzacions estan fent el mateix en el mateix moment? No hi ha res m√©s desincentivador que veure una acci√≥ comen√ßada de fa dies o setmanes amb un term√≤metre d’aquests que marca el nivell de recaptaci√≥ a zero o gaireb√©.

No llancem accions perqu√® s√≠, justifiquem b√© les demandes, planifiquem b√© la mobilitzaci√≥ de la nostra base social, garantim un m√≠nim d’aportacions els primers dies de l’acci√≥, etc.

Suport als col·laboradors

Un altre dels fen√≤mens en relativa expansi√≥ √©s el de la captaci√≥ persona a persona (P2P). La temptaci√≥ de pensar que el fet que les campanyes les liderin persones properes i no pas l’entitat com a tal allibera aquesta √ļltima de qualsevol esfor√ß √©s gaireb√© sempre sin√≤nim de frac√†s. Habitualment les persones tenen bona voluntat, per√≤ no s√≥n professionals de la captaci√≥ ni de la comunicaci√≥ i necessiten eines i suport de l’organitzaci√≥ per tenir un cert impacte entre els seus cercles propers.

El mateix passa quan pretenem viralitzar una campanya a les xarxes socials o a través de correus electrònics reenviats.

Encara que l’entitat no doni la cara en primera persona, ha d’involucrar-se igual o m√©s quan s√≥n d’altres que ho fan en el seu nom.

Quina ha estat la vostra experi√®ncia? Heu viscut situacions d’aquestes? Qu√® recomanar√≠eu a d’altres organitzacions? Quins altres elements afegir√≠eu a la llista?

http://www.slideshare.net/iwith/captacion-fondos-persona-a-persona-a-travs-de-la-web-20

9 comentaris a “7 aspectes que les ONL haurien de considerar en la captaci√≥ de fons online”

  1. Rosa Cendón ha dit:

    31 gen 12 - 9:13

    Suposo que la valoraci√≥ que fas respecte de MiAportaci√≥n √©s en tant que “Entendiendo que la captaci√≥n de fondos no es un concepto que se refiera exclusivamente a t√©rminos relacionados con ingresos
    dinerarios, sino a la construcci√≥n de relaciones y al fomento de valores, a la mejora de la calidad de vida de las personas y al cambio social;”
    Certament aquesta és la finalitat de moltes organitzacions (entre elles la meva); però val a dir, que sovint tot això també va acompanyat de la cobertura de les primeres necessitats, per tant desenvolupem també unes funcions assistencials.
    Des de la nostra experi√®ncia tamb√© et puc dir que algunes d’aquestes despeses s√≥n q√ľestionades per les nostres administracions…i, per tant cal cercar alternatives. L’experi√®ncia ens diu que fins que les persones no tenen cobertes les seves necessitatas m√©s b√†siques dif√≠cilment pots acompanyar-les en el seu proc√©s d’autonomia, en qu√® esdevinguin agents de canvi…
    En tot cas, la nostra experi√®ncia amb MiAportaci√≥n ha estat positiva i exitosa…

  2. Jaume Albaigès ha dit:

    31 gen 12 - 11:13

    Rosa, gr√†cies per aquest primer comentari a TecnolONGia tan suc√≥s. Per cert, com que m’ha semblat molt rellevant m’he perm√®s de fer-ne la traducci√≥ al castell√†, per facilitar el debat. Espero que no et s√†piga greu.

    El cas de MiAportaci√≥n donaria, crec, per a un article espec√≠fic, tot i que segurament s’allunya de la l√≠nia tem√†tica d’aquest blog. Intento sintetitzar:

    1) Reitero el que dic m√©s amunt: que la gent vulgui ajudar em sembla b√©, per descomptat, i que alg√ļ posi eines a disposici√≥ de tercers que ho facilitin, tamb√©. La cr√≠tica a MiAportaci√≥n no √©s, per tant, “missional”, sin√≥ d’enfocament, de llenguatge (veure m√©s avall). Si a vosaltres us fa servei, perfecte.

    2) Generalment es cr√≠tica l’”assistencialisme” quan la funci√≥ assistencial s’absolutitza i no entra a analitzar i combatre les causes de les problem√†tiques ateses ni ajuda a apoderar les persones destinat√†ries. Aix√≤ no vol dir que l’assist√®ncia sigui dolenta, ni de bon tros. Com tu b√© dius, la teva organitzaci√≥ (i molt√≠ssimes altres) desenvolupen una acci√≥ assistencial del tot necess√†ria (i sovint poc reconeguda i suportada).

