Quan el butlletà electrònic (mal)parla de l’entitat
Fa unes setmanes vaig rebre, anunciat a bombo i plateret, el primer nombre del nou butlletà electrònic d’una entitat catalana força coneguda. Els continguts estaven prou bé i l’aspecte era correcte, però hi vaig detectar alguns elements a corregir o millorar:
1) Les imatges tardaven força a carregar-se malgrat ser més aviat petites. Vaig comprovar que les que el butlletà mostrava eren de grans dimensions i alta resolució i havien estat escalades a través dels atributs width i height de l’HTML. Això provoca, a part d’un temps de cà rrega excessiu, que les imatges perdin qualitat, ja que és l’intèrpret de l’HTML qui fa l’operació de redimensió, cosa que no és la seva missió i, per tant, no fa bé.
2) La major part de les imatges estaven en tags del tipus <input type=”image”>. Els qui treballeu aquests temes ja sabeu que això fa que les imatges siguin equivalents a un botó del tipus submit per enviar les dades d’un formulari, cosa que no té cap sentit en imatges que il·lustren notÃcies. A més, es confon l’usuari mostrant imatges clicables que no duen enlloc.
3) Tot i que menys greu, el butlletà era mooooolt llarg. Ben bé una quinzena de notÃcies amb el text complet. Apostaria que la major part dels receptors no van passar de la meitat. És una bona prà ctica acceptada limitar el nombre de notÃcies i/o mostrar-les en mode resumit, incloent, en tot cas, un enllaç al web a la notÃcia completa i/o a la resta de notÃcies.
Com que tot plegat em semblava una llà stima després de l’innegable esforç realitzat per dissenyar, crear continguts i fer l’enviament, em vaig posar en contacte amb el responsable de l’entitat per comentar-li-ho. M’ho va agrair i em va assegurar que ho faria saber a les persones que se’n feien cà rrec. Des de llavors, però, he rebut tres butlletins més (freqüència quinzenal) i en tots es segueixen repetint els mateixos tres fets.
On s’ha perdut la informació? El directiu va considerar que el que jo deia no era important o, simplement, se’n va oblidar? Els responsables directes del butlletà van pensar que això eren manies del cap i no li van fer cas? En aquest cas, el responsable no es va assegurar que els errors s’havien corregit? Ningú no entenia el que jo havia comentat i no van tornar a preguntar? I, en tot cas, a qui es van encomanar per donar per bo el model inicial?
Sovint les entitats addueixen falta de pressupsot o de coneixement per no anar més enllà o per justificar qualitats relatives en algunes de les seves maneres de fer. Però moltes vegades la realitat és que s’esmercen recursos de forma ineficient, com en aquest cas. A més, com es menja que havent-ne estat advertits i no suposant cap esforç significatiu les modificacions, aquestes no s’hagin fet?
La situació és especialment greu pel fet que l’entitat és una plataforma de segon nivell. Quin exemple rebran les entitats membres? Des d’aquest blog hem recordat sovint el rol clau que les federacions i altres entitats similars tenen com a prescriptores, difusores de coneixement i de bones prà ctiques, etc. En aquest cas, però, i malauradament, és ben bé al contrari.
ismael peña-lópez ha dit:
01 ago 10 - 12:03input type image… que complicat!! :O
i, sÃ, estic d’acord amb tu que l’efecte “mal exemple” per ser una entitat de segon nivell fa el despropòsit més gran
Jaume Albaigès ha dit:
01 ago 10 - 15:40SÃ, quan ho vaig veure em vaig haver de rascar el cap una bona estona abans d’entendre-ho…
Virginia ha dit:
02 ago 10 - 10:51Me temo que esto de lo que hablas es una lucha constante en consultorÃa. Por una parte, la labor del asesor, como experto, pAsa obligatoriamente por advertir al cliente (o la entidad amiga o lo que sea) de lo que va a funcionar y lo que no. El ejemplo que pones me parece perfecto. Otro reciente que conozco es el de una entidad que quiere poner los estatutos en el menú superior de su web, aunque le han recomendado que existen mil formas más comunicativas de expresar qué hace la organización y cuáles son sus principios.
Por otra parte está la forma de actuar de las ONG, muchas veces demasiado centradas en sà mismas a la hora de comunicar y no en el usuario, lector o destinatario, como deberÃa ser. Están tan acostumbradas a hacer memorias e informes técnicos… que no es fácil que se logren expresar de otra manera. Con honrosas excepciones, como la Fundación HazLoposible.
Seguiremos intentándolo, auqneu muchas veces la única forma es a posteriori, mostrando los resultados, enseñando “esto no funciona, mÃralo, solo X personas han leido este boletÃn, que tiene 15 noticias, mientras que el triple leyeron este otro que tien la mitad…” o algo asÃ.
