El poder en mans de la ciutadania. Casos pràctics (I)

Jaume Albaigès 26 maig 2010 Articles, Bones pràctiques, Pràctiques millorables, Xarxes socials 12 comentaris

Etiquetes: , , , , , , , ,

Ja us he parlat de la recent participació a la taula rodona El poder en mans de la ciutadania de la jornada Els governs locals davant del repte del web 2.0. Quan vaig pensar en les coses que hi voldria dir, el primer que em va venir al cap va ser aquest dubte: no hauríem de posar un interrogant al final del títol? És a dir, estem realment segurs que l’activisme, organitzat o no, que hi ha a Internet i que les xarxes socials i les eines 2.0 en general estan facilitant més que mai, han provocat un canvi en les relacions de poder pre-existents? Per mirar d’esbossar una resposta vaig pensar en una sèrie de casos recents. En faig una breu descripció de cadascun, intento destriar-ne els aprenentatges i així, per inducció, arribar a alguna conclusió.

1) La consulta de la Diagonal de Barcelona

Data: 16/05/2010

Sintesí: L’Ajuntament de Barcelona convoca una consulta ciutadana vinculant sobre la reforma del tram central de la Diagonal, una de les grans avingudes de la ciutat. Es poden escollir tres opcions: bulevard (A), rambla (B) o cap de les anteriors (C). El resultat, amb un 12% de participació, és del 80% a favor de l’opció C. Així doncs, un daltabaix important per a l’Ajuntament, que havia promogut les dues primeres opcions.

Conseqüències: El projecte de reforma de la Diagonal no es farà. L’alcalde Hereu cessa el primer tinent d’alcalde, Carles Martí.

Observacions: Em va sorprendre que la mobilització ciutadana a favor de l’opció C fos molt superior a la de les altres dues, tot i que hi hauria molts col·lectius, especialment entre els moviments socials i veïnals, que podrien veure amb bons ulls la reforma proposada. Per exemple, una cerca als grups de Facebook ens mostra desenes d’iniciatives proC, algunes de les quals amb milers de membres. Tot i que no he fet una revisió exhaustiva, l’únic grup que he trobat favorable a una de les altres opcions només té 5 membres! A Twitter i al correu electrònic les coses van ser similars.

Per descomptat que hi ha arguments a favor de la reforma proposada, de la reforma feta d’una altra manera o de la consulta en si mateixa, però ni l’Ajuntament ni els seus partidaris van convèncer el conjunt de la ciutadania. Probablement hi ha moltes raons que es combinen per explicar el resultat final, però en tot cas queda clar que una part de la ciutadania de Barcelona ha estat capaç de modificar molt significativament l’estratègia municipal.

2) Manolo Lama (Cuatro) fa mofa d’un captaire alemany

Data: 12/05/2010

Síntesi: En el decurs d’una connexió en directe el dia de la final de l’Europa League, el periodista de Cuatro Manolo Lama promou que seguidors de l’Atlético de Madrid es mofin d’un captaire alemany. Immediatament, persones i organitzacions socials comencen a denunciar-ho via Twitter. CanalSolidari promou una acció de protesta. En menys de 24 hores un grup de Facebook que demana l’acomiadament del reporter arriba als 160.000 membres (ara ja 200.000).

Conseqüències: L’endemà Lama fa un lleu acte de contricció i la cadena publica un peculiar post amb les seves disculpes. Opel, patrocinador de Cuatro, demana explicacions sobre el fet. El Ministeri d’Indústria obre un expedient sobre el tema (encara pendent de resolució en el moment d’escriure aquestes ratlles).

Observacions: La mobilització immediata, viral i, en conseqüència, massiva a través de les xarxes socials provoca sens dubte que el periodista i la cadena s’excusin públicament en molt poc temps. Probablement si això hagués passat fa uns anys hagués quedat en un no-res que s’hauria oblidat ràpidament.

Les disculpes de Lama i de Cuatro, però, són tan poc creïbles (i tan incoherents amb els fets) que, lluny d’apagar l’incendi, ajuden a revifar-lo, ni que sigui momentàniament.

