Avui se celebra el Blog Action Day, una iniciativa que des de 2007 promou que en un mateix dia molts blocaires d’arreu del món escriguin sobre un tema rellevant des del punt de vista social amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la qüestió. Enguany el tema escollit ha estat l’aigua, entesa com a dret d’accés i totes les problemàtiques que l’envolten. Com que aquest no és el meu camp d’expertesa, ni de bon tros, he demanat a Xose Ramil, coordinador de comunicació d’Enginyeria Sense Fronteres, que us en parlés tot actuant de blocaire convidat. Ja veureu que la tria no ha estat a l’atzar. Gràcies, Xose!

Aigua tova, aigua dura, aigua negra, aigües grises, aigua pluja, aigua residual, aigua ardent, aigua mineral, amb gas o sense gas… Existeix una llegenda urbana -o rural- que diu que els esquimals tenen més de 100 paraules per a denominar l’aigua, possiblement siguin moltes menys. A Galícia també en tenim unes quantes segons la forma que l’aigua cau del cel. L’abundància de l’aigua es reflecteix en el llenguatge, i l’escassedat també.

2010 és l’any que l’ONU ha declarat l’aigua com un dret essencial, concretament el passat 28 de juliol, i a més com un dret vinculant. Com a periodista, no puc imaginar millor titular en els últims anys. Doncs bé, ja hem vist que els directors dels mitjans de comunicació no opinaven el mateix.

Van ser moltes les organitzacions que van treballar per assolir que es reconegués el dret a l’aigua, i finalment es va assolir amb l’empenteta del Govern de Bolívia. I així hauríem de seguir treballant, perquè qualsevol necessitat bàsica per viure constitueixi un dret que puguem exigir, ja sigui a governs, organismes internacionals o alcaldes del poble, i també puguem denunciar el seu incompliment.

I ara que ja és un dret internacionalment reconegut, podem dir molt clar que més de 900 milions de persones no tenen aquest dret, que el 40% de la població mundial està mancada de sistemes de sanejament bàsic i unes 10.000 persones moren cada dia per malalties evitables, relacionades amb l’aigua.

I si volem dades més detallades, només hem de consultar l’informe del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, un llibre bastant gros que, com em deia una companya d’Enginyeria Sense Fronteres, hauria de ser un best seller mundial, i per descomptat, un material de referència present a escoles, universitats, ministeris o, per què no, substituint les revistes dels avions.

Als països i regions on la població no té accés a l’aigua potable, el llenguatge adquireix una altra dimensió. Ho vaig aprendre a l’organització en la qual treballo, Enginyeria Sense Fronteres, quan sentia parlar d’aigua segura, és a dir, una aigua que no resulta perjudicial encara que no reuneixi les condicions ideals per al seu consum; o els punts d’aigua millorada, l’aigua assequible, el sanejament bàsic, la cobertura de proveïment o les malalties de transmissió hídrica.

Queda molt a fer. El mateix dia que es convoca aquest Blog Action Day, el 15 d’octubre, amb l’aigua com a tema escollit per centenars de blocaires de tot el món, a algú també se li ha ocorregut convocar el Dia Mundial del Rentat de Mans, una acció de sensibilització per prevenir malalties com la diarrea i les infeccions respiratòries agudes, que causen tantes morts als països del Sud.

Però també es podria estendre aquest dia mundial del rentat de mans a tots aquests Governs i organismes internacionals que, a l’hora de complir acords com els Objectius del Mil·lenni, simplement se’n renten les mans. Ni tan sols així assoliran evitar infectar-se.