Tot promocionant un blog (o qualsevol altra cosa) a Internet

Totes les ONL teniu clar que Internet, en sentit ampli, √©s una gran eina per a obtenir visibilitat i difusi√≥ dels projectes que desenvolupeu, de les iniciatives que promoveu, dels continguts que elaboreu, etc. La gran pregunta sempre √©s: d’acord, per√≤ com?

Per ajudar a respondre aquest interrogant m’agradaria compartir amb vosaltres algunes idees extretes de la campanya de promoci√≥ (per dir-ne d’alguna manera) que vaig fer d’aquest blog durant el per√≠ode de votaci√≥ dels Premis Blocs Catalunya 2010 (els lectors habituals ja sabeu que TecnolONGia n’√©s finalista i que divendres coneixerem el veredicte del jurat). Probablement la major part dels punts ja s√≥n coneguts, per√≤ crec que no est√† de m√©s intentar validar en casos reals la teoria m√©s o menys consensuada.

Format multicanal

Al final del post explicaré el què pel que fa als canals, però per entendre millor els diferents punts, deixeu-me avançar que vaig demanar el vot per diferents vies:

- Blog: mitjan√ßant una imatge destacada a la part superior de la columna-men√ļ.

- Twitter: quan comentava la publicaci√≥ d’un nou post al blog, ho aprofitava per animar a votar si el lector el considerava d’inter√®s.

- Facebook: un parell o tres d’actualitzacions d’estat que podien veure tots els meus contactes i en alguns casos concrets amb missatges privats directes. Com que tinc el meu compte de Twitter vinculat al meu perfil de Facebook, les actualitzacions d’aquell tamb√© es veien en aquest.

- Linked In: una invitació a votar en un parell de grups dels quals formo part i que tenen a veure amb temàtiques pròpies del blog.

- Correu electr√≤nic: dos missatges enviats a la meva “base social” de subscriptors i comentaristes del blog, lectors ocasionals i, per descomptat, amics i coneguts.

Claredat de l’objectiu

A vegades fem grans discursos plens de bones intencions i les respostes que n’obtenim tamb√© s√≥n plenes de les mateixes bones intencions… i prou. Diuen els entesos que el millor √©s aterrar les coses i fixar clarament el missatge i l’objectiu.

En aquest cas ho tenia fàcil: aconseguir arribar a la final dels PBC2010 a través del vot dels lectors.

Mantenir el caliu sense abusar

Una campanya basada en un sol missatge de correu electrònic no sol aconseguir grans resultats. Una campanya que bombardeja insistentment, encara menys. Trobar la justa mesura és important però no evident.

El per√≠ode de votaci√≥ anava de mitjans de juny a principis de setembre. Vaig enviar un primer missatge a principis de juliol on explicava el qu√®, el per qu√® i el com de tot plegat. Pocs dies abans del final del per√≠ode vaig repetir l’enviament, limitant-me a donar instruccions m√©s precises sobre com votar, at√®s que la idea de fons ja havia quedat clara en el primer missatge i no calia insistir-hi. Com veureu al punt seg√ľent, aquest segon missatge va ser determinant en el resultat final.

Una base social qualsevol est√† formada per gent que actua de seguida i b√©, gent que s’ho pensa dos cops abans de moure’s, gent que necessita una empenta i gent que en t√© ganes per√≤ que sempre ho deixa tot per darrera hora. Una campanya, doncs, s’ha de fer pensant en tots aquests perfils, intentant mobilitzar el m√†xim sense esgotar el personal.

Fem-ho fàcil!

El sistema de votaci√≥ dels PBC2010 constava de dues parts: vots directes al blog en conjunt i vots espec√≠fics als 10 posts m√©s recents (que, l√≤gicament, anaven variant en funci√≥ del ritme de publicaci√≥ dels autors). Cada 5 vots als posts equivalien a 1 vot al blog. Una aproximaci√≥ raonable diu que la major part dels usuaris votaran un sol cop per un determinat blog i que aprofitaran l’ocasi√≥ per votar tamb√© pels posts que en aquell moment apareguin com els m√©s recents. Si aix√≤ es compl√≠s estrictament, el nombre de vots totals als posts seria 10 vegades m√©s gran que els vots al blog.

