Twitter per a persones sense llar: idea genial?

Una de les afirmacions que més hem repetit des que les ONL ens vam apropiar de la xarxa de xarxes és que Internet ha estat fonamental per poder escoltar la veu dels qui mai no apareixien als mitjans de comunicació clàssics.

De totes maneres, aquesta afirmaci√≥ no sempre ha estat del tot certa: sovint la veu que s’ha escoltat no ha estat la de les persones, dels col¬∑lectius o dels pobles exclosos, marginats o oprimits, sin√≥ la dels seus defensors: entitats, activistes, pol√≠tics, etc. No dic que aix√≤ sigui dolent, per√≤ s√≠ que em sembla que la pretesa universalitzaci√≥ i democratitzaci√≥ de la creaci√≥ i distribuci√≥ de missatges no s’ha assolit ni de bon tros per molta Internet que tinguem.

√Čs per aix√≤ que m’ha interpel¬∑lat molt el projecte que tot seguit us explicar√©. Tres estudiants en pr√†ctiques d’una ag√®ncia de publicitat han donat a quatre persones sense llar sengles m√≤bils per poder tuitejar gratu√Įtament durant un mes. Ometo detalls t√®cnics i dem√©s, ho podeu llegir en aquest article de Mashable i podeu consultar el propi web del projecte, Underheard in New York.

Qu√® us fa pensar aquesta iniciativa? Segur que si ens posem llepafils de seguida hi trobarem pegues: que si assalta la privacitat d’aquestes persones, que si es juga amb les seves circumst√†ncies vitals, etc. No dic que no. Per√≤ i si elles no ho perceben aix√≠? I si resulta que aix√≤ els permet desenvolupar ni que siguin t√≠mids processos de resocialitzaci√≥? I si es don√©s que explicant la seva realitat de forma directa tinguessin la capacitat de sensibilitzar sobre aquesta xacra m√©s que qualsevol campanya d’una ONG?

Crec que √©s una idea innovadora, atrevida i arriscada, tot alhora. Que pot sortir malament, potser, per√≤ que no m’atreveixo a condemnar d’entrada. Potser el que em sap m√©s greu √©s que la idea hagi estat d’uns estudiants en pr√†ctiques i no de cap entitat.

Avui ja s√≥n milers les organitzacions, tamb√© a casa nostra, que tenen p√†gines de Facebook, comptes de Twitter i canals de Youtube. Per√≤ m√©s enll√† d’obrir la nostra paradeta i repetir el nostre discurs en un nou espai, qu√® m√©s hem fet? Quantes idees d’aquest tipus hem tingut? I quantes n’hem dut a la pr√†ctica? Crec que un dels aut√®ntics valors del 2.0 i de les xarxes socials passa per fer coses noves, no per repetir les que ja f√®iem en altres contextos.

No fa massa, Arrels -entitat de refer√®ncia en l’atenci√≥ a les persones sense llar- va fer quelcom semblant aqu√≠. La difer√®ncia √©s que qui tuitejava (i encara tuiteja) com si fos una persona que vivia al carrer era la pr√≤pia organitzaci√≥, aix√≤ s√≠, utilitzant frases aportades pels seus usuaris. Ja en aquell moment em va semblar una bona iniciativa, per√≤ no √©s ben b√© el mateix. Underheard in New York va m√©s enll√†.

El debat queda obert.

17 comentaris a “Twitter per a persones sense llar: idea genial?”

  1. ismael pe√Īa-l√≥pez ha dit:

    21 feb 11 - 11:04

    Crec que prefereixo iniciatives del tipus Infoprisi√≥n o Indigencia que permeten m√©s reflexi√≥, queden en el temps i s√≥n menys propenses a la curiositat morbosa, a la “pornografia”.

  2. Daniel Martí @daniel3 ha dit:

    21 feb 11 - 11:35

    es desde luego menos efectista, y probablemente deja m√°s calado, pero sin twitter o facebook ¬Ņla visibildad no te parece menor?