Certament a dia d’avui el periodista no ha estat acomiadat.Vol dir això que la mobilització no ha servit de res? Per descomptat que no. En el fons no era aquest l’objectiu de l’acció ciutadana. Tots podem equivocar-nos, i a vegades greument, com va fer Lama. El que es demanava era respecte per a la dignitat de les persones, especialment les més vulnerables. El cost en reputació d’aquest fet per a Cuatro és una advertència que el “tot val” ja no és possible i que tindrà al damunt permanentment els ulls de la ciutadania, de les organitzacions socials, de l’administració i fins dels seus propis anunciants.

I queda el vídeo a Youtube, amb més d’un milió de reproduccions ja, com a testimoni de quelcom que no s’hauria de repetir.

3) Greenpeace vs Nestlé (o Facebook vs Youtube)

Data: 17/03/2010

Síntesi: Greenpeace comença una campanya mundial de denúncia del Kit Kat de Nestlé per l’ús d’oli de palma de les selves d’Indonèsia, on la desforestació avança ràpidament i amenaça l’hàbitat dels orangutans. Publica un vídeo a Youtube amb la paròdia d’un anunci de la pròpia empresa i aquesta el denuncia, aconseguint que Youtube el retiri ràpidament. Greenpeace contrataca difonent el missatge El vídeo que Nestlé no vol que vegis i publica el vídeo en d’altres webs (i també altre cop a Youtube, d’on ja no desapareix). El ressò de la campanya creix. Es publiquen molts comentaris relacionats amb el tema a la pàgina de Facebook de Nestlé. El(s) community managers(s) responen en to irat les crítiques dels usuaris i, un cop més, el foc s’atia encara més.

Conseqüències: Nestlé decideix no re-denunciar el vídeo a Youtube. Nestlé demana perdó pel to desagradable de les seves respostes a Facebook.  Finalment, el 17 de maig Nestlé fa públic que deixarà de comprar oli de palma al principal proveïdor denunciat per Greenpeace i que s’afegirà al Tropical Forest Trust.

Observacions: Les accions online poden provocar canvis reals en el món físic.

La censura a Internet és pràcticament impossible. Un contingut prohibit en una banda pot ser replicat ràpidament en mil altres llocs i, a més, això sol acabar provocant que molta més gent se n’assabenti. La cerca Nestlé Facebook “palm oil” dóna més de 75.00o resultats a Google.

Els proveïdors 2.0 no són simples espectadors de batalles alienes. Quan Youtube accepta eliminar el vídeo de Greenpeace deixa de ser neutral i opta per una de les parts en conflicte. Probablement, ni que Nestlé sigui la principal destinatària de la campanya, Youtube també n’haurà après coses.

Les pàgines de Facebook de les empreses, concebudes com un element de màrqueting, en un efecte boomerang, poden convertir-se en un veritable mosaic de denúncies contra les seves males pràctiques. No cal anar a la paret real de la planta de producció: al seu mur de Facebook ho veu molta més gent. I un cop més, la reputació en dubte.

Fi de la primera part.

Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.

12 comentaris a “El poder en mans de la ciutadania. Casos pràctics (I)”

  1. Oriol ha dit:

    26 mai 10 - 21:39

    Aquí hay dos contextos uno local y los otros más universales.

    Lo de la consulta del Ayuntamiento de Barcelona es un tema local y afecta directamente a los vecinos, independientemente de las cuestiones políticas también existen cuestiones técnicas más difíciles de explicar y que los ciudadanos las puedan entender e imaginar. Algunas propuestas para comprenderlas es necesario tener una capacidad de abstracción elevada. Es comprensible que la mayoría de la gente no votase o si lo hacía optara por una opción más conservadora, como podría ser mejorar lo que existe..

    Los otros temas llegan más al corazón y son más fáciles de entender.

    El poder en manos de la ciudadanía está condicionado al asunto tratado y a su complejidad. Las nueva tecnologías son herramientas y algunas veces funcionarán y otras no. Dependerá del asunto tratado y del nivel cultural de las personas.

    Habrá temas que conectarán rapidamente con las personas y otros asuntos más complejos serán un fracaso.

    Lo más importante es la formación y el nivel cultural.