    3) Per evitar que l’assistencialisme desdibuixi la necessitat de transformaci√≥ social ja fa anys que les ONG, particularment les d’acci√≥ social i les de cooperaci√≥, han desenvolupat codis i bones pr√†ctiques per assegurar que el paper de les persones destinat√†ries de la seva acci√≥ no s’instrumentalitza a l’hora de comunicar o captar recursos.

    4) Quan MiAportaci√≥n es va presentar ho va fer embolcallada en un discurs i una praxi que no encaixava en absolut amb aquestes propostes d’autoregulaci√≥ de les pr√≤pies ONG. Em limito a apuntar un fet: es transmetia la idea que MiAportaci√≥n permetia la vinculaci√≥ directa entre les persones amb necessitats i les donants. Aix√≤, que podria ser m√©s o menys comprensible si les persones demandants ho fessin a t√≠tol personal, √©s del tot inconcebible (a parer meu) quan ho fan a trav√©s d’entitats (i de segons quines entitats). De fet, a la pr√†ctica entenc que no es d√≥na perqu√® √©s l’ONG qui rep els diners, per√≤ aleshores la cosa encara s’embolica m√©s perqu√® “per promocionar-me dic que faig una cosa que realment no faig i que alhora no hauria de fer”.

    5) Tot l’anterior no treu la legitimitat de MiAportaci√≥n de presentar-se com vulgui ni que determinades ONG s’hi apuntin, ja sigui perqu√® ja els va b√© aquesta praxi o, simplement, perqu√® no han desenvolupat un posicionament propi al respecte. Per√≤ no entenc (i crec que en certa mesura les desacredita) que algunes grans organitzacions, tant de l’acci√≥ social com de la cooperaci√≥, que han estat l√≠ders en la reflexi√≥ sobre la necessitat de transformaci√≥ de les pr√†ctiques, s’hi apuntin.

    Uf, tema! En tot cas, celebro que a vosaltres us sigui d’utilitat. Gr√†cies per la teva aportaci√≥ a un debat necessari!

  3. María Mercedes ha dit:

    31 gen 12 - 12:28

    Muchas gracias por los consejos. adem√°s ahora la captaci√≥n de fondos privados es una prioridad. las ONGs que quieren sobrevivir tienen que desarrollar campa√Īas de cap. de fondos privados pero al final es un riesgo. y el riesgo aumenta cuando no hay experiencia en el desarrollo de dichas campa√Īas, es luego normal que la directiva no quiera arriesgar fondos propios para determinadas acciones. pero es un callejon sin salida pues ahora el modelo de financiaci√≥n p√ļblico se ha agotado. Lo positivo de la captaci√≥n online es que puede realizarse en principio sin invertir mucho dinero, pero…. igual se invierte en RRHH que son los que han de desarrollar dichas campa√Īas. en #redflexi√≥n se ha hablado mucho de la importancia de incluir las TIC en la organizaci√≥n. es clave para el captador de fondos saber hacer uso de dichas herramientas. ero tamb√≠en se ha de saber m√°s de marketing social! es un gran fallo. es que al final al captador se le pide que sea de todo! relacionista p√ļblico, gestor de proyectos, captador de empresas, etc..
    gracias nuevamente por esta reflexión y consejos.

  4. Jaume Albaigès ha dit:

    31 gen 12 - 16:44

    Gracias por tu comentario, Mar√≠a Mercedes, y bienvenida a TecnolONGia. Tienes raz√≥n, en las ONG medianas y peque√Īas se tiende f√°cilmente a la “todolog√≠a”. En este sentido es importante formarse de forma continua (formal e informalmente), particularmente en aquellos temas que resultan especialmente novedosos. En cuanto a la inversi√≥n, quiz√°s los costes externos sean asumibles (en funci√≥n del tipo de acci√≥n / campa√Īa), pero la dedicaci√≥n interna casi siempre es alta o muy alta, as√≠ que conviene tenerla en cuenta, ya que suele representar la partida de gasto principal.

  5. Bego√Īa ha dit:

    16 feb 12 - 10:28

    Gracias a todos.