Tú sÃgue intentádolo…Es fundamental
Angel ha dit:
02 ago 10 - 11:07Se puede tratar de un caso de deficiente asignación de responsabilidades. A veces no se deja trabajar a quien sabe hacerlo, el que decide no es competente, ostenta el cargo por confianza, amigismo, etc y quizá no se ha formado en nada relacionado con el periodismo digital. Por consiguiente no deja hacer. El periodista se limita a hacer lo que le dicen. Desgraciadamente el tema de la comunicación no está profesinalizado en muchas entidades que a lo que se dedican es a la accción social.
Jaume Albaigès ha dit:
02 ago 10 - 11:27¡TenÃa que llegar agosto para que Virginia se estrenara en TecnolONGia! ¡Bienvenida! A los lectores habituales del blog os interesará seguro el que ella escribe en SocialCo: Mensajes con valor.
Complementado tu comentario, es cierto que los tres puntos que detecté responden a dos ámbitos diferentes: los dos primeros son técnicos y el tercero es de comunicación. Este último, como bien dices, no es un tema de blanco o negro, aunque sà hay un fondo de buenas prácticas, por lo que efectivamente nos corresponde el trabajo de hormiguita para hacer avanzar a las ONG. El problema es cuando ves aspectos técnicos innegociables, como los dos citados, y a pesar de las advertencias no se corrigen. ¿Somos hormiguitas o estamos golpeando nuestra cabeza contra una sorda pared de hormigón?
Jaume Albaigès ha dit:
02 ago 10 - 11:37SÃ, Ãngel, las causas pueden ser múltiples y quizás hasta podamos tener cierta comprensión en algunos casos. Pero también es cierto que las ONL demandan atención (y dinero) de la sociedad y a menudo se quejan cuando no se las escucha. Por eso creo que cuando ellas no escuchan y/o no desarrollan las mejores prácticas para ser escuchadas (especialmente cuando NO cuestan dinero), se están autodeslegitimando, lo cual es gravÃsimo.
Virginia ha dit:
02 ago 10 - 13:26El misterioso caso del boletÃn que habla mal de la entidad…
Desconozco el caso, pero también se puede tratar de lo siguiente:
la organización encarga a una empresa/ persona que le haga el boletÃn. Paga por él o es gratis, da igual. Se supone que el que hace el boletÃn (técnicamente) es un experto. La sorpresa llega cuando llama nuestro amigo Jaume y les dice lo que está mal. La ONG ahora no sabe cómo puede arreglarlo. ¿Admitirá su error la empresa/persona que ha construido el boletÃn y se hará cargo de hacer las modificaciones necesarias sin costo? ¿será necesario pagar de nuevo? En caso afirmativo, ¿lo hará inmediatamente o tardará varias quincenas? ¿qué hace la ONG mientras? ¿sigue mandando boletines aunque haya cosas mal o espera a que esté todo bien?- En el segundo caso (la empresa quiere cobrar por hacer los cambios) ¿qué hace la ONG?
Lo que digo es que a lo mejor no han hecho oÃdos sordos. A lo mejor solo han tomado la decisión equivocada ante un problema.
Angel ha dit:
02 ago 10 - 13:42Algo está claro, Jaume no habló con la persona indicada. Quizá no era el responsable, y si era el responsable se la trae al fresco el resultado. ¿Será porque no tiene que rendir cuentas a nadie? ¿Por qué no le vuelves a llamar y nos cuentas?
Jaume Albaigès ha dit:
02 ago 10 - 15:17Veo que el tema suscita interés…
Por supuesto que podemos imaginar mil y un atenuantes o agravantes que nos ayudarÃan a entender el desarrollo del tema y que, por lo tanto, hay una componente especulativa nada despreciable en el debate. Pero cuando decidà escribir el post (sin mentar al pecador) lo hice:
1) Después de haber hablado con la persona gerente de la entidad (ergo, Ãngel, ya ves que sà tenÃa “cierto” nivel de responsabilidad) el mismo dÃa del primer envÃo (lo cual, creo yo, deberÃa haber motivado una reacción más o menos inmediata de la organización y/o el proveedor, voluntario o quien fuera);
2) Después de haber dejado pasar un tiempo prudente desde la advertencia y un número razonable de “repeticiones” del procedimiento;
3) Porque la organización hace “cierta” bandera de su acción comunicativa, lo cual no me parece mal, pero sà obliga a cierto compromiso con la calidad.
Creo que esperaré al primer boletÃn de setiembre y, si no hay cambios, volveré a hablar con la persona responsable, tal y como sugiere Ãngel, a ver si nos aporta algo nuevo.