  3. ismael pe√Īa-l√≥pez ha dit:

    21 feb 11 - 12:16

    La visibilitat seguramente √©s menor, pero no tinc clar qu√® visibilitzem. Fins a quin punt √©s fidel el que piulen aquestes quatre persones durant aquests dies, sabent-se observats per “tothom”?

    Tinc els meus dubtes si aquesta iniciativa, tot i que amb bones intencions, no acabi semblant-se al cas de Manolo Lama i l’indigent a Hamburg.

  4. Josep Maria Miró ha dit:

    22 feb 11 - 9:39

    Molt bo el post, i molt bona la idea. No es gens d’extranyar, pero, que hagi sorgit d’estudiants d’universitat. Te molt poc risc que ho facin ells, i molt de risc que ho facin institucions que no es coneixen precisament per la seva capacitat d’afrontar el risc.

    Records,
    JM

  5. Gorka ha dit:

    22 feb 11 - 17:02

    Me parece una gran idea tambi√©n aparentemente pero en su contexto, es decir, en Estados Unidos, ¬Ņser√≠a trasladable a nuestro entorno?, en ese caso tengo m√°s dudas de su aplicabilidad y efectividad. A√ļn as√≠, lo que m√°s me llama la atenci√≥n es que parta de gente que est√° en la uni,….es como si cuando estuvieramos -yo inclu√≠do-, en el d√≠a a d√≠a en nuestras entidades nos entrara el miedo a innovar.

  6. Jaume Albaigès ha dit:

    22 feb 11 - 23:38

    Daniel, bienvenido a TecnolONGia y gracias por tu comentario.

    Josep Maria, el mateix, tot i que ja s√© que no ets “nou”.

    Resumint una mica les opinions de la gent que ha comentat coses aqu√≠, a Facebook o directament al retuitejar, hi ha un cert consens en el “dep√®n”. Quin descobriment, oi?

    En tot cas, el que m√©s em preocupava era no tant valorar la iniciativa en si, sin√≥ posar-la com exemple del que trobo que les entitats podrien fer i no fan. I, compte, no √©s que la innovaci√≥ sigui un valor absolut per se. Les ONL tenen uns objectius a complir i aix√≤ √©s l’important. La pregunta √©s: els assolirem millor des de la comoditat que suposa fer el que tothom fa (i que, per tant, ning√ļ no ens criticar√† encara que no rutlli) o potser haur√≠em de mirar m√©s enll√†?

  7. Josep Maria Miró ha dit:

    23 feb 11 - 9:51

    Yo quisiera arguentar, Jaume, que innovar es en este momento, y posiblemente en todo momento, una posicion mas etica que no innovar. No puedes no innovar si quieres cumplir tu mision. La autocomplacencia existente en el sector me parece que es una posicion a la cual le debemos prestar mucha atencion si queremos avanzar.
    Saludos,
    Josep

  8. Jaume Albaigès ha dit:

    23 feb 11 - 9:57

    Hi estic del tot d’acord, Josep Maria. √Čs la mateixa reflexi√≥ que faig en general sobre l’√ļs de les TIC: molt probablement farem millor all√≤ que ens pertoca si adoptem la tecnologia adequada en cada proc√©s o activitat.

    Per√≤ a vegades la gent menys “sensibilitzada” per aquestes q√ľestions (TIC, innovaci√≥, etc.) ens acusa (sovint amb bona intenci√≥) de posar-les per davant de tot i per aix√≤ m’agrada afegir aquesta post-data dels mitjans i els objectius, perqu√® aix√≠ ning√ļ es despisti amb debats est√®rils.

