Les 20 preguntes sobre xarxes socials que es formulen les ONGD

Cada cop que he de preparar una acció formativa sobre 2.0 i xarxes socials m’assalten molts dubtes sobre els continguts que hauria de tenir. Per fer-ho curt, entenc que avui no té sentit, per exemple, explicar què és i com funciona Facebook, encara que fa un parell d’anys fos del tot pertinent. Ara mateix ja hi ha més entitats a Facebook que no pas amb web propi, segur. Si, d’altra banda, el temps disponible és més aviat escàs, afinar la temàtica esdevé encara més clau.

Així doncs, i especialment quan el públic és homogeni, intento cada cop més que l’índex el defineixin les persones assistents. A vegades, mitjançant un qüestionari previ fet amb Google Docs, i d’altres directament quan ens trobem. He de dir que sol funcionar millor aquest segon mètode; els qüestionaris previs acostumen a oferir respostes molt vagues. Bàsicament demano que cada entitat suggereixi un tema que sigui del seu interès directe i amb una votació senzilla es defineix la priorització.

La primera vegada que ho vaig fer així va ser l’any passat a Gijón, en un taller amb entitats de jovent, tant per concretar temes com per escollir eines. En aquest segon cas, d’un llistat de més de 25 aplicacions 2.0 que es van citar, Facebook estava a la cua i no en vam ni parlar (fixeu-vos a la foto: 0 vots).

Fa uns dies vaig repetir l’experiència. Aquest cop a Madrid, en un altre taller amb responsables de comunicació d’entitats de la CONGDE. Teníem només dues hores i hi havia més de 40 persones. Taller? Jo més aviat en diria flashmob! ;-)


Us deixo la llista de temes que van sortir, perquè probablement us poden suscitar elements de reflexió per a la vostra pròpia entitat.

Cal dir que amb prou feines vam comentar els del capdamunt, tot i que en el fons molts estan relacionats entre si i anaven apareixent a  la conversa. Sí, he dit conversa. Tot i que em costa callar, estic més que convençut que l’aprenentatge (en general, però en temes com aquests encara més) és més efectiu si és compartit i construït no només des de la possible expertesa sinó també des de l’experiència quotidiana col·lectiva.

De la llista en surten idees per omplir el blog els propers anys, no us sembla?

1. Quant temps hauríem de dedicar a la nostra presència 2.0 i a quins / quants canals hauríem d’estar?
2. Com podem incrementar la implicació dels nostres seguidores de les xarxes socials?
3. Quin tipus de llenguatge hauríem d’emprar i sobre quins temes hauríem de parlar?
4. Com duem al món online els debats offline? Com els dinamitzem?
5. Quines eines d’avaluació (analítica) podem utilitzar?
6. Com actuem a Facebook? Una sola pàgina, una pàgina per acció o esdeveniment, etc.?
7. Com podem dinamitzar la nostra base social a les xarxes?
8. Com podem animar la viralitat a Facebook i Twitter?
9. Ús departamental (comunicació) vs ús col·lectiu de tota l’organització.
10. Improvisació vs estratègia en l’elecció d’eines.
11. Estratègia de difusió d’una notícia a les xarxes socials.
12. Quines eines de gestió podem fer servir (Tweetdeck, Hootsuite, etc.)?
13. Freqüència i moments d’actualització dels diferents canals.
14. Com aconseguir followers a Twitter?
15. Com cridar l’atenció?
16. Què hauríem d’aportar: informació, opinió, etc.?
17. Hauríem de crear canals o espais específics per a grups concrets? (un grup de Facebook per a periodistes, o sobre temàtica de gènere, etc.)
18. ONG i mobilitat (apps).
19. Les possibilitats del crowdfunding.
20. L’abast de les ciberacciones (Actuable).

8 comentaris a “Les 20 preguntes sobre xarxes socials que es formulen les ONGD”

  1. Carla ha dit:

    13 mai 11 - 13:55

    Bona manera de plantejar un taller. Tu sempre tan 2.0. Et poso un punt més: Comunicació en moment de crisi organitzativa a través xarxes socials. Segur que hi ha punts per arribar fins al 100. Doncs, se’t gira feina, Jaume. Salut!!!

  2. cristina ha dit:

    14 mai 11 - 10:14

    Molt interessant! Cada punt és tot un món! suposo que x als que encara estem en un primer estadi és important x on començar, quines eines prioritzar i com fer-ho factible quan no hi ha recursos x a una persona dedicada exclusivament a comunicació. Encara que hi veiem la importància, tinguem ganes de ficar-nos-hi xo no acabem de trobar la manera :) per nosaltres ha estat més o menys fàcil llançar-nos a eines que ens faciliten la vida diària (dropbox, google docs…) xo la comunicació externa ja és una altra cosa ;)
    Us deixo, que escriure des del mòbil és molt cansat ;)
    Sort amb les reflexons!

  3. Begoña ha dit:

    15 mai 11 - 17:05

    Contigo, Jaume, siempre aprendo, y siempre consigues que dedique un rato a pensar.
    ¿Qué más se puede pedir?
    Gracias.

  4. Jaume Albaigès ha dit:

    15 mai 11 - 21:11

    Carla, el tema de la comunicació a les xarxes socials quan hi ha una crisi organitzativa és important. De fet, fins ara hem vist, sobretot, casos d’empreses que no han sabut gestionar correctament situacions d’aquest tipus i han vist afectada notòriament la seva reputació (no necessàriament els seus resultats). A nivell d’ONL no en conec cap cas rellevant, però ja hi arribarem, només és qüestió de temps. En aquest sentit, convindria que les entitats tinguessin plans de contingència, per descomptat.

  5. Jaume Albaigès ha dit:

    15 mai 11 - 21:13

    Cristina, benvinguda! Una de les opcions per endinsar-se en aquests temes quan no hi ha recursos és fer-ho de forma distribuïda, descentralitzada i col·laborativa. No cal que hi hagi una persona que s’encarregui de tot. Al contrari, tots podem (i jo crec que hauríem de) ser veu de la nostra entitat, de la nostra causa.

  6. Jaume Albaigès ha dit:

    15 mai 11 - 21:14

    ¡Begoña, bienvenida y gracias por tanto halago! ;-)

  7. Jaume ha dit:

    17 mai 11 - 11:14

    Hola Jaume, gràcies per compartir aquestes reflexions sobre les formacions que organitzes. Són una demostració clara que quan aprenem és quan ens preguntem i compartim les preguntes i les respostes

  8. Jaume Albaigès ha dit:

    17 mai 11 - 11:43

    Tens tota la raó, Jaume! Benvingut!


Deixa un comentari