Construir reputació aprofitant el context d’actualitat

Una de les inquietuds habituals i naturals de qualsevol entitat que vol desenvolupar la seva presència a Internet és com aconseguir visites als seus webs  i blogs. I com a conseqüència directa d’aquest neguit apareix la pregunta sobre posicionament als cercadors, particularment a Google.

Posicionament natural

Una de les meves tesis  és que no té cap sentit esforçar-se en aconseguir tràfic si no s’ofereix res que sigui d’interès per al visitant. Aquest ha d’arribar al nostre web i trobar-hi recursos de valor; en cas contrari, serà un web que quedarà descartat pel futur. I el que qualsevol organització vol són relacions de complicitat a llarg termini.

En línia amb aquest principi, la meva tesi segueix dient que, a la llarga, un bon contingut acaba posicionant-se bé de forma natural, tant als cercadors com als cervells dels usuaris. Això no vol dir que no calgui esforçar-se en fer difusió o en treballar una mica el SEO, però res d’això tindrà sentit si no hi ha qualitat i continuïtat al darrere.

L’actualitat, factor clau

Dins d’aquest llarg camí de construcció de la pròpia reputació, però, hi ha un element que moltes entitats no tenen prou integrat dins dels seus hàbits comunicatius: aprofitar el context d’actualitat. Sovint l’agenda de comunicació respon a la dinàmica interna de l’organització (hem fet això o allò, volem que ens ajudis a, etc.). Això no està malament, però no és suficient. Cal saber moure’s amb agilitat per obtenir rellevància quan el vent de l’actualitat bufa a favor dels temes que ens són propis. És en aquest moment quan podem contactar amb moltes persones que en circumstàncies normals no s’acostarien a nosaltres.

Us en presento un exemple recent.

El projecte Acciona’t i la PIRMI

Probablement estareu al cas de la polèmica derivada del canvi de mitjà de pagament de la PIRMI durant el passat mes d’agost. L’alarma social generada i la quantitat de gent afectada va fer que durant unes setmanes aquest tema obrís informatius i acaparés portades. Lògicament, això havia de tenir algun tipus de reflex a Internet.

A principis d’any Insercoop, una organització especialitzada en la inserció laboral de persones en risc d’exclusió, va iniciar el projecte Acciona’t, adreça’t particularment a nous perfils de persones aturades que han aparegut en l’actual crisi. El web del projecte (fet amb Wordpress) ha estat des del principi un espai a través del qual l’equip tècnic ha fet difusió d’iniciatives i recursos d’interès per als destinataris. Val a dir que durant els primers mesos la interacció amb els visitants del web era més aviat minsa.

De sobte, però, esclata l’afer PIRMI i des d’Acciona’t es comença a publicar informació sobre el tema pràcticament cada dia. Atesa la confusió de la població afectada, el web del projecte esdevé llavors un recurs valuós. Els tres o quatre articles més destacats dels dies calents totalitzen un centenar de comentaris, amb un article que tot sol supera els 50. En teniu molts d’articles així, als vostres blogs?

Com va arribar la gent al blog? Presumiblement, tenint en compte que el projecte no ha fet especials esforços de comunicació més enllà del propi web i d’una pàgina a Facebook, els cercadors hi poden haver tingut un paper rellevant. Mirem-ho.

Una cerca del terme “pirmi” a Google dóna 2 milions de resultats… però a la primera pàgina hi apareixen dues entrades de l’Acciona’t.


Si fem una cerca més refinada del tipus “carta pirmi”, reduïm a 200.000… i l’Accionat ocupa els tres primers llocs, fins al punt que Google acaba fent allò de “Veure més resultats de accionat.cat” per no atapeir la llista amb pàgines d’un sol web. No està malament, oi?


PS. No és el cas, però ja seria la repera que l’organització hagués comprat la paraula “pirmi” per fer anuncis a Google.

Els aprenentatges

1. A vegades tenim una certa obsessió pels cercadors. Insisteixo, no dic que el SEO no tingui importància, però a la velocitat que Google indexa els nous continguts actualment i tenint en compte les recents modificacions en la tecnologia que utilitza per fer-ho (llegiu sobre “Google Panda”), em temo molt que la clau és, almenys per a les entitats no lucratives, oferir contingut de valor. No és que la resta vingui sola, però…

2. No sempre és fàcil reaccionar ràpidament quan l’actualitat ens posa als ulls del món. En aquest sentit, el fet de tenir ja un web/blog en marxa va permetre començar a oferir informació des del moment zero. Preparem, doncs, les eines en temps de calma i que la tempesta mediàtica ens trobi preparats.

3. Estic pràcticament convençut que la major part de la gent que van anar a parar al web d’Acciona’t no coneixia Insercoop ni sospitava que allà trobaria el que buscava. Això ens ha de fer pensar un cop més que, d’entrada, l’important no és el nostre logo ni la nostra missió ni la nostra història ni la salutació del president, sinó el valor que oferim. I si n’oferim, el coneixement de la nostra marca en serà una conseqüència natural. I no només el coneixement, sinó el posicionament com a referents en una determinada matèria.

