El poder en mans de la ciutadania. El debat

Dilluns passat vaig participar a la taula rodona El poder en mans de la ciutadania, dins la jornada Els governs locals davant el repte del web 2.0, organitzada per Localret i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

El debat va servir per posar de relleu alguns elements importants de les transformacions socials que s’estan produint arrel de la universalitzaci√≥ d’√ļs de les eines 2.0, particularment de les xarxes socials. La meva impressi√≥, per√≤, √©s que el di√†leg (tant entre els membres de la taula com amb el p√ļblic) va ser una mica an√†rquic i no devia ajudar excessivament les persones que seguien l’acte amb la intenci√≥ de fer-se una composici√≥ de lloc sobre les implicacions del 2.0 en les relacions entre administraci√≥ p√ļblica i ciutadania, que al capdavall n’era l’objectiu principal.

Em va saber especialment greu el tancament de la sessió, marcat per dos missatges antagònics i, al meu parer, excessivament apocalíptics i amb poca visió de llarg recorregut.

D’una banda, des del p√ļblic, Bego Floria (@begofloria), regidora de l’Ajuntament de Tarragona amb responsabilitats en les √†rees de participaci√≥ ciutadana i societat de la informaci√≥, afirmava que la ciutadania cada cop vol participar i/o decidir menys i no pas m√©s. I ho fonamentava en el fet que malgrat els significatius esfor√ßos que han fet des del seu govern municipal per promoure el debat i la presa de decisions en col¬∑laboraci√≥ amb la ciutadania, els √≠ndexs de participaci√≥ eren habitualment molt i molt baixos (inferiors al 10%).

De l’altra, Marc Vidal (@marcvidal), “moderador” de la taula (les cometes, amb tota just√≠cia, se les va posar ell mateix en la presentaci√≥), li responia dient que el nivell de participaci√≥ no era m√©s elevat perqu√® la gent se sentia manipulada i no entrava en el joc. En aquest sentit, refor√ßava el seu discurs de cr√≠tica global a l’administraci√≥ p√ļblica.

Pel que fa a mi, en aquest debat no tinc cap especial inter√®s a defensar o a acusar l’administraci√≥. El que de deb√≤ em preocupa √©s mirar de trencar aquest absurd debat de posicions extremes en qu√® uns diuen que l’administraci√≥ no fa res de bo i que per tant no cal que faci veure que ofereix simulacres d’espais de participaci√≥ a la ciutadania i els altres afirmen que sort en tenim dels voluntariosos pol√≠tics que esmercen les seves hores lliures i la vida mateixa per prendre les decisions que el poble necessita i no vol prendre per si mateix. Fals el primer, fals el segon.

La nostra societat t√© una cultura democr√†tica immadura. Celebrem eleccions amb regularitat des de fa 30 anys, el per√≠ode m√©s llarg de la hist√≤ria en qu√® aix√≤ ha passat (altres porten segles gaireb√© sense interrupci√≥), i a m√©s ho fem en un context en el qual les institucions (de govern, partits, sindicats, etc.) van ser dotades d’una gran for√ßa per mirar de consolidar r√†pidament la incipient i d√®bil democr√†cia. Tenim, doncs, una democr√†cia essencialment delegada on pr√†cticament l’√ļnic espai real de participaci√≥ s√≥n les eleccions.

El cam√≠ cap a una democr√†cia veritablement participativa √©s i ser√† llarg. Ens caldr√† molta pedagogia, molta cultura de la co-responsabilitat i un nivell d’autoexig√®ncia similar al que demanem als c√†rrecs electes. Mentre aix√≤ no es cultivi tindrem nivells de participaci√≥ baixos. Per√≤ aix√≤ no vol dir que la ciutadania no vulgui participar. Simplement, no en sap, no √©s conscient del seu rol o no se sent motivada a fer-ho. Les causes poden ser molt diverses. Per aix√≤ cal que l’administraci√≥, si realment creu en el mantra de la participaci√≥, fomenti, en col¬∑laboraci√≥ amb la societat civil organitzada, din√†miques que afavoreixin el creixement d’aquesta voluntat participativa. I aix√≤ no nom√©s vol dir convocar consultes espor√†diques al marge de les eleccions. Significa incloure-ho en el projecte educatiu escolar i moltes altres coses.

