La construcció de la identitat professional digital a l’àmbit social

La setmana passada vaig participar a la jornada El paper de la innovació en la recerca activa de feina. El públic estava format per educadores i educadors socials i organitzacions del sector, els uns amb intenció de buscar (i trobar) feina, les altres amb potencial de contractar. Us deixo un refregit de la meva intervenció.

Comencem amb un vídeo: The Google Job experiment. Dura 1 minut però és molt suggeridor:

YouTube Preview Image

Dues idees base amb l’excusa del vídeo

1. Dominar l’entorn digital és clau per trobar feina (o per oferir els propis serveis, en el cas dels autònoms i les organitzacions). Aquesta afirmació pot semblar molt poc original, però entre els professionals socials encara no està majoritàriament assumida. Quan diem trobar feina no vol dir només el procés, sinó també el contingut. La competència digital permet enriquir (i molt) el potencial que oferim laboralment, també en el treball amb els usuaris dels serveis.

2. Hi ha un tresor amagat en els usos innovadors de les eines digitals. Poden ser elements diferencials clau, que per si sols ja ens posicionin de forma decisiva. I les eines estan a l’abast i són, habitualment, gratuïtes o de baix cost.

La identitat professional a la xarxa

Probablement la segona idea que acabo d’esmentar no servirà per a tots els professionals. No tothom té aquest domini avançat de les eines ni la dosi de creativitat necessària per fer coses com les del vídeo anterior. És més, la creativitat, tot i que important, no és necessàriament ni l’únic ni el valor més determinant a l’hora de triar el candidat ideal per a un lloc de treball.

I tot i que té el seu valor tampoc considero definitiu el tema del CV innovador, sigui en vídeo o en qualsevol altre format (aquests dies sona molt el cas d’un fet amb Spotify), encara que, per descomptat, pugui ser interessant quan s’està en processos de selecció.

Diria que la clau rau a construir la pròpia identitat professional a Internet, deixar empremta de la nostra capacitat, del nostre talent. En què som especialistes? De què en sabem molt? On podem aportar valor afegit? Quina és la nostra experiència? On i amb qui hem treballat?

Internet ha de poder dir tot això de nosaltres sense que ho diguem nosaltres mateixos (un cop més, tenir el CV a LinkedIn pot estar bé, però no és això).

No hi ha una sola manera de construir aquesta identitat i probablement el que cal és combinar-ne diverses, lògicament també en funció de l’àmbit de treball i d’expertesa de cadascú.

En síntesi, hauríem de fer tres coses: aportar contingut propi de valor, referenciar contingut de tercers i construir una xarxa de relacions sòlida. Clar que això darrer no serà possible sense treballar poc o molt els dos primers punts.

Les eines

Quatre pinzellades sobre algunes eines que podem fer servir:

- Un espai propi (un blog, per exemple): ideal per a construcció de discurs, recull d’experiències, etc. No té perquè ser només textual; l’audiovisual hi pot tenir un paper important, en funció del perfil. Hi ha qui utilitza el blog simplement com a biblioteca de la pròpia activitat. Pot ser un bon punt de partida. El valor de l’espai propi és que no depèn de conjuntures (canvi de feina, tanca Facebook, etc.) i en podem controlar el funcionament a llarg termini.

Em permeto insistir en el concepte de la construcció de discurs. Potser és un element que no serà d’aplicació universal però molts professionals de l’àmbit social focalitzats en l’atenció directa desenvolupen, a través de la seva tasca, un univers conceptual que pot tenir tant valor com una reflexió teòrica pura i dura. Per què no compartir-lo a la xarxa, doncs?

- Participació en espais aliens (col·lectius, corporatius, etc.) que siguin referents a nivell sectorial i/o que facin de testimoni de valor afegit (no només publiquem a casa nostra).

- Alternativament o complementària, treballar un perfil actiu i especialitzat a Twitter. Ajuda als tres objectius (difusió pròpia, referència a tercers i creació de noves relacions).

- Altres eines que ajuden a gestionar coneixement i a posicionar-se: gestors d’enllaços (Delicious, Diigo, Google Bookmarks), gestors RSS (Google Reader), etc.

