Fa un parell de setmanes, la revista Wired va publicar l’article The Web Is Dead. Long Live the Internet, escrit per Chris Anderson i Michael Wolff. Atès que tant la publicació com els autors són reconeguts, el document ha tingut una àmplia difusió i ha generat un important debat.

Adéu a la web?

La tesi principal d’aquest llarg text és que el domini del navegador web com a forma principal i genèrica d’utilització d’Internet està arribant a la seva fi, essent substituït per tota una sèrie d’aplicacions per a usos específics. Aquest canvi en els usos tindria un efecte sobre la filosofia que impulsa la vida a Internet: mentre que la web responia a un model essencialment obert (tota la informació a l’abast, indexable pels cercadors com Google), les aplicacions de què parlem es constitueixen com a jardins tancats, la informació dels quals només està disponible per als usuaris directes i el propi fabricant de l’eina (Facebook en podria ser el paradigma). Aquest canvi s’accentua a mesura que s’incrementa l’accés a Internet a través de dispositius mòbils.

Seria pretensiós afirmar que l’article és una barbaritat en el seu conjunt, però crec que se li poden formular objeccions severes. De fet, de reaccions no coincidents ja n’hi ha hagut i força (aquí teniu, per exemple, la valoració que en fa Dolors Reig o la crítica de Boing Boing sobre la manera d’intepretar les dades que hi ha a l’origen de l’article).

Diners, diners, diners…

L’article peca d’una visió excessivament centrada en l’economia. L’origen de tot aquest canvi vindria provocat per la necessitat de les empreses de buscar fórmules que permetin rendibilitzar les seves inversions -en sentit ampli- a Internet, un cop “demostrada” la ineficàcia de la publicitat online.

Que això sigui cert per a determinats actors de la xarxa no vol dir que sigui així per a tothom. No tots busquem fer diners o, si més no, no en tot moment.

D’altra banda, és veritat que la possibilitat de rendibilitzar l’esforç genera major innovació. Però també n’hem vist molta feta des de la voluntarietat (bona part del moviment del programari lliure). No només els diners mouen les persones, malgrat l’obvietat que en són un dels principals motors.

Aplicacions vs web

És cert també que a Internet cada cop hi fem més coses que només navegar i que amb la proliferació dels mòbils intel·ligents (smartphones tipus iPhone, Blackberry o els basats en Android) cada cop utilitzem més aplicacions específiques (per a Twitter, Facebook, Google Maps, etc.) i menys el navegador, però aquest segueix sent clau per a determinades funcions fonamentals relacionades amb l’accés a la informació i el coneixement, l’aprenentatge, el debat públic, la transparència i la rendició de comptes i un llarg etcètera.

De fet, Facebook i Twitter ens acaben enviant al web una vegada i una altra cada cop que algun dels nostres coneguts ens recomana un contingut de qualsevol tipus. En aquest sentit, aquestes aplicacions suposadament alienes al web no només no l’eliminen sinó que el reforcen: el fet que els nostres contactes ens estiguin atapeint de recomanacions ens porta a conèixer webs d’interès que mai haguéssim descobert nosaltres sols. En aquest sentit, l’ús del web és probablement més ric i potser fins i tot eficient que quan simplement navegàvem amb el nas.

De fet, aquests pretesos marcatendències tenen la virtut de matar tot el que té més de quatre dies de vida així que apareix alguna cosa nova. A tall d’exemple, també va ser a Wired on fa dos anys es van donar els blogs per finiquitats. De moment, però, seguim aquí. No sembla tan difícil d’entendre que l’aparició de noves eines no ha de suposar ni necessàriament ni automàtica la desaparició de totes les anteriors…

I les ONL què hi pintem?

També des del sector no lucratiu hi ha qui s’ha fet ressò d’aquest debat (per exemple, la gent de NTEN a The Web Is Dead? What Does that Mean (to Nonprofits)?). En què ens afecta, però, tot plegat? Apunto algunes idees:

- Comunicativament: cal que constatem, com ja hem dit des d’aquí en d’altres ocasions, que l’ús d’Internet és divers i que és important tenir presència allà on la gent és i tenir en compte els seus usos. D’aquí la importància de dissenyar estratègies multicanal i multiformat: vídeo, mòbil, xarxes socials… i no pensar només en clau de propi web (on no sabem si la gent vindrà). I quan ho fem, tenir present també què espera trobar la gent a casa nostra. Això sí, sempre amb mesura, analitzant els resultats i sense llençar la casa per la finestra.

- Tecnològicament: el punt anterior encén un llum d’alerta: necessitem “estar al dia” sobre l’evolució de la tecnologia, en la mesura que aquesta ens ajudi a assolir els nostres objectius missionals amb major intensitat. Per descomptat, sense presses ni obsessions.

- Filosòficament: Internet, i particularment la web, és un tresor per a les ONL. Ho és en el sentit que ens està permetent arribar a la gent de forma més senzilla, efectiva i econòmica, però també, i sobretot, en la mesura en què esdevé un espai que facilita i impulsa tants valors i iniciatives en què creiem: el debat i la participació, la veu per als senseveu i tot el que ja sabeu. En aquest sentit, la defensa d’aquest bé públic no ens pot deixar indiferents: les ONL hauríem de tenir opinió formada sobre com és i hauria de ser Internet i protegir-la com a espai de llibertats davant els diferents atacs dels qui la volen controlar o rendibilitzar de forma desproporcionada.