I en tot aquest batibull, qu√® hi pinta el 2.0? Doncs √©s un ingredient m√©s de tot plegat, que pot actuar com a catalitzador, facilitador, multiplicador, acostador, etc. per√≤ que per si sol no resoldr√† res. En el debat es feia molt √®mfasi en el recorrent tema dels nadius digitals com a salvadors de la humanitat (permeteu-me l’exageraci√≥). Jo no hi crec en absolut. De la mateixa manera que un infant no esdev√© espont√†niament ciutad√† en el sentit ple del terme, tampoc un infant digitalitzat, en fer-se gran, ser√† autom√†ticament un activista cibern√®tic ni un exemplar ciutad√† digital. Com a molt ser√† autosuficient en l’√ļs de les eines sense necessitat d’una formaci√≥ t√®cnica especialitzada. Un cop m√©s, doncs, el proc√©s formatiu/educatiu esdev√© clau.

9 comentaris a “El poder en mans de la ciutadania. El debat”

  1. ismael pe√Īa-l√≥pez ha dit:

    24 mai 10 - 17:08

    √Čs el tercer cop en apenes dues setmanes que sento a parlar de forma molt conven√ßuda sobre la necessitat d’incloure l’exercici de la democr√†cia en els plans docents de les escoles.

    I espero sincerament que així sigui, perquè voldrà dir que tots plegats hem fet Рi haurem de fer Рun esforç per a integrar la gestió de la democràcia en els nostre dia a dia :)

  2. Olga ha dit:

    24 mai 10 - 17:17

    M’agrada molt i no em cansa mai, veure com des de diferents √†mbits hi ha molta gent com tu, des de fora i des de dintre de la adm√≥n. que centra el tema de la participaci√≥. Gr√†cies, doncs.

  3. Ricard Espelt ha dit:

    24 mai 10 - 17:31

    Corroboro la idea de fomentar els valors democr√†tics a l’aula.
    D’altra banda voldria subratllar un aspecte, que jo crec que frena (com ja has apuntat) la participaci√≥ ciutadana: la manca de transpar√®ncia pol√≠tica-administrativa.

    Factors que no ajuden:
    Els ciutadans no coneixen ( i estic parlant a petita escala tamb√©) almenys de forma senzilla i consumible :) on van a parar els recursos p√ļblics.
    El proc√©s com s’escullen els candidats √©s un proc√©s ‚Äúpeculiar‚ÄĚ proper als aparells dels partits, m√©s que de la meritocr√†cia dels candidats.
    Participaci√≥ que sovint queda allunyada de l’acci√≥, o allunyada dels interessos de la ciutadania (cal pensar que la participaci√≥ ser√† dif√≠cil que sigui generalitzada, interessos determinats).

  4. YuriBCN ha dit:

    24 mai 10 - 17:53

    La ciutadania, que molts ciutadans no tenen consci√®ncia de tenir, implica, o hauria d’implicar, la participaci√≥. Com poso a la cap√ßalera del meu bloc: “La democr√†cia no √©s una papereta dipositada en una urna cada quatre anys, sin√≥ que ha de ser una forma de vida. Ha de fluir per la nostra sang talment com l’oxigen que ens dona vida”.

    En tot cas, s’hauria de tenir en compte que els sers humans ens movem per motivacions (precisament del llat√≠ ‘motus’, moci√≥). Sense aquestes, no hi haur√† acci√≥. Si creiem que la nostra acci√≥, en aquest cas la participaci√≥ pol√≠tica, no resulta en cap avantatge o canvi percebut com a positiu, evidentment, no estarem motivats a participar.

