Una de les sessions més interessants ha estat la taula rodona Les xarxes socials i el web 2.0 com a eines de mobilització planetària. Us deixo algunes de les idees clau que hi he recollit:

1) Kevin Darling (Amnistia Internacional).
L’escrit segueix la presentació que podeu trobar en un post anterior.

- AI utilitza el web per a replicar els mètodes tradicionals d’activisme offline: enviament de cartes, etc. L’impacte és relativament baix, malgrat el gran potencial teòric. (diap 2)

- En produir-se la recent crisi política de Kenya, amb els fets violents prou coneguts, AI decideix muntar una campanya web multicomponent, és a dir, transcendint el propi web d’AI. (diap 4)

- Entre d’altres eines, s’aposta per l’ús de Facebook: abast mundial, ràpid i fàcil de fer servir (necessitat de respondre ràpidament als fets), és el 3r web + visitat a Kenya, permet que la gent s’autoorganitzi online i offline… (diap 5)

- Es pretén arribar a tots els actors relacionats amb Kenya, però també a noves audiències (diap 6). Aquestes noves audiències arribaran a través de “l’amic de l’amic” (això és Facebook!).

- Accions: la carta de sempre al web d’AI (diap 7), una pàgina dedicada a Flickr (diap i… Facebook! (diaps 9 i 10).

- Resultats online: en dues setmanes s’apunten al grup més de 6000 persones que comparteixen recursos i informació sobre el conflicte. La major part no són membres d’AI. (diap 12)

- Resultats offline: mitjans de comunicació se’n fan ressò, es convoquen manifestacions a 11 països. (diaps 14 i 15)

- Beneficis Facebook: comunitat humana de suport creada de forma pràcticament instantània i, especialment, formada per un nou públic no membre d’AI, mobilització ràpida cap al carrer i increment del tràfic al web d’AI (un 15% ve de Facebook!!). (diap 16)

- Lliçons apreses i limitacions de Facebook: el nivell de compromís dels activistes pot ser superficial (un 25% dels online no actuen mai offline); actualitzar sovint els recursos manté viva la comunitat; què passarà quan hi hagi una pila de grups similars?; etc. (diaps 17 i 18)

Al marge del valor que en si mateixa pugui tenir l’experiència presentada per Kevin Darling, el que més valoro és que un cop enllestida l’acció, s’ha mirat quins resultats havia produït i s’ha obtingut un aprenentatge que es podrà aplicar en el futur. Sí, ja sabem que així és com s’han de fer les coses, però, quantes vegades ho fem realment al sector?

2) Jordi Duran (IWith.org):

- Una de les grans riqueses del sector social és el voluntariat. És cert que aquest ha canviat en els darrers anys (nivell de compromís, etc.), però cal veure com es pot aprofitar en el nou terreny de joc.

- El cibervoluntariat de proximitat (la xarxa social) pot ajudar generar confiança i donar credibilitat a les organitzacions emissores de missatges i discurs, fins al punt de batre els mitjans tradicionals (*). Cal aconseguir que cada conegut que confia en nosaltres es converteixi en un re-emissor cap als seus contactes.

3) Josep Lluís Cano (ESADE, moderador):

- Aprofitem el desig d’experimentació de la gent per fomentar el ciberactivisme i la promoció online de la tasca de les ONG.

(*) Precisament Thierry Maillet havia posat un exemple d’aquest tipus sobre el referèndum de la constitució europea a França, on un 80% dels mèdia eren pro-sí i, en canvi, va guanyar el no, amb el suport d’una nutrida xarxa de blocaires individuals.