El futur dels aliments: escassedat en la producci贸 i injust铆cia en el repartiment

Un any m茅s arriba el Blog Action Day, una iniciativa que des de 2007 promou que en un mateix dia blocaires d鈥檃rreu del m贸n escriguin sobre un tema rellevant des del punt de vista social amb l鈥檕bjectiu de sensibilitzar sobre la q眉esti贸. Enguany el BAD coincideix amb el Dia Mundial de l’Alimentaci贸 i aquest ha estat el tema escollit. Igual que l’any passat, he demanat a una persona experta una reflexi贸 sobre el tema. Us recomano que llegiu amb inter猫s l’article que ha escrit Fran Equiza, director regional d’Oxfam Gran Bretanya per a la Banya, l’Est i el Centre d’脌frica. Us suggereixo tamb茅 que seguiu les seves aportacions a trav茅s del seu blog Beyond the tribe / M谩s all谩 de la tribu i de Twitter.

La necessitat de menjar es preveu que augmenti en un 50% per al 2030. Per altra banda, el m贸n ha consumit m茅s menjar que el que ha produ茂t en set dels vuit anys entre 2000 i 2008 i el creixement de les taxes de productivitat generades per la 鈥淩evoluci贸 verda鈥 est脿 declinant. La quantitat de terra cultivable per persona s’ha redu茂t a la meitat des de 1960, per貌 la seva demanda ha augmentat, aix铆 com la demanda d’aigua, que creixer脿 un 25% fins al 2025 per貌 ja ha sobrepassat el seu 煤s sostenible en molts llocs del planeta. S贸n algunes de les coses que ens diu Alex Evans al seu informe Ressource Scarcity, fair shares and development.

Aix铆 doncs, assistim a un canvi en el tradicional repte de 鈥渉i ha menjar per a tots per貌 est脿 mal distribu茂t鈥. Ara haur铆em de formular-lo aix铆: 鈥渁 m茅s de mal distribu茂t, tal com fins ara l’hem produ茂t i el consumim, no hi ha menjar per a tots鈥. 脡s evident que el futur parla d’escassedat i nosaltres hem de parlar, a m茅s, de just铆cia en el repartiment.

Quant a l’escassesa sembla evident que una de les accions 茅s augmentar la producci贸 -la FAO parla de la necessitat d’augmentar-la un 70% en els pr貌xims anys-, per貌 com? La primera reflexi贸 a fer 茅s en quina mesura la producci贸 d’aliments competeix, en terra i aigua, amb altres productes com els biocombustibles -el 40% de la producci贸 de blat de moro dels EUA ser脿 per a etanol aquest any-, les explotacionsde fusta o la necessitat de conservaci贸 en termes de CO2 鈥搈anteniment de boscos, per exemple-. Per tant hi ha menys terra i m茅s necessitat en cada 脿mbit. La segona reflexi贸 t茅 a veure amb l’increment de la classe mitja a nivell global, que ha fet que augmenti el seu consum d’aliments. I un tercer factor a tenir en compte 茅s el canvi clim脿tic, que est脿 afectant a les pautes i quantitats de producci贸 en una gran part del planeta. Tot aix貌 en un entorn de recursos limitats. Com diu Johan Rockstrom en el seu gran v铆deo (en angl猫s amb subt铆tols en castell脿) a TED, hem d’actuar ja.

Aix貌 ens duu a posar la nostra mirada en un lloc al qual tradicionalment s’ha prestat molt poca atenci贸. Avui al m贸n hi ha 3.000 milions de persones que viuen directament de l’agricultura familiar. Nom茅s a l’脌frica hi ha 33 milions d’explotacions amb una extensi贸 promig d’una hect脿rea. Poden aquestes explotacions ser el nou graner del m贸n? Sens dubte. Recordem que majorit脿riament no han tingut acc茅s a noves tecnologies, ni a cr猫dit, ni a instruments de comercialitzaci贸, i hi ha molt bons exemples que demostren com amb aquesta atenci贸 floreixen tant o m茅s que les grans explotacions.

La segona part de l’equaci贸 茅s la distribuci贸 i aix貌 t茅 a veure tant amb l’acc茅s al menjar com amb la manera de consumir-lo. I si parlem d’acc茅s hem de tenir alguna cosa molt clara, com ha dit Amartya Sen: la fam no 茅s que no existeixin aliments disponibles, sin贸 que les persones no poden accedir a ells. I el m茅s sorprenent 茅s que aproximadament el 80% de la gent que passa gana viu en entorns rurals, que 茅s on es produeix el menjar. Per貌 les persones m茅s pobres estan enormement exposades a la volatilitat dels preus i en general gasten m茅s del 75% dels seus ingressos en menjar, el que els d贸na molt poc marge de maniobra. Per tant, sense una regulaci贸 dels preus i una reducci贸 de l’especulaci贸, juntament amb una inversi贸 en el seu desenvolupament, les seves possibilitats d’accedir als aliments que necessiten semblen molt escasses.

I finalment hi ha la q眉esti贸 m茅s propera a tots nosaltres, la del consum. En aquest cas del consum irresponsable, del malbaratament, de la quantitat de menjar literalment llen莽at a les escombraries. Segons Tristram Stuart, nom茅s amb una quarta part del menjar que es perd a Europa i als EUA es podria alimentar els 1.000 milions de persones que passen gana al m贸n. En el Dia Mundial de l’Alimentaci贸 ser conscients de les limitacions del nostre planeta, de les possibilitats que oferix l’agricultura a petita escala, de com l’especulaci贸 amb un b茅 b脿sic com els aliments deixa famolencs a m茅s de mil milions de persones i de la nostra personal i individual responsabilitat ciutadana amb tot aix貌 i amb el nostre propi malbaratament, pot suposar el primer pas cap a un m贸n en el qual tots els qui hi som, i els qui vindran, puguem tenir suficients aliments sense penar per aix貌.

Deixa un comentari