    D’aqu√≠ la manca de participaci√≥: no participar√© si no crec que en sorgir√† cap fruit, si de la meva acci√≥ no resultar√† cap canvi. Cal, doncs, conv√®ncer a la ciutadania de que la seva participaci√≥ importar√†, que s√≠ fructificar√†, donant-li m√©s transpar√®ncia i m√©s eines per a poder fer-ho.

  5. Jaume Albaigès ha dit:

    24 mai 10 - 22:41

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. @Olga i @YuriBCN, sigueu molt benvinguts a TecnolONGia.

    Estic ben d’acord amb tot el que heu afegit a la reflexi√≥. En s√≠ntesi, govern obert + participaci√≥ ciutadana = democracia de qualitat. I ens queda molta feina per fer en tots dos sumands.

    @Ricard, em sembla molt rellevant aix√≤ que la informaci√≥ ha de ser “consumible”, √©s a dir, de f√†cil acc√©s, per√≤ tamb√© de f√†cil comprensi√≥. En aquest sentit, projectes com el Desaf√≠o abredatos o el ja citat Rodalia.info i, en un altre √†mbit, la manera gr√†fica de presentar les dades de La Informaci√≥n s√≥n ben suggeridors de per on haurien d’anar les coses (i de com els ciutadans espavilats les hi faran anar encara que l’administraci√≥ no ho faciliti).

  6. Tweets that mention TecnolONGia¬Ľ Arxiu ¬Ľ El poder en mans de la ciutadania. El debat -- Topsy.com ha dit:

    25 mai 10 - 6:53

    [...] This post was mentioned on Twitter by Ricard Espelt, daniel juli√†, Marc Garriga, Marc Garriga, Jaume Albaig√®s and others. Jaume Albaig√®s said: RT @mgarrigap No s√≥c l'√ļnic q diu q la societat no √©s prou madura http://is.gd/c4MP4 El poder en mans de la ciutadania http://bit.ly/ab5bc1 [...]

  7. Ramon ha dit:

    25 mai 10 - 8:46

    Totalment d’acord amb el vostres comentaris. Reconec que l’educaci√≥ √©s un tema recurrent, per√≤ en la l√≠nia que comentes, som una democr√†cia jove, i aquesta manca de formaci√≥ la podem veure en diferents processos. Per aquest motiu em sumo a la demanda que feu de destinar els esfor√ßos a l’escola, segurament d’aqu√≠ uns anys estarem molt m√©s preparats com a ciutadans, justament perqu√® haurem creat l’h√†bit en les noves generacions.

    Actualment en la majoria de processos participatius no es contempla la part formativa. Normalment et conviden a participar i a decidir sobre la q√ľesti√≥ plantejada, per√≤ poques vegades hi ha processos explicatius de com s’ha arribat a les opcions proposades, quin √©s el paper que esperen de la participaci√≥… i aix√≤ sense tenir en compte el temps que hi ha entre els diferents pasos te√≤rics. √Čs molt breu, tant pels ciutadans com per la legislatura d’un govern.

  8. Tweets that mention TecnolONGia¬Ľ Arxiu ¬Ľ El poder en mans de la ciutadania. El debat -- Topsy.com ha dit:

    25 mai 10 - 9:56

    [...] This post was mentioned on Twitter by Jaume Albaig√®s, Codi √ątic. Codi √ątic said: RT @jaume_albaiges: El poder en mans de la ciutadania. El debat http://bit.ly/9fqYrc (tot recordant el hashtag #gl20) [...]

  9. Jaume Albaigès ha dit:

    25 mai 10 - 11:53

    @Ramon, gr√†cies pel teu comentari i benvingut tamb√© a TecnolONGia. Efectivament, a voltes sembla que la participaci√≥ ja es pugui donar per feta si es prem un botonet o es posa un paperet dins d’una capsa. Com b√© apuntes, la participaci√≥ tamb√© √©s el proc√©s. I de fet, probablement √©s molt m√©s el proc√©s que el pas final.


Deixa un comentari