  2. Joan ha dit:

    26 mai 10 - 23:04

    Perdó perquè canviaré un xic l’enfoc, però jo diria que la pregunta que formules no s’adiu gaire amb el títol de la jornada, “governs locals davant del repte del web 2.0″, ni tant sols amb el títol del post. Segurament ja ho saps, però ho dic perquè crec que és essencial l’aspecte “massiu” en la possibilitat que les eines 2.0 siguin útils i efectives.
    Deixant de banda el primer cas (les “eleccions” de la Diagonal, que ha estat un circ tan surrealista que és inclassificable), els altres dos són fenòmens massius en els quals la web 2.0 o les “eines socials” simplement han servit per difondre massivament una “injustícia” d’un cas concret, i intranscendent, diria jo (un tiu que surt a la tele fent l’imbècil i una multinacional carregant-se la natura).
    Jo portaria la útilitat de la web 2.0 cap a, resumint, l’augment de la participació dels ciutadans en la vida col·lectiva, cosa que, segurament, és factible a àmbits reduïts. Les famoses característiques del nou medi-xarxa, horitzontal, multipolar, fragmentat, bidireccional, bla bla bla, van cap a aquest camí i no cap grans a mogudes. Les pàgines de facebook de les empreses, comptes de twitter, el marketing 2.0 etc., no són res més que the same old shit (amb perdó).

  3. Marc ha dit:

    27 mai 10 - 8:11

    Molt bo aquest article!!! Els exemples i l’analisi de cada un d’ells ens deixa clar que a Internet, i a les xarxes socials encara més, s’ha de ser “legal” ja que el que en la vida quotidiana del carrer podria quedar-se en una carta al director o una reclamació al servei d’atenció al client es transforma en un tema de debat on tothom hi diu la seva.

    Les grans empreses, ONGs o ajuntaments, com en el cas de la Diagonal, haurien de plantejar-se la seva participació a les xarxes socials com una finestra més per interactuar amb la societat (clients, socis, amics o ciutadans amb interessos comuns) però tenint en compte les possibles conseqüències de les seves accions (dins i fora de la xarxa) i pensant que qualsevol d’elles pot repercutir de forma positiva o negativa en la seva imatge pública.

    Quan això passa de manera negativa crec que el millor és actuar com si es tractés d’una situació de crisi i cal avaluar què es fa i quines respostes es donen a les xarxes socials pensant en els possibles efectes multiplicadors o apaivagadors que tindran.

  4. Jaume Albaigès ha dit:

    27 mai 10 - 9:11

    Oriol, tienes razón en lo de que para votar en una consulta como la de la Diagonal es importante tener una opinión formada sobre el asunto y ello, en general, puede implicar la necesidad de cierto conocimiento técnico (o cierta voluntad de aproximación). Pero ello no debería ser una excusa para no avanzar en la construcción de una democracia verdaderamente participativa. De hecho, unas elecciones son todavía mucho más complejas, dado que los partidos o candidatos deben posicionarse sobre muchísimos temas de forma simultánea, tan o más complejos que el de la Diagonal. De hecho, creo que una consulta focalizada sobre un tema permite, precisamente, que la ciudadanía se concentre en ese asunto y pueda participar en la toma de la decisión de un modo más genuino y apropiado.
    Coincido, por supuesto, en la idea de que las TIC son sólo herramientas (¡pero qué herramientas!) y en la necesidad de la formación, entre otras cosas para que el nivel cultural no sea obstáculo en la construcción social.

  5. Jaume Albaigès ha dit:

    27 mai 10 - 9:37

    Joan, Marc, gràcies pels vostres comentaris i benvinguts a TecnolONGia. Per cert, Joan, he fet un cop d’ull al teu web i m’han encantat les fotos. A veure si trobo un moment per gaudir-ne amb tranquil·litat.

