El poder en mans de la ciutadania. Casos pràctics (I)

Ja us he parlat de la recent participaci√≥ a la taula rodona El poder en mans de la ciutadania de la jornada Els governs locals davant del repte del web 2.0. Quan vaig pensar en les coses que hi voldria dir, el primer que em va venir al cap va ser aquest dubte: no haur√≠em de posar un interrogant al final del t√≠tol? √Čs a dir, estem realment segurs que l’activisme, organitzat o no, que hi ha a Internet i que les xarxes socials i les eines 2.0 en general estan facilitant m√©s que mai, han provocat un canvi en les relacions de poder pre-existents? Per mirar d’esbossar una resposta vaig pensar en una s√®rie de casos recents. En faig una breu descripci√≥ de cadascun, intento destriar-ne els aprenentatges i aix√≠, per inducci√≥, arribar a alguna conclusi√≥.

1) La consulta de la Diagonal de Barcelona

Data: 16/05/2010

Sintes√≠: L’Ajuntament de Barcelona convoca una consulta ciutadana vinculant sobre la reforma del tram central de la Diagonal, una de les grans avingudes de la ciutat. Es poden escollir tres opcions: bulevard (A), rambla (B) o cap de les anteriors (C). El resultat, amb un 12% de participaci√≥, √©s del 80% a favor de l’opci√≥ C. Aix√≠ doncs, un daltabaix important per a l’Ajuntament, que havia promogut les dues primeres opcions.

Conseq√ľ√®ncies: El projecte de reforma de la Diagonal no es far√†. L’alcalde Hereu cessa el primer tinent d’alcalde, Carles Mart√≠.

Observacions: Em va sorprendre que la mobilitzaci√≥ ciutadana a favor de l’opci√≥ C fos molt superior a la de les altres dues, tot i que hi hauria molts col¬∑lectius, especialment entre els moviments socials i ve√Įnals, que podrien veure amb bons ulls la reforma proposada. Per exemple, una cerca als grups de Facebook ens mostra desenes d’iniciatives proC, algunes de les quals amb milers de membres. Tot i que no he fet una revisi√≥ exhaustiva, l’√ļnic grup que he trobat favorable a una de les altres opcions nom√©s t√© 5 membres! A Twitter i al correu electr√≤nic les coses van ser similars.

Per descomptat que hi ha arguments a favor de la reforma proposada, de la reforma feta d’una altra manera o de la consulta en si mateixa, per√≤ ni l’Ajuntament ni els seus partidaris van conv√®ncer el conjunt de la ciutadania. Probablement hi ha moltes raons que es combinen per explicar el resultat final, per√≤ en tot cas queda clar que una part de la ciutadania de Barcelona ha estat capa√ß de modificar molt significativament l’estrat√®gia municipal.

2) Manolo Lama (Cuatro) fa mofa d’un captaire alemany

Data: 12/05/2010

S√≠ntesi: En el decurs d’una connexi√≥ en directe el dia de la final de l’Europa League, el periodista de Cuatro Manolo Lama promou que seguidors de l’Atl√©tico de Madrid es mofin d’un captaire alemany. Immediatament, persones i organitzacions socials comencen a denunciar-ho via Twitter. CanalSolidari promou una acci√≥ de protesta. En menys de 24 hores un grup de Facebook que demana l’acomiadament del reporter arriba als 160.000 membres (ara ja 200.000).

Conseq√ľ√®ncies: L’endem√† Lama fa un lleu acte de contricci√≥ i la cadena publica un peculiar post amb les seves disculpes. Opel, patrocinador de Cuatro, demana explicacions sobre el fet. El Ministeri d’Ind√ļstria obre un expedient sobre el tema (encara pendent de resoluci√≥ en el moment d’escriure aquestes ratlles).

Observacions: La mobilitzaci√≥ immediata, viral i, en conseq√ľ√®ncia, massiva a trav√©s de les xarxes socials provoca sens dubte que el periodista i la cadena s’excusin p√ļblicament en molt poc temps. Probablement si aix√≤ hagu√©s passat fa uns anys hagu√©s quedat en un no-res que s’hauria oblidat r√†pidament.

Les disculpes de Lama i de Cuatro, per√≤, s√≥n tan poc cre√Įbles (i tan incoherents amb els fets) que, lluny d’apagar l’incendi, ajuden a revifar-lo, ni que sigui moment√†niament.