  6. Armand ha dit:

    24 feb 12 - 21:14

    Moltes gràcies per les teves aportacions company!
    Fa uns mesos que he plegat voluntariament de la meva feina, 11anys treballant d’Ing.Inform√†tic en la farsa de caixes catalanes.
    Estic cursant un m√†ster en Gesti√≥ directiva d’ONGs (UNED-Fund.LuisVives) i fa 2 anys que he creat http://www.ocularis-jp.org i com tots estic trencant-me l’esquena en trobar finan√ßament privat, ja que al p√ļblic no hi podem accedir per poca experi√®ncia, no ser fundaci√≥, … i el peix que es mosega la cua.

    Quins pro-contres trobes a Teaming?

    Una abraçada

  7. Jaume Albaigès ha dit:

    24 feb 12 - 21:28

    Armand, gr√†cies pel teu comentari i benvingut a TecnolONGia. De Teaming en parlo al darrer article publicat al blog, suposo que ja l’has vist: 7 plataformes de crowdfunding comparades (I) http://www.tecnolongia.org/?p=1324&lang=ca
    En resum, a les entitats crec que els pot anar b√© com a pedrera de futurs donants regulars “de deb√≤”, ja que a curt termini el rendiment pot ser molt baix (necessitaries 500 donants fidels durant 1 any per recollir 6000 ‚ā¨).
    Sort amb els teus projectes!

  8. Blanca Piera ha dit:

    17 abr 13 - 11:22

    Jaume, siento llegar tarde a este foro. Esta vez las alertas no nos han funcionado para leerlo a tiempo. :-) )
    La verdad es que es una suerte ver comentarios del proyecto en el que uno est√° implicado porque da pie a reflexionar y ver otros puntos de vista. S√≠ quer√≠a a√Īadir algo a tus comentarios.

    1-Asistencialismo
    cuando hablas del enfoque asistencialista, estoy totalmente de acuerdo que hay que evitarlo y por eso las entidades sociales con las que colaboramos son las que deciden internamente qué necesidades quieren publicar en Miaportación. Es parte del trabajo diario, de los valores, de la misión de cada entidad, determinar cuándo una necesidad iría bien reforzarla por otros canales para poderla solucionar. En muchos casos, poderla solventar a través de Miaportación, permite que los esfuerzos de esa entidad puedan dirigirlos a otras causas y necesidades.

    2.Colaboramos con entidades sociales
    Por lo que comentaba anteriormente, para nosotros es fundamental que todas las necesidades provengan de una entidad social. Es nuestro filtro para la fiabilidad y transparencia de esa necesidad. Justamente, si la necesidad fuera de alguien particular, no estaríamos dando argumentos para confiar en ella. Al haber una entidad social detrás, lo que estamos diciendo es que a nivel interno se ha pensado y decidido que esa necesidad podría apoyarse por otros canales como Miaportación. A su vez, cuando se trata de necesidades económicas, las entidades deben entregarnos el comprobante conforme ese importe donado se ha destinado a la causa solicitada.

    3.Faltan canales
    Por √ļltimo, la raz√≥n de ser de nuestra misi√≥n -ofrecer un canal de ayuda a las entidades sociales para poder comunicar y cubrir esas “peque√Īas” necesidades de los usuarios a los que atienden- es una respuesta a tantas personas que tienen ganas de ayudar, que tienen cosas o tiempo que ofrecer y que nos saben c√≥mo concretar su ayuda. Si no est√°s en el sector social, ni tienes relaci√≥n directa con ninguna entidad, no es f√°cil saber c√≥mo puedes ayudar de forma concreta, directa y cercana. Para esto, Internet es una gran facilidad y este aspecto es el que nos acerca al concepto de crowdfunding y a la suma de ayudas. Nos encanta la teor√≠a de Galeano: “Mucha gente peque√Īa, en lugares peque√Īos, haciendo cosas peque√Īas, pueden cambiar el mundo”, aunque nosotros a√Īadimos, “de la mano de entidades sociales” :-) )

  9. Jaume Albaigès ha dit:

    17 abr 13 - 11:45

    Blanca, gracias por tu comentario, nunca llega tarde.

    Como ya dije en su momento, cualquier iniciativa que pretenda generar impacto social positivo debe ser de entrada respetada. Si adem√°s encuentra unos p√ļblicos (en vuestro caso entidades sociales con necesidades y personas con posibilidades de ayudar) para quienes resulta de utilidad, ¬°perfecto! Y como bien dices, es responsabilidad primera de las entidades la generaci√≥n del discurso y de los valores que las empujan a actuar as√≠ como la adecuaci√≥n de los mismos a su praxis. ¬°A seguir trabajando! :-)


Deixa un comentari