    Joan, coincideixo en la idea que totes aquestes eines han de poder contribuir a la construcció de societats més cohesionades i democràcies realment participatives i que això vol dir anar molt més enllà de les accions-denúncies-reaccions-excuses d’alguns dels exemples. Però no oblidem que estem al principi del camí i que tot just aquests que comentem són els primers usos que n’estem aprenent. En qualsevol cas, jo no menystindria el seu valor. Fins fa no gaire aquests “casos concrets” (que en definitiva mostren els valors i les voluntats dels qui els protagonitzen, institucions amb molt poder) tenien una molt difícil resposta. No em sembla menor que grans audiències (comunitats, usuaris, clients, etc.) puguin transmetre amb certa contundència i immediatesa què esperen dels mitjans de comunicació (de les grans empreses, de les administracions públiques, dels governs, etc.), quins valors esperen què promoguin, quines pràctiques els exigeixen, etc.

    Marc, veig el teu comentari molt enfocat des de la perspectiva del responsable de comunicació de l’empresa o el govern de torn, però diria que l’aspiració dels ciutadans (i aquí és on hem d’aprendre a fer servir les eines) no hauria de ser només que totes aquestes grans organitzacions es preocupin de la seva imatge pública o de l’impacte mediàtic de les seves accions, sinó que realment transformin la seva manera d’actuar i ho facin amb ètica, compartint els valors i la manera d’entendre el món (que també poden ser plurals, una cosa no treu l’altra) dels col·lectius amb qui es relacionen.

    Uf, tot això dóna per a molts més articles! ;-) Seguim!

  6. Tweets that mention TecnolONGia» Archivo » El poder en manos de la ciudadanía. Casos prácticos (I) -- Topsy.com ha dit:

    27 mai 10 - 10:03

    [...] This post was mentioned on Twitter by Xose Ramil, Jaume Albaigès. Jaume Albaigès said: Nuevo post: El poder en manos de la ciudadanía. Casos prácticos (I) http://bit.ly/bx6Qjk [...]

  7. Tweets that mention TecnolONGia» Arxiu » El poder en mans de la ciutadania. Casos pràctics (I) -- Topsy.com ha dit:

    27 mai 10 - 10:07

    [...] This post was mentioned on Twitter by Jaume Albaigès, marta. marta said: RT @jaume_albaiges: Nou post: El poder en mans de la ciutadania. Casos pràctics (I) http://bit.ly/db6fpX [...]

  8. Ejemplos de comunicación para la participación « comunicación y desarrollo ha dit:

    27 mai 10 - 11:14

    [...] muy bien recoger iniciativas de comunicación que incitan o pueden incitar a la participación. En este blog, Jaume Albaigès recoge algunos [...]

  9. Tweets that mention TecnolONGia» Arxiu » El poder en mans de la ciutadania. Casos pràctics (I) -- Topsy.com ha dit:

    27 mai 10 - 17:56

    [...] This post was mentioned on Twitter by Jaume Albaigès, canalsolidari. canalsolidari said: RT @jaume_albaiges El poder en mans de la ciutadania. Casos pràctics (I) http://bit.ly/a9Ojw1 [...]

  10. Tweets that mention TecnolONGia» Archivo » El poder en manos de la ciudadanía. Casos prácticos (I) -- Topsy.com ha dit:

    27 mai 10 - 22:21

    [...] This post was mentioned on Twitter by Sergio Argiles and Andrés – Aparejador , Alvaro Carnicero. Alvaro Carnicero said: Google Reader_ El poder en manos de la ciudadanía. Casos prácticos (I) http://bit.ly/b51wdb [...]

  11. joan ha dit:

    28 mai 10 - 16:28

    Gràcies pel comentari de les fotos, i per la resposta.
    Potser sí vaig ser massa radical en el meu comentari, però és que sovint veig que seguim pensant en termes de massa i multituds quan la gràcia d’internet i la xarxa és precisament les relacions d’igual a igual, en un àmbit global, però entre persones que estan al mateix nivell. Salut.

  12. TecnolONGia» Arxiu » 4 anys de TecnolONGia ha dit:

    31 des 10 - 19:11

    [...] TIC aplicades a la captació de fons 2. Premis Blocs Catalunya 2010: crònica d’una decepció 3. El poder en mans de la ciutadania. Casos pràctics (I) 4. Sobre Creu Roja i el milió d’euros per una xarxa social 5. Blog multilingüe amb Wordpress 6. [...]

Deixa un comentari