Certament a dia d’avui el periodista no ha estat acomiadat.Vol dir aix√≤ que la mobilitzaci√≥ no ha servit de res? Per descomptat que no. En el fons no era aquest l’objectiu de l’acci√≥ ciutadana. Tots podem equivocar-nos, i a vegades greument, com va fer Lama. El que es demanava era respecte per a la dignitat de les persones, especialment les m√©s vulnerables. El cost en reputaci√≥ d’aquest fet per a Cuatro √©s una advert√®ncia que el “tot val” ja no √©s possible i que tindr√† al damunt permanentment els ulls de la ciutadania, de les organitzacions socials, de l’administraci√≥ i fins dels seus propis anunciants.

I queda el v√≠deo a Youtube, amb m√©s d’un mili√≥ de reproduccions ja, com a testimoni de quelcom que no s’hauria de repetir.

3) Greenpeace vs Nestlé (o Facebook vs Youtube)

Data: 17/03/2010

S√≠ntesi: Greenpeace comen√ßa una campanya mundial de den√ļncia del Kit Kat de Nestl√© per l’√ļs d’oli de palma de les selves d’Indon√®sia, on la desforestaci√≥ avan√ßa r√†pidament i amena√ßa l’h√†bitat dels orangutans. Publica un v√≠deo a Youtube amb la par√≤dia d’un anunci de la pr√≤pia empresa i aquesta el denuncia, aconseguint que Youtube el retiri r√†pidament. Greenpeace contrataca difonent el missatge El v√≠deo que Nestl√© no vol que vegis i publica el v√≠deo en d’altres webs (i tamb√© altre cop a Youtube, d’on ja no desapareix). El ress√≤ de la campanya creix. Es publiquen molts comentaris relacionats amb el tema a la p√†gina de Facebook de Nestl√©. El(s) community managers(s) responen en to irat les cr√≠tiques dels usuaris i, un cop m√©s, el foc s’atia encara m√©s.

Conseq√ľ√®ncies: Nestl√© decideix no re-denunciar el v√≠deo a Youtube. Nestl√© demana perd√≥ pel to desagradable de les seves respostes a Facebook.¬† Finalment, el 17 de maig Nestl√© fa p√ļblic que deixar√† de comprar oli de palma al principal prove√Įdor denunciat per Greenpeace i que s’afegir√† al Tropical Forest Trust.

Observacions: Les accions online poden provocar canvis reals en el món físic.

La censura a Internet √©s pr√†cticament impossible. Un contingut prohibit en una banda pot ser replicat r√†pidament en mil altres llocs i, a m√©s, aix√≤ sol acabar provocant que molta m√©s gent se n’assabenti. La cerca Nestl√© Facebook “palm oil” d√≥na m√©s de 75.00o resultats a Google.

Els prove√Įdors 2.0 no s√≥n simples espectadors de batalles alienes. Quan Youtube accepta eliminar el v√≠deo de Greenpeace deixa de ser neutral i opta per una de les parts en conflicte. Probablement, ni que Nestl√© sigui la principal destinat√†ria de la campanya, Youtube tamb√© n’haur√† apr√®s coses.

Les p√†gines de Facebook de les empreses, concebudes com un element de m√†rqueting, en un efecte boomerang, poden convertir-se en un veritable mosaic de den√ļncies contra les seves males pr√†ctiques. No cal anar a la paret real de la planta de producci√≥: al seu mur de Facebook ho veu molta m√©s gent. I un cop m√©s, la reputaci√≥ en dubte.

Fi de la primera part.

12 comentaris a “El poder en mans de la ciutadania. Casos pr√†ctics (I)”

  1. Oriol ha dit:

    26 mai 10 - 21:39

    Aquí hay dos contextos uno local y los otros más universales.

    Lo de la consulta del Ayuntamiento de Barcelona es un tema local y afecta directamente a los vecinos, independientemente de las cuestiones políticas también existen cuestiones técnicas más difíciles de explicar y que los ciudadanos las puedan entender e imaginar. Algunas propuestas para comprenderlas es necesario tener una capacidad de abstracción elevada. Es comprensible que la mayoría de la gente no votase o si lo hacía optara por una opción más conservadora, como podría ser mejorar lo que existe..

    Los otros temas llegan más al corazón y son más fáciles de entender.

    El poder en manos de la ciudadanía está condicionado al asunto tratado y a su complejidad. Las nueva tecnologías son herramientas y algunas veces funcionarán y otras no. Dependerá del asunto tratado y del nivel cultural de las personas.

    Habr√° temas que conectar√°n rapidamente con las personas y otros asuntos m√°s complejos ser√°n un fracaso.

    Lo más importante es la formación y el nivel cultural.