Despr√©s de les reaccions al primer enviament de correu electr√≤nic, per√≤, la proporci√≥ en el meu cas era d’un esc√†s 3 a 1, cosa que probablement volia dir que de cada 10 persones que votaven pel blog, nom√©s 3 ho feien tamb√© pels articles (insisteixo, es tracta d’una aproximaci√≥ que considero v√†lida en termes generals, encara que la realitat pugui ser m√©s complexa). Despr√©s del segon missatge, on vaig limitar-me a exposar de forma esquem√†tica per√≤ ben gr√†fica qu√® esperava que fessin els meus votants, la proporci√≥ es va incrementar fins a un 5 a 1. Aix√≤ em fa pensar que si des del primer moment hagu√©s estat m√©s espec√≠fic en aquest punt, hauria recollit m√©s vots.

Agra√Įm el suport

Un cop acabat el per√≠ode de votaci√≥ popular i confirmada la condici√≥ de finalista del blog vaig enviar un tercer correu molt breu d’agra√Įment. Tamb√© ho vaig escriure a Twitter de forma oberta, √©s clar. Si no hagu√©s arribat a la final, hauria fet exactament el mateix.

Ja sé que això sembla superelemental i ultraevident, però encara hi ha moltes entitats que et persegueixen a cops de martell i de les quals no saps mai més res un cop has fet (o no) allò que et demanaven.

Correu electrònic i xarxes socials

En els darrers temps ens omplim la boca amb el tema de les xarxes socials com a espais ultrafant√†stics per aconseguir acabar amb la fam i tots els altres mals del m√≥n i afirmem que hem d’apostar-hi decididament i oblidar-nos de canals obsolets i massificats com el correu electr√≤nic. La meva experi√®ncia en aquest cas (i diria que √©s de sentit com√ļ que sigui aix√≠), per√≤, √©s just la contr√†ria: els increments de vot m√©s importants es van produir despr√©s dels enviaments de correu i no pas coincidint amb accions a TW, FB o LI. De fet, diria que l’aportaci√≥ directa en nombre de vots procedents exclusivament de les xarxes socials no va ser ni del 15%, tot i que potencialment el p√ļblic era molt superior a la meva base social registrada.

Vol dir aix√≤ que renego de les xarxes socials i que convido a no fer-les servir? No, ni de bon tros. El que concloc √©s que es compleix una cosa que ja sab√≠em i que hem dit en altres contextos: √©s m√©s probable que un seguidor fidelitzat et torni a donar suport per en√®ssima vegada que no pas que ho faci alg√ļ que t’acaba de descobrir. Per tant, √©s fonamental tenir cura de les persones que ja ens han dit expl√≠citament o impl√≠cita que els interessa all√≤ que fem (recordeu all√≤ de les bases de dades, els CRM i similars?).

D’altra banda -i aix√≤ tamb√© √©s bo-, l’incert rebombori que la campanyeta va provocar en les xarxes va descobrir el blog a persones que no el coneixien, alguna d’elles es devia incorporar com a lectora habitual i fins i tot podria ser que em voti l’any que ve. ;-)

Un altre element interessant del batibull 2.0 √©s identificar aquelles persones o entitats que fan pinya al voltant nostre d’una forma decidida. Segur que els tornarem a necessitar en el futur i encara m√©s segur que ens ajudaran a fer millor la nostra feina si estem atents al seu discurs.

En tot cas, sembla confirmar-se que el que ja és història és la comunicació mono-canal.

L’anal√≠tica, a toro passat

Sovint diem que mesurar √©s important, per√≤ malauradament ens en recordem quan ja no hi som a temps. A mi m’ha passat tamb√© aquest cop. Per descomptat, no tinc acc√©s als logs dels organitzadors, que seria la font m√©s valuosa, per√≤ s√≠ que podria haver fet algunes coses per tenir una idea de com funcionaven els diferents canals.

Per exemple, i ho deia tot just fa uns dies en un post sobre les cadenes de RT a Twitter, podria haver enregistrat diferents enlla√ßos a bit.ly que apuntessin a la p√†gina des d’on es podia votar el blog i despr√©s fer-los servir cadascun en un canal diferent (en la imatge promocional del propi blog, en els missatges de correu, a Twitter, etc.).

El que s√≠ que vaig fer -i crec que √©s important- va ser estudiar els diferents escenaris possibles per saber abans de comen√ßar la campanya, o en un termini relativament breu, la probabilitat d’assolir l’objectiu proposat. Tot just avui he rebut d’una entitat una invitaci√≥ a votar en una altra banda que crec -i espero equivocar-me- que no els servir√† de gaire perqu√® la classificaci√≥ actual situa els primers a una dist√†ncia tal que, si els c√†lculs no em fallen, ser√† impossible atrapar-los.

Deixa un comentari