Tenia pendent el tercer i darrer lliurament de la sèrie dedicada a valorar la capacitat de les eines 2.0 i particularment de les xarxes socials per canviar les regles de joc entre els poders clàssics (polític, econòmic, mediàtic…) i la ciutadania. Als dos primers posts (primer, segon) us vaig proposar cinc casos pràctics. En aquest darrer us en proposo un més i hi afegeixo algunes conclusions.

6)  Diputats britànics sota lupa

Data: juny/juliol 2009

Síntesi: Després d’anys de disputes legals entre activistes pro-accés a la informació i la pròpia cambra, la primavera de 2009 el parlament britànic anuncià la publicació parcial de la documentació relativa a les despeses reclamades pels diputats que havien de disposar d’una segona residència per a l’exercici de les seves funcions. Una filtració permeté al Daily Telegraph disposar de les dades completes i descobrir diversos casos d’ús fraudulent d’aquesta prerrogativa dels diputats. A continuació The Guardian digitalitzà les 450.000 pàgines i posà en marxa un web per tal que els ciutadans poguessin col·laborar en l’anàlisi i la detecció de més anomalies. S’arribaren a analitzar pràcticament la meitat de les pàgines, probablement les més rellevants, publicant-se a la premsa les troballes més destacades.

Conseqüències: Diputats dimitits, diputats imputats penalment per frau, canvis legislatius sobre accés a la informació, canvis normatius sobre despeses reclamables, etc.

Observacions: El crowdsourcing voluntari (externalització d’una tasca complexa o voluminosa per tal que sigui feta per una multitud) pot ser una eina molt potent per a desenvolupar determinades accions que ni els ordinadors ni un equip professional podrien fer per raons de temps, de capacitat o de recursos econòmics. Pel que sembla, és més fàcil, en tots els sentits, trobar 27.000 investigadors (voluntaris) que analitzin 10 pàgines cadascun que no pas 10 investigadors (professionals) que n’analitzin 27.000 per barba. La col·laboració és facilita probablement perquè no es tracta d’una simple adhesió, sinó que cada ciutadà té l’oportunitat de fer la seva aportació individual, única i complementària.

Conclusions

- L’actuació organitzada i massiva de la ciutadania a través de diferents plataformes i aplicacions disponibles a Internet (pre-existents o creades ad hoc) POT provocar un impacte rellevant i efectiu -amb conseqüències concretes i canvis permanents- sobre determinades situacions que en d’altres temps hagués costat molt més de denunciar, combatre o transformar.

- Em refermo en la idea del POT: que l’acció sigui possible no implica que sempre hagi de donar els fruits previstos i encara menys que ho hagi de fer de forma immediata. Particularment, quan la lluita o la pressió ciutadana cal que sigui mantinguda a llarg termini és important dissenyar estratègies sostenibles i evitar que la gran energia desfermada inicialment quedi ràpidament en un no-res.

- Però de la mateixa manera que no podem afirmar que Internet suposi automàticament el triomf definitiu d’una democràcia madura, no podem deixar de reconèixer que facilita l’escrutini de l’acció pública dels grans poders: empreses, administracions, mitjans de comunicació, etc. En els exemples descrits hi ha diferents mostres d’èxits notables en diferents contextos, amb diferents tipologies d’intervenció i amb un ventall d’efectes qualitativament diversos.

- Així doncs, crec que no és cap deliri dir que sí, que en certa mesura gens menyspreable la Internet que s’ha format a partir de l’aparició de les eines col·laboratives que anomenem 2.0 està suposant una transferència de poder dels actors clàssics cap a la ciutadania o, si us agrada més, un reequilibri de forces, on la impunitat dels primers, per bé que encara possible, cada cop és més difícil de mantenir.

- Per això considero fonamental que les organitzacions que fan incidència política, els moviments socials i, en general, tota la societat civil i la ciutadania, prenguin consciència del valor que suposa una Internet lliure i neutral per a la consolidació d’una societat oberta, inclusiva i veritablement democràtica.