El poder en mans de la ciutadania. Casos pr脿ctics (II)

Segona mostra de casos pr脿ctics de la s猫rie iniciada arrel de la taula rodona El poder en mans de la ciutadania a la jornada Els governs locals davant el repte del web 2.0 (primera mostra de casos, reflexions sobre la taula rodona).

4) El manifest pels drets fonamentals a Internet

Data: 02/12/2009 – …

S铆ntesi: A l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible del 30/11/2009, el govern introdueix una disposici贸 final que regula la creaci贸 d’una comissi贸 ministerial amb pres猫ncia de representants de les entitats de gesti贸 de drets de la propietat intel路lectual (tipus SGAE i similars) i amb potestat per decretar el tancament de webs que infringeixin la LPI sense necessitat que sigui una autoritat judicial la qui prengui aquesta decisi贸. Un grup de persones amb certa rellev脿ncia a Internet (periodistes, blocaires, etc.) redacten el manifest En defensa de los derechos fundamentales en Internet com a protesta pel que consideren la prioritzaci贸 d’uns interessos particulars per davant de l’inter猫s general i, particularment, de certs drets fonamentals, com el de la llibertat d’expressi贸. El text 茅s copiat r脿pidament per molts blogs i webs, generant-se una forta pol猫mica a la xarxa (una cerca a Google d贸na ara mateix m茅s d’1 mili贸 de resultats i un grup de suport al manifest a Facebook supera els 230.000 membres).

Conseq眉猫ncies: La ministra de Cultura, 脕ngeles Gonz谩lez-Sinde, convoca alguns dels autors del manifest a una reuni贸 tot just l’endem脿 de la seva publicaci贸 i distribuci贸. En els dies posteriors, tamb茅 es reuneixen amb representants de la major part dels partits pol铆tics, alguns dels quals els donen suport en la petici贸 de retirada de la disposici贸 final esmentada.

Situaci贸 actual: El projecte de Llei d’Economia Sostenible va ser aprovat sense canvis significatius pel Consell de Ministres del 19 de mar莽 de 2010. Ara es troba en tr脿mit parlamentari i el debat es preveu per a finals de 2010. El tema, doncs, encara 茅s obert.

Observacions: Les eines col路laboratives que ofereix Internet ajuden a generar respostes r脿pides. En aquest cas, els autors, tot i la seva dispersi贸 geogr脿fica, publiquen el manifest nom茅s 48 hores despr茅s de l’aparici贸 de l’avantprojecte, treballant conjuntament via Google Wave.

Sumar una gran quantitat d’adeptes no garanteix l’acompliment dels objectius. En aquest moment, la disposici贸 final segueix al mateix lloc que al principi del proc茅s.

Per tant, en l’activisme digital, com en l’activisme en general, cal pensar en estrat猫gies de treball a mig i llarg termini i en la generaci贸 d’iniciatives que permetin articular de forma m茅s o menys organitzada i efica莽 els recursos disponibles i evitar l’efecte bluf. D’altra banda, no n’hi ha prou amb denunciar all貌 que 茅s injust, cal tamb茅 proposar alternatives, implicar-se en la construcci贸 de la nova realitat. Exemples d’aquestes dues idees associades al cas les trobem en la creaci贸 de la Red S@Stenible i de la redacci贸 de la Carta por la Innovaci贸n, la Creatividad y el Acceso al Conocimiento.

5) Facebook: aliat o tra茂dor?

Dates: 09/12/2009 – 26/05/2010

S铆ntesi: L’estiu del 2009 Facebook (FB) anuncia canvis importants en la configuraci贸 de la privacitat dels continguts. El mes de desembre es fan efectius i la reacci贸 de la comunitat 茅s for莽a negativa: la gesti贸 no 茅s intu茂tiva i la major part dels usuaris acaben fent p煤blica m茅s informaci贸 que no pas voldrien. El debat s’instal路la a Internet de forma permanent. Un grup d’estudiants comen莽a a promoure el projecte Diaspora, un nou FB obert i distribu茂t on els usuaris siguin realment propietaris de les seves dades i de les decisions sobre com compartir-les. Demanen 10.000$ per comen莽ar a desenvolupar-lo i en aquest moment ja en tenen uns 200.000 procedents de m茅s de 6.000 persones (incl貌s Mark Zuckerberg, el CEO de FB). D’altra banda, alguns usuaris comencen a abandonar FB, uns de forma individual, altres col路lectivament (la iniciativa Quit Facebook Day t茅 uns 25.000 inscrits ara mateix).

Conseq眉猫ncies: El 26 de maig, en un v铆deo a Youtube i en un post al seu blog oficial, Zuckerberg anuncia la implementaci贸 de noves eines de gesti贸 de la privacitat orientades a facilitar la vida dels usuaris. No ho afirma expl铆citament, per貌 l’anunci suposa un clar canvi de plans respecte del que l’empresa pretenia inicialment.

Observacions: No 茅s el primer cop que FB ensopega amb els seus usuaris: ja ho havia fet el febrer de 2009 en ocasi贸 de canvis en les normes d’煤s, que concedien el dret d’explotaci贸 dels continguts a l’empresa. Llavors FB es va fer enrere. I ara acaba passant m茅s o menys el mateix.

En els quatre exemples comentats fins ara hem vist col路lectius que aprofiten la xarxa social com a altaveu multiplicador del seu missatge. Alguns hi aconsegueixen “mobilitzar” centenars de milers de persones en molt poc temps. Bene茂t sigui FB, que els ho posa tan f脿cil a canvi de res. A canvi de res? Ben segur que no. FB necessita els usuaris, els continguts que aquests generen i les recomanacions que fan i, per ara, els usuaris necessiten FB… o tenen en aquesta xarxa social un bon aliat. Per貌 malgrat que sembli que estem entrant en l’era de Facebook, l’empresa far脿 b茅 de no refiar-se de la seva actual situaci贸 de privilegi. De la mateixa manera que els usuaris han fet cr茅ixer FB, el poden fer caure, simplement deixant de fer-lo servir. I la idea val tamb茅 per Youtube i la seva tend猫ncia a censurar v铆deos inapropiadament, etc.

Fi de la segona part. Em guardo un sis猫 cas i algunes conclusions per al darrer article de la s猫rie.

1 comentari a “El poder en mans de la ciutadania. Casos pr脿ctics (II)”

  1. TecnolONGia» Arxiu » 4 anys de TecnolONGia ha dit:

    31 des 10 - 19:11

    [...] despertat del somni de la Internet lliure i oberta. Vam comen莽ar el desembre passat amb la famosa disposici贸 final de la LES, que passar脿 a la (fosca i trista) hist貌ria amb el sobrenom de Llei Sinde, i que, com b茅 sabeu, [...]


Deixa un comentari