El factor generacional en la bretxa digital a les ONL

Alguna vegada, parlant de la bretxa digital, m’he referit al fet que aquesta es produeix no nom√©s entre persones o grups socials, sin√≥ tamb√© entre organitzacions: entre les que pugen al tren de les TIC i se’n beneficien, millorant en efici√®ncia i impacte, i les que de moment s’han quedat a l’estaci√≥. Aix√≤ no vol dir que aquestes darreres estiguin fent malament la seva feina, per√≤ s√≠ que estan desaprofitant un recurs important que les podria ajudar i molt.

Quins s√≥n els factors que determinen que una ONL no aposti per les TIC? N’hi ha diversos. Un dels importants √©s que els responsables (√≤rgans de govern i equips directius) no hi creguin o no tinguin prou coneixements, de manera que no potenci√Įn o, fins i tot, en dificultin la seva adopci√≥.

Els darrers dies he viscut tres situacions en les quals responsables destacats d’entitats “malparlaven” de diferents temes tecnol√≤gics. Tots aquests responsables tenen en com√ļ el fet que superen la cinquantena. Jo me’ls escoltava i me’ls mirava i, fins a cert punt,¬†em sorprenia: tots tenen port√†tils d’√ļltima¬†o pen√ļltima generaci√≥, consulten el correu electr√≤nic al m√≤bil, etc. Com podia ser, doncs, que em fessin les cr√≠tiques que estava sentint?

Despr√©s de donar-hi un parell de voltes i fer-los algunes preguntes subtilment, vaig arribar a la seg√ľent conclusi√≥ (probablement no gaire brillant, ja ho reconec d’avantm√†): tot i que tamb√© hi havia algunes queixes relacionades amb la fiabilitat d’alguns aparells i tecnologies, el recel m√†xim es produeix no tant per ra√≥ de les eines sin√≥ dels usos, concretament dels nous usos. Aix√≠, un¬†d’ells em deia, per exemple,¬†que “com que ara est√† de moda aix√≤ dels blogs, tothom¬†en vol tenir¬†un” i d’alguna manera contraposava la idea d’escriure un blog a treballar.

D’acord, √©s ben cert que les modes poden generar abusos i perversions. Tamb√© ho √©s que les tecnologies (eines, aparells, etc.) que no s√≥n prou madures o que han estat mal dissenyades poden tenir comportaments no desitjats. I no √©s menys veritat que tot vol el seu temps (per exemple, escriure un blog. Que m’ho diguin a mi!). Per√≤ tot plegat no pot ser una excusa per evitar fer front a la realitat. I la nostra √©s una realitat profundament marcada per les TIC, especialment per Internet i les comunicacions m√≤bils, que han¬†generat un¬†ampli ventall de noves possibilitats comunicatives i d’acci√≥ que des de les organitzacions socials no es poden menystenir de cap manera.

Per tant, no puc deixar de¬†demanar¬†a aquelles persones que tenen responsabilitat a les ONL i que, especialment per raons d’edat, no viuen la tecnologia com un actiu de primera magnitud, que d’entrada no s’hi oposin, que es formin i que busquin assessoria i consell especialitzat (val a dir que tamb√© conec casos de directius que ja ho fan). A banda del profit personal que en treuran, contribuiran al creixement de les seves organitzacions i els seus equips els ho agrairan.

PS. Per cert, al sector tenim exemples interensant√≠ssims i exitosos d’alfabetitzaci√≥ digital de gent gran (bastant m√©s gran que els directius de qui parlo). O no?

Deixa un comentari