  2. Joan ha dit:

    26 mai 10 - 23:04

    Perd√≥ perqu√® canviar√© un xic l’enfoc, per√≤ jo diria que la pregunta que formules no s’adiu gaire amb el t√≠tol de la jornada, “governs locals davant del repte del web 2.0″, ni tant sols amb el t√≠tol del post. Segurament ja ho saps, per√≤ ho dic perqu√® crec que √©s essencial l’aspecte “massiu” en la possibilitat que les eines 2.0 siguin √ļtils i efectives.
    Deixant de banda el primer cas (les “eleccions” de la Diagonal, que ha estat un circ tan surrealista que √©s inclassificable), els altres dos s√≥n fen√≤mens massius en els quals la web 2.0 o les “eines socials” simplement han servit per difondre massivament una “injust√≠cia” d’un cas concret, i intranscendent, diria jo (un tiu que surt a la tele fent l’imb√®cil i una multinacional carregant-se la natura).
    Jo portaria la √ļtilitat de la web 2.0 cap a, resumint, l’augment de la participaci√≥ dels ciutadans en la vida col¬∑lectiva, cosa que, segurament, √©s factible a √†mbits redu√Įts. Les famoses caracter√≠stiques del nou medi-xarxa, horitzontal, multipolar, fragmentat, bidireccional, bla bla bla, van cap a aquest cam√≠ i no cap grans a mogudes. Les p√†gines de facebook de les empreses, comptes de twitter, el marketing 2.0 etc., no s√≥n res m√©s que the same old shit (amb perd√≥).

  3. Marc ha dit:

    27 mai 10 - 8:11

    Molt bo aquest article!!! Els exemples i l’analisi de cada un d’ells ens deixa clar que a Internet, i a les xarxes socials encara m√©s, s’ha de ser “legal” ja que el que en la vida quotidiana del carrer podria quedar-se en una carta al director o una reclamaci√≥ al servei d’atenci√≥ al client es transforma en un tema de debat on tothom hi diu la seva.

    Les grans empreses, ONGs o ajuntaments, com en el cas de la Diagonal, haurien de plantejar-se la seva participaci√≥ a les xarxes socials com una finestra m√©s per interactuar amb la societat (clients, socis, amics o ciutadans amb interessos comuns) per√≤ tenint en compte les possibles conseq√ľ√®ncies de les seves accions (dins i fora de la xarxa) i pensant que qualsevol d’elles pot repercutir de forma positiva o negativa en la seva imatge p√ļblica.

    Quan aix√≤ passa de manera negativa crec que el millor √©s actuar com si es tract√©s d’una situaci√≥ de crisi i cal avaluar qu√® es fa i quines respostes es donen a les xarxes socials pensant en els possibles efectes multiplicadors o apaivagadors que tindran.

  4. Jaume Albaigès ha dit:

    27 mai 10 - 9:11

    Oriol, tienes razón en lo de que para votar en una consulta como la de la Diagonal es importante tener una opinión formada sobre el asunto y ello, en general, puede implicar la necesidad de cierto conocimiento técnico (o cierta voluntad de aproximación). Pero ello no debería ser una excusa para no avanzar en la construcción de una democracia verdaderamente participativa. De hecho, unas elecciones son todavía mucho más complejas, dado que los partidos o candidatos deben posicionarse sobre muchísimos temas de forma simultánea, tan o más complejos que el de la Diagonal. De hecho, creo que una consulta focalizada sobre un tema permite, precisamente, que la ciudadanía se concentre en ese asunto y pueda participar en la toma de la decisión de un modo más genuino y apropiado.
    Coincido, por supuesto, en la idea de que las TIC son sólo herramientas (¡pero qué herramientas!) y en la necesidad de la formación, entre otras cosas para que el nivel cultural no sea obstáculo en la construcción social.

  5. Jaume Albaigès ha dit:

    27 mai 10 - 9:37

    Joan, Marc, gr√†cies pels vostres comentaris i benvinguts a TecnolONGia. Per cert, Joan, he fet un cop d’ull al teu web i m’han encantat les fotos. A veure si trobo un moment per gaudir-ne amb tranquil¬∑litat.