Dues advertències

- No assolir determinades competències digitals (que van més enllà de l’ús de l’ordinador i de navegar) podrà ser causa d’exclusió a diferents nivells, també laboral.

- Tots sabem que la formació permanent és indispensable. Però no sota la forma d’un curset de reciclatge cada any o dos. Permanent vol dir en tot moment. La xarxa ens posa el coneixement a l’abast (a nosaltres i als altres). Per tant, tot el que hem dit abans a nivell de construir la nostra identitat professional val també a l’hora de construir el nostre entorn personal d’aprenentatge (per si us interessa us suggereixo aquesta xerrada d’Ismael Peña). Si nosaltres no aprenem, d’altres ho faran… i s’enduran les feines.

6 comentaris a “La construcció de la identitat professional digital a l’àmbit social”

  1. Xavi Capdevila ha dit:

    03 oct 11 - 17:37

    Jaume,

    molt d’acord amb el que dius. En tot cas la xarxa és un espai on es barregen les identitats,la professional i la personal, i tot plegat construeix la empremta de cadascú. Es qüestió de tenir-ho en compte, però també és un lloc per a deixar-se anar. Al final, la xarxa no acaba essent altra cosa que un reflex digital d’un mateix

    Per cert, companys de feina, insertors laborals, van poder venir a la xerrada (jo estava de formació…era el profe i no vaig poder venir) i els hi va agradar molt la teva exposició( d’altra banda “comme d’habitude”)

    Salutacions,
    Xavi

  2. Jaume Albaigès ha dit:

    03 oct 11 - 23:05

    Xavi, gràcies pel comentari. La part diguem-ne personal de la identitat digital és un tema que no vaig tractar a la intervenció. De fet, des d’una perspectiva de cerca de feina segurament el pertinent hagués estat “aneu amb compte amb el que publiqueu o altres publiquen de vosaltres”. :-D
    Celebro que als teus companys els semblés interessant la xerrada.

  3. Gorka ha dit:

    05 oct 11 - 17:37

    Jaume:

    Muy interesante como siempre tu post!

    Una duda: ¿Qué opinas de los servicios Premiun que ofrece LinkedIn para dar mayor visibilidad en tu CV?

    ¿Crees que con una cuenta básica se puede conseguir un buen nº de contactos y darse a conocer?

    Saludos!

  4. Jaume Albaigès ha dit:

    06 oct 11 - 1:04

    Gorka, la verdad es que no conozco en profundidad dichos servicios, así que no puedo opinar con rigor. Pero me remito a lo que decía en el artículo: el proceso de buscar trabajo como tal es (o debería ser) una parte relativamente breve de la carrera profesional. Por lo que yo abogo es por hacerla todavía más breve construyendo esta identidad profesional digital. Y está claro que los contactos son importantes, pero más lo son las (verdaderas) relaciones, y esas tardan un poco más en cuajar y es mejor construirlas cuando no las necesitas.
    + saludos.

  5. Hèctor ha dit:

    15 oct 11 - 12:02

    Hola Jaume,

    m’agradat aquest aquest post, el trobo interessant i molt útil en un camp com el nostre on sembla que, a primera vista, les TIC no hi tinguin un paper rellevant. Les dues advertències (prenc nota, hehe) son molt encertades, i no només a l’hora de buscar feina, sinó també a l’hora d’orientar i interactuar digitalment amb els nostres usuaris/es.
    Estic d’acord amb el primer comentari, hi ha una barreja dels nostres perfils personals i professionals, aquest és un tema que li dono voltes últimament i que encara no el tinc del tot resolt. Se’m barreja la meva creença de que en una societat com la nostra haig de poder dir el que penso i poder mostrar-me com soc i la realitat de que segons quins posicionaments polítics i socials em poden perjudicar sense ni tan sols saber on i quan.
    Salut!!!

  6. Jaume Albaigès ha dit:

    15 oct 11 - 12:19

    Hèctor, gràcies pel teu comentari i benvingut a TecnolONGia! Està clar que som al principi d’un nou paradigma i que tenim coses per aprendre, per resoldre, per decidir. Una part d’això genera incertesa, està clar, però així és la vida, no? ;-)


Deixa un comentari