  9. Silvia ha dit:

    23 feb 11 - 17:18

    Molt interessants totes les reflexions. Em venen moltes coses al cap… Com dieu, la l√≠nia vermella entre sensibilitzar i caure en el morbo √©s petita, tot dep√®n de l’√ļs que se’n faci de l‚Äôeina i el missatge. Aix√≤ passa al twitter i a altres canals sempre que es parla d’hist√≤ries personals.
    Les xarxes socials poden ser una eina molt potent perquè persones que viuen una situació difícil expliquin el que vulguin (que parlin de la seva situació d’exclusió però també de temes que tots compartim). Bons exemples són el projecte Zexe i el bloc del Miquel Fuster.
    Sobre el twitter, crec que s√≠ que pot aportar reflexi√≥… ho fa de manera m√©s fragmentada per√≤ explicant el dia a dia tamb√© es poden veure causes de la pobresa, conseq√ľ√®ncies, reaccions… A les persones que hi ha darrere els aporta sentir-se escoltats, que les seves opinions compten i que altra gent els d√≥na suport, tot i que la comunicaci√≥ horitzontal que s‚Äôestableix tamb√© les posa en primera l√≠nia i en risc de rebre missatges negatius (i a vegades en un llenguatge no gaire respectu√≥s).
    Com a vosaltres, em faig preguntes: Les rutines de les entitats impedeixen fer aquest tipus d‚Äôiniciatives? Potser hi ha por a les entitats a cedir el poder de la comunicaci√≥? Pot passar que una experi√®ncia individual distorsioni la problem√†tica de tot un col‚ÄĘlectiu?

  10. Jaume Albaigès ha dit:

    23 feb 11 - 18:12

    Hola Silvia, benvinguda i gr√†cies per les teves reflexions! A partir de tot el que es va dient veig que anem construint un discurs col¬∑lectiu que ens va portant a buscar el cam√≠ del mig. Per descomptat, renunciem i denunciem el sensacionalisme i les seves pitjors derivades, per√≤ tamb√© veiem la necessitat d’explorar formes noves que passin el testimoni, almenys en part (tanta com elles vulguin), a les persones veritablement protagonistes de la Hist√≤ria. Sembla que tenim clar, per√≤, que a les entitats ens falta una mica de “vida”.

  11. José Alberto ha dit:

    24 feb 11 - 9:26

    Para todos los que estéis interesados sobre el sinhogarismo os indico que desde hace tiempo en la Fundación San Martín de Porres hemos apostado por mantener un portal con abundante información y recursos sobre este tema. Espero que os guste y por supuesto que se aceptan sugerencias.

  12. José Alberto ha dit:

    24 feb 11 - 9:27

    La dirección de la página es http://www.noticiaspsh.org

  13. Jaume Albaigès ha dit:

    24 feb 11 - 9:57

    Hola José Alberto, bienvenido a TecnolONGia y gracias por darnos a conocer el portal.

  14. Haces Falta ha dit:

    24 feb 11 - 16:16

    Por seguir con los depende, no parece que est√© nada mal dar la oportunidad de que se escuche la voz de los silenciados, ¬Ņno?. Otra cosa es que se le est√© dando m√°s importancia al medio que al mensaje, por volver a un debate muy viejo ya. Parece igual que decir que la televisi√≥n, o Internet, o el vino son malos, as√≠ en general.
    Puede ser una idea interesante, aunque escama que lo que haya detr√°s sean estudiantes de Publicidad y esas fotos en las que parece que hayan sacado a los protagonistas de una pasarela de moda callejera.

  15. Jaume Albaigès ha dit:

    24 feb 11 - 16:52

    ¡Hey, compis de HacesFalta, qué alegría veros por aquí! En relación a vuestra frase final, creo que ahí está precisamente el valor de aportación de las organizaciones: aprovechar las herramientas, los canales, etc. y a la vez hacerlo con el tono adecuado.

  16. Haces Falta ha dit:

    24 feb 11 - 16:56

    Totalmente de acuerdo, Jaume.

  17. Josep Miro ha dit:

    24 feb 11 - 20:56

    La innovacion social viene de mezclar elementos que normalmente no mezclan, como es el caso en este articulo, twitter y unas personas homeless. A veces es necesaria la disrupcion para superar algun estado menos que optimo. Mientras no haya una utilización de las personas o abuso de poder, veo bien que se busque la disrupcion, la innovacion, lo diferente que crea mejores impactos. De no ser asi, no estariamos en este debate, probablemente, ni tendria mucho interes.
    JM


Deixa un comentari