    Joan, coincideixo en la idea que totes aquestes eines han de poder contribuir a la construcci√≥ de societats m√©s cohesionades i democr√†cies realment participatives i que aix√≤ vol dir anar molt m√©s enll√† de les accions-den√ļncies-reaccions-excuses d’alguns dels exemples. Per√≤ no oblidem que estem al principi del cam√≠ i que tot just aquests que comentem s√≥n els primers usos que n’estem aprenent. En qualsevol cas, jo no menystindria el seu valor. Fins fa no gaire aquests “casos concrets” (que en definitiva mostren els valors i les voluntats dels qui els protagonitzen, institucions amb molt poder) tenien una molt dif√≠cil resposta. No em sembla menor que grans audi√®ncies (comunitats, usuaris, clients, etc.) puguin transmetre amb certa contund√®ncia i immediatesa qu√® esperen dels mitjans de comunicaci√≥ (de les grans empreses, de les administracions p√ļbliques, dels governs, etc.), quins valors esperen qu√® promoguin, quines pr√†ctiques els exigeixen, etc.

    Marc, veig el teu comentari molt enfocat des de la perspectiva del responsable de comunicaci√≥ de l’empresa o el govern de torn, per√≤ diria que l’aspiraci√≥ dels ciutadans (i aqu√≠ √©s on hem d’aprendre a fer servir les eines) no hauria de ser nom√©s que totes aquestes grans organitzacions es preocupin de la seva imatge p√ļblica o de l’impacte medi√†tic de les seves accions, sin√≥ que realment transformin la seva manera d’actuar i ho facin amb √®tica, compartint els valors i la manera d’entendre el m√≥n (que tamb√© poden ser plurals, una cosa no treu l’altra) dels col¬∑lectius amb qui es relacionen.

    Uf, tot això dóna per a molts més articles! ;-) Seguim!

  6. Tweets that mention TecnolONGia¬Ľ Archivo ¬Ľ El poder en manos de la ciudadan√≠a. Casos pr√°cticos (I) -- Topsy.com ha dit:

    27 mai 10 - 10:03

    [...] This post was mentioned on Twitter by Xose Ramil, Jaume Albaigès. Jaume Albaigès said: Nuevo post: El poder en manos de la ciudadanía. Casos prácticos (I) http://bit.ly/bx6Qjk [...]

  7. Tweets that mention TecnolONGia¬Ľ Arxiu ¬Ľ El poder en mans de la ciutadania. Casos pr√†ctics (I) -- Topsy.com ha dit:

    27 mai 10 - 10:07

    [...] This post was mentioned on Twitter by Jaume Albaigès, marta. marta said: RT @jaume_albaiges: Nou post: El poder en mans de la ciutadania. Casos pràctics (I) http://bit.ly/db6fpX [...]

  8. Ejemplos de comunicaci√≥n para la participaci√≥n « comunicaci√≥n y desarrollo ha dit:

    27 mai 10 - 11:14

    [...] muy bien recoger iniciativas de comunicación que incitan o pueden incitar a la participación. En este blog, Jaume Albaigès recoge algunos [...]

  9. Tweets that mention TecnolONGia¬Ľ Arxiu ¬Ľ El poder en mans de la ciutadania. Casos pr√†ctics (I) -- Topsy.com ha dit:

    27 mai 10 - 17:56

    [...] This post was mentioned on Twitter by Jaume Albaigès, canalsolidari. canalsolidari said: RT @jaume_albaiges El poder en mans de la ciutadania. Casos pràctics (I) http://bit.ly/a9Ojw1 [...]

  10. Tweets that mention TecnolONGia¬Ľ Archivo ¬Ľ El poder en manos de la ciudadan√≠a. Casos pr√°cticos (I) -- Topsy.com ha dit:

    27 mai 10 - 22:21

    [...] This post was mentioned on Twitter by Sergio Argiles and Andrés РAparejador , Alvaro Carnicero. Alvaro Carnicero said: Google Reader_ El poder en manos de la ciudadanía. Casos prácticos (I) http://bit.ly/b51wdb [...]

  11. joan ha dit:

    28 mai 10 - 16:28

    Gràcies pel comentari de les fotos, i per la resposta.
    Potser s√≠ vaig ser massa radical en el meu comentari, per√≤ √©s que sovint veig que seguim pensant en termes de massa i multituds quan la gr√†cia d’internet i la xarxa √©s precisament les relacions d’igual a igual, en un √†mbit global, per√≤ entre persones que estan al mateix nivell. Salut.

  12. TecnolONGia» Arxiu » 4 anys de TecnolONGia ha dit:

    31 des 10 - 19:11

    [...] TIC aplicades a la captaci√≥ de fons 2. Premis Blocs Catalunya 2010: cr√≤nica d‚Äôuna decepci√≥ 3. El poder en mans de la ciutadania. Casos pr√†ctics (I) 4. Sobre Creu Roja i el mili√≥ d‚Äôeuros per una xarxa social 5. Blog multiling√ľe amb Wordpress 6. [...]


Deixa un comentari