Heu experimentat situacions anàlogues en què el context d’actualitat hagi potenciat la vostra organització? Ens ho expliqueu?

http://www.accionat.cat/2011/08/08/renta-minima-de-insercion-pirmi-agosto-2011-todavia-no-has-recibido-la-carta-o-el-talon/

11 comentaris a “Construir reputació aprofitant el context d’actualitat”

  1. Ricard Valls ha dit:

    17 set 11 - 18:38

    Execelente artículo: la reputación ni es cara, ni requiere altas dosis de lobbying ni branding. Hay que ofrecer calidad y contenido para cuando nos coja la notcia en medio del fregado.
    Ah! Y ser valientes.

  2. Jaume Albaigès ha dit:

    19 set 11 - 12:00

    Gràcies, Ricard, i benvingut a TecnolONGia! Estem totalment d’acord, i tant!

  3. Ladra ha dit:

    23 nov 11 - 12:14

    Magnífic article. Merci

  4. Eulàlia Muñoz ha dit:

    06 jul 12 - 10:29

    Hola Jaume, m’ha agradat molt l’artícle. Un dubte però: quan parles de valor, a què et refereixes?

  5. Jaume Albaigès ha dit:

    06 jul 12 - 13:57

    Eulàlia, gràcies pel teu comentari i benvinguda a TecnolONGia. En termes generals, el valor és allò que s’enduu de bo el visitant del teu web. Tu pots fer del teu web un espai on només es parli d’allò que fas i com ho fas de bé i la gent dirà: “molt bé, però ves què has de dir, no?”. Hi ha molts webs d’entitats que essencialment fan autobombo, que no vol dir que el que diguin sigui mentida ni que sigui il·legítim fer-ho, però que en tot cas és una visió limitada. I hi ha qui ofereix alguna cosa més, informació i coneixement que aporti alguna cosa positiva al visitant, com l’exemple que descric a l’article. Això és el valor.

  6. Eulàlia Muñoz ha dit:

    13 jul 12 - 17:40

    Jaume et parlo des del desconeixement respecte el tema que ens planteges i per això em faig les següents preguntes:
    aquesta “informació i coneixement” que aporti alguna cosa positiva al visitant suposo que forma part d’aquest valor afegit en el si de les webs. La qüestió és, què et guia a pensar quina serà aquesta cosa positiva pel visitant? perquè quan la oferim -segons he entès- també ens posicionem al respecte.
    Quins son els elements que ens indiquen que això que oferirem al visitant serà positiu pel mateix i per nosaltres?

  7. Jaume Albaigès ha dit:

    13 jul 12 - 19:20

    Eulàlia, et poso un exemple genèric que crec que t’ajudarà a entendre-ho millor. Imagina’t el web d’un restaurant: podria promocionar-se explicant quins premis ha rebut, quins famosos hi han anat a dinar i ensenyant fotos dels seus plats. Però tot això és pura publicitat i un visitant del seu web, en general, no tindrà cap interès a tornar-hi (si no és per alguna cosa molt concreta com reservar taula). En canvi, si el xef ens ensenya a través d’un blog, o de fotos, o de vídeos, o de tot plegat, a preparar alguns plats, la gent que passi pel web hi podrà trobar un valor especial, aprendre’n alguna cosa, endur-se’n alguna idea… i es plantejarà tornar-hi (ara no tinc en compte si aquesta gent pot aprendre el mateix a través d’un programa televisiu o de qualsevol altre recurs, tant és).

    A les ONG ens passa el mateix. Si només “parlem de nosaltres” però no aportem res més, difícilment generarem interès. No vol dir que sigui impossible, però sí que és molt més difícil. Ah! I per saber què interessa la gent que ens visita hi ha diferents opcions: des d’analitzar les estadístiques per saber quins tipus de continguts tenen més o menys acceptació fins a preguntar-ho directament als visitants.

  8. Eulàlia Muñoz ha dit:

    13 jul 12 - 20:01

    Moltes gràcies Jaume per les teves respostes, han estat molt aclaridores.
    Com creus que les ONG podrien presentar/oferir llurs projectes als visitants, d’altres ong i persones susceptibles de participar en els mateixos (anomenats usuaris/es)?

  9. Jaume Albaigès ha dit:

    14 jul 12 - 12:23

    Uf, això donaria per un tractat sobre comunicació online, Eulàlia. :-) Mira, només un parell de coses com a idees genèriques: la primera és que les propostes no es poden transmetre de la mateixa manera a un possible usuari, a un possible finançador o a una altra organització amb qui podries col·laborar. Cada col·lectiu, cada públic, té interessos i aspiracions diferents i, per tant, cal modular el missatge en funció dels destinataris. Això és una cosa que en publicitat i marketing se sap des de fa molts anys, però a moltes entitats encara els costa. La segona és que les organitzacions s’han acostumat a treballar amb un perfil molt concret d’interlocutors, els tècnics de l’administració i dels grans finançadors privats, i han desenvolupat habilitats i llenguatge per fer-ho. Però tot això no serveix massa quan vols obrir-te a tota aquesta altra diversitat de destinataris de què parlàvem. Per tant, toca reaprendre a comunicar.

  10. Eulàlia Muñoz ha dit:

    14 jul 12 - 12:36

    Gràcies de nou Jaume. Per tant suposo que això ens empeny a obrir una nova línea de treball, no només el de com comunicar sinó el com entenem i com ens posicionem respecte els qui, a la fí, son els destinataris dels nostres serveis.

  11. Jaume Albaigès ha dit:

    16 jul 12 - 12:14

    Efectivament, Eulàlia.


Deixa un comentari