Els 5 grans reptes de les ONG davant el fenomen 2.0

Avui he estat a la jornada #participamedios a Madrid, organitzada per EAPN. He estat en una taula d’experi√®ncies 2.0, juntament amb representants de diferents entitats. En el meu cas, per√≤, m√©s que exposar una experi√®ncia concreta he provat de sintetitzar en cinc grans reptes els temes b√†sics que les ONL haurien d’afrontar per tenir cert impacte en el m√≥n 2.0 i de les xarxes socials.

1) Entendre el fenomen: el m√≥n 2.0 no √©s un espai des d’on bombardejar el nostre missatge sense haver de passar pel filtre dels intermediaris (mitjans de comunicaci√≥ tradicionals). √Čs un espai de bidireccionalitat, on crear relacions, dialogar, escoltar (molt), descobrir persones i altres entitats que poden ser-nos rellevants per diferents raons. Si no fem aix√≤ ens quedem fent l’1.0 en m√©s llocs que abans, com va dir un altre ponent.

2) Les raons: les ONL no tenim recursos infinits, tot el que fem ha d’estar raonat, ha de tenir un perqu√®. Que el 2.0 estigui de moda no √©s prou important per si sol. Hem de ser als espais 2.0 si amb aix√≤ aconseguim tenir m√©s impacte en all√≤ que ens √©s missional a cadasc√ļ. Si no √©s aix√≠, fora. I s√≠, haur√≠em de creure que, per defecte, el 2.0 ens apropa a la gent i aix√≤ √©s necessari per a les tasques de sensibilitzaci√≥, per exemple, per√≤ cal demostrar-ho.

3) L’actitud: no podem fer 2.0 si no som 2.0, no colar√†. I aix√≤ t√© una doble implicaci√≥. Cap endins, on cal apostar per la descentralitzaci√≥, per alliberar recursos, per facilitar que tothom qui vulgui implicar-se en el tema ho pugui fer amb comoditat (+ formaci√≥ i – control). Recordem que la C √©s de comunitat, no de contingut ni de control. I cap enfora. Les organitzacions han de repensar-se per ser m√©s √†gils, tenir m√©s cintura i m√©s capacitat de reacci√≥, de relacionar-se, de treballar en xarxa. I creure’s menys el melic del m√≥n pel fet de fer el que fan. O la ciutadania ens far√† un bypass (veure punt 5).

4) ¬†L’estrat√®gia: tirar-se a la piscina no √©s una estrat√®gia… especialment si no hi ha aigua. Experimentar est√† b√©, per√≤ no per sempre. En algun moment cal fer el salt a la planificaci√≥, els objectius, els resultats i l’avaluaci√≥ (quantitativa i qualitativa).

5) La socialitzaci√≥: fet tot l’anterior, ens queda el m√©s dif√≠cil: arribar a la gent. I aqu√≠ plantejo tres l√≠nies de treball: que cada sector treballi en una agenda √ļnica comunicativa (com a m√≠nim pels grans temes) i tothom l’empenyi; que apliquem creativitat i engrescament i facilitem la implicaci√≥ (o la gent es buscar√† la vida pel seu compte, com han mostrat a diferents nivells el 15M o iniciatives com “90 milions en 90 dies”); i que treballem (molt) m√©s de forma interdisciplin√†ria (acci√≥ social + medi ambient + cooperaci√≥ + …).

Us deixo la presentació que he fet servir.



I el vídeo de la taula rodona:

2 comentaris a “Els 5 grans reptes de les ONG davant el fenomen 2.0”

  1. pedro telleria ha dit:

    01 nov 11 - 16:44

    Muy buena presentaci√≥n, Jaume. Creo que deber√≠amos desarrollar algo m√°s el punto 5, que entiendo que es el m√°s dif√≠cil. Exige escuchar mucho, como t√ļ mencionas, y abrirse a la participaci√≥n de todos. En las ONGs a menudo hablamos de trabajar en “Sensibilizaci√≥n”, como una de nuestras actividades misionales. Yo creo que debemos sustituir el concepto de “Sensibilizaci√≥n” (sea hacia Cooperaci√≥n u otras causas sociales) por el de “Participaci√≥n de la sociedad”.

  2. Jaume Albaigès ha dit:

    01 nov 11 - 20:54

    Gracias, Pedro. Yo creo que el concepto de sensibilización no debe perderse porque, desafortunadamente, todavía hay muchas personas en nuestras sociedades que no son conscientes de muchas de las cosas que las ONG reivindican. Y a las ONG les corresponde liderar esa presión. Pero estoy de acuerdo que no pueden ni deben hacerlo solas, sino que deben ser capaces de involucrar a mucha más gente, de lograr muchas más complicidades, etc. Y el ecosistema 2.0 debería apoyar, y mucho, esa línea de trabajo, claro.


Deixa un comentari