Segona mostra de casos pràctics de la sèrie iniciada arrel de la taula rodona El poder en mans de la ciutadania a la jornada Els governs locals davant el repte del web 2.0 (primera mostra de casos, reflexions sobre la taula rodona).

4) El manifest pels drets fonamentals a Internet

Data: 02/12/2009 – …

Síntesi: A l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible del 30/11/2009, el govern introdueix una disposició final que regula la creació d’una comissió ministerial amb presència de representants de les entitats de gestió de drets de la propietat intel·lectual (tipus SGAE i similars) i amb potestat per decretar el tancament de webs que infringeixin la LPI sense necessitat que sigui una autoritat judicial la qui prengui aquesta decisió. Un grup de persones amb certa rellevància a Internet (periodistes, blocaires, etc.) redacten el manifest En defensa de los derechos fundamentales en Internet com a protesta pel que consideren la priorització d’uns interessos particulars per davant de l’interès general i, particularment, de certs drets fonamentals, com el de la llibertat d’expressió. El text és copiat ràpidament per molts blogs i webs, generant-se una forta polèmica a la xarxa (una cerca a Google dóna ara mateix més d’1 milió de resultats i un grup de suport al manifest a Facebook supera els 230.000 membres).

Conseqüències: La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, convoca alguns dels autors del manifest a una reunió tot just l’endemà de la seva publicació i distribució. En els dies posteriors, també es reuneixen amb representants de la major part dels partits polítics, alguns dels quals els donen suport en la petició de retirada de la disposició final esmentada.

Situació actual: El projecte de Llei d’Economia Sostenible va ser aprovat sense canvis significatius pel Consell de Ministres del 19 de març de 2010. Ara es troba en tràmit parlamentari i el debat es preveu per a finals de 2010. El tema, doncs, encara és obert.

Observacions: Les eines col·laboratives que ofereix Internet ajuden a generar respostes ràpides. En aquest cas, els autors, tot i la seva dispersió geogràfica, publiquen el manifest només 48 hores després de l’aparició de l’avantprojecte, treballant conjuntament via Google Wave.

Sumar una gran quantitat d’adeptes no garanteix l’acompliment dels objectius. En aquest moment, la disposició final segueix al mateix lloc que al principi del procés.

Per tant, en l’activisme digital, com en l’activisme en general, cal pensar en estratègies de treball a mig i llarg termini i en la generació d’iniciatives que permetin articular de forma més o menys organitzada i eficaç els recursos disponibles i evitar l’efecte bluf. D’altra banda, no n’hi ha prou amb denunciar allò que és injust, cal també proposar alternatives, implicar-se en la construcció de la nova realitat. Exemples d’aquestes dues idees associades al cas les trobem en la creació de la Red S@Stenible i de la redacció de la Carta por la Innovación, la Creatividad y el Acceso al Conocimiento.

5) Facebook: aliat o traïdor?

Dates: 09/12/2009 – 26/05/2010

Síntesi: L’estiu del 2009 Facebook (FB) anuncia canvis importants en la configuració de la privacitat dels continguts. El mes de desembre es fan efectius i la reacció de la comunitat és força negativa: la gestió no és intuïtiva i la major part dels usuaris acaben fent pública més informació que no pas voldrien. El debat s’instal·la a Internet de forma permanent. Un grup d’estudiants comença a promoure el projecte Diaspora, un nou FB obert i distribuït on els usuaris siguin realment propietaris de les seves dades i de les decisions sobre com compartir-les. Demanen 10.000$ per començar a desenvolupar-lo i en aquest moment ja en tenen uns 200.000 procedents de més de 6.000 persones (inclòs Mark Zuckerberg, el CEO de FB). D’altra banda, alguns usuaris comencen a abandonar FB, uns de forma individual, altres col·lectivament (la iniciativa Quit Facebook Day té uns 25.000 inscrits ara mateix).

Conseqüències: El 26 de maig, en un vídeo a Youtube i en un post al seu blog oficial, Zuckerberg anuncia la implementació de noves eines de gestió de la privacitat orientades a facilitar la vida dels usuaris. No ho afirma explícitament, però l’anunci suposa un clar canvi de plans respecte del que l’empresa pretenia inicialment.

Observacions: No és el primer cop que FB ensopega amb els seus usuaris: ja ho havia fet el febrer de 2009 en ocasió de canvis en les normes d’ús, que concedien el dret d’explotació dels continguts a l’empresa. Llavors FB es va fer enrere. I ara acaba passant més o menys el mateix.

En els quatre exemples comentats fins ara hem vist col·lectius que aprofiten la xarxa social com a altaveu multiplicador del seu missatge. Alguns hi aconsegueixen “mobilitzar” centenars de milers de persones en molt poc temps. Beneït sigui FB, que els ho posa tan fàcil a canvi de res. A canvi de res? Ben segur que no. FB necessita els usuaris, els continguts que aquests generen i les recomanacions que fan i, per ara, els usuaris necessiten FB… o tenen en aquesta xarxa social un bon aliat. Però malgrat que sembli que estem entrant en l’era de Facebook, l’empresa farà bé de no refiar-se de la seva actual situació de privilegi. De la mateixa manera que els usuaris han fet créixer FB, el poden fer caure, simplement deixant de fer-lo servir. I la idea val també per Youtube i la seva tendència a censurar vídeos inapropiadament, etc.

Fi de la segona part. Em guardo un sisè cas i algunes conclusions per al darrer article de la sèrie.