Miguel Lancho ha dit:
04 ago 10 - 13:03Ando estos dÃas sumergido en la tarea de crear el boletÃn electrónico de nuestra endidad. Los aspectos técnicos que comentas (imágenes, dimensiones, etc) me parecen fáciles de corregir aunque siempres estamos aprendiendo….intentamos pulirlo al máximo.
Otra cosa es la longitud de los textos y el número de noticias, en nuestra entidad participamos un equipo de 6 personas para realizar el boletÃn y una buena parte del tiempo de las reuniones se utiliza en discutir sobre la longitud de los textos. TodavÃa nos resistimos a abrazar la máxima “menos es más” y supongo que todos pensamos en los formatos de papel cuando escribimos con lo que los artÃculos se hacen ilegibles en el ordenador.
La pate positiva es que estamos empezando y por lo tanto tenemos más posibilidades de corregir e ir aprendiendo de nuestros errores.
Jaume Albaigès ha dit:
04 ago 10 - 15:23Miguel, gracias por tu comentario y bienvenido a TecnolONGia. Y yo que pensaba que en agosto nadie leerÃa el blog…
No sé si realmente el debate viene contaminado por el papel. Yo dirÃa que es más bien una cuestión de pensar en los hábitos de lectura de las personas en Internet, teniendo presente sobre todo el tiempo que nos pueden dedicar.
Para mà es mucho más útil un listado de titulares con entradillas bien sintetizadas y enlaces a textos completos en web. De este modo puedo ojear todas las noticias y simplemente dedicar más tiempo a las que sé que me van a interesar más.
Si las noticias son a texto completo necesito mucho más tiempo para valorar el interés de cada una y es más probable que abandone el boletÃn antes de llegar al final, considerando que ya le he dedicado el tiempo suficiente.
De todos modos, como bien dices, experimentar y aprender es fundamental, y también es cierto que las posibles modificaciones son mucho más fáciles de implementar que en otros soportes. Aún asÃ, tened presente el “efecto inercia”: una vez algo está en marcha es más difÃcil detenerlo o modificar su rumbo.
¡Ãnimo con el boletÃn!
Toni Viader ha dit:
27 ago 10 - 11:03Miguel, dos máximas que no olvido cuando hago webs i que leà hace ya mucho:
‘Al escribir para web, utilizar un tercio de las palabras que utilizarÃas en papel’
‘Si cuando has acabado un diseño web, te lo miras y piensas que és demasiado simple para el tiempo que le has dedicado, es que has hecho un buen trabajo’
Asà que sÃ: ‘menos es más’, pero llegar a ‘menos’ és un trabajazo! Hace falta dedicarle tiempo…
Un saludo!
Jaume Albaigès ha dit:
27 ago 10 - 22:20Toni, grà cies per la teva aportació. Realment és aixà com dius. Les entitats tenim la temptació “d’omplir” els webs (i els butlletins i…) perquè l’espai disponible a Internet és, per dir-ho d’alguna manera, infinit. Però quan fem això pensem més en el que tenim ganes de dir (que pot ser molt interessant, per què no?) que en el que els visitants del web volen trobar (que també ens ho haurÃem de plantejar). En aquest sentit em permeto de suggerir-vos, si no l’heu llegit, la lectura del post “Creant continguts pel web: què volen realment els visitants?”.
Jaume Albaigès ha dit:
09 set 10 - 11:44Ahir vaig parlar amb la persona gerent en qüestió i, sense voler ficar massa el dit a la llaga, li vaig preguntar pel tema. La percepció que vaig tenir és que, efectivament, en el seu moment es va fer arribar el meu comentari a la persona responsable del disseny del butlletÃ, però que ni aquesta en va fer cas ni des de gerència n’hi van fer seguiment. Aixà anem…
Jaume Albaigès ha dit:
14 set 10 - 15:11Reconfirmat. Recuperada la publicació del butlletà després del parèntesi estiuenc, tot segueix igual.
TecnolONGia» Arxiu » 4 anys de TecnolONGia ha dit:
31 des 10 - 19:10[...] 1. Les TIC aplicades a la captació de fons 2. Premis Blocs Catalunya 2010: crònica d’una decepció 3. El poder en mans de la ciutadania. Casos prà ctics (I) 4. Sobre Creu Roja i el milió d’euros per una xarxa social 5. Blog multilingüe amb Wordpress 6. Ciberactivisme i moviment veïnal 7. La influència de la web 2.0 a les ONG (I) 8. Aplicació de gestió de voluntariat. Els aprenentatges 9. Aprofitar imatges alienes de Flickr 10. Quan el butlletà electrònic (mal)parla de l’entitat [...]