TecnolONGia

Una de les sessions més interessants ha estat la taula rodona Les xarxes socials i el web 2.0 com a eines de mobilització planetària. Us deixo algunes de les idees clau que hi he recollit:

1) Kevin Darling (Amnistia Internacional).
L’escrit segueix la presentació que podeu trobar en un post anterior.

- AI utilitza el web per a replicar els mètodes tradicionals d’activisme offline: enviament de cartes, etc. L’impacte és relativament baix, malgrat el gran potencial teòric. (diap 2)

- En produir-se la recent crisi política de Kenya, amb els fets violents prou coneguts, AI decideix muntar una campanya web multicomponent, és a dir, transcendint el propi web d’AI. (diap 4)

- Entre d’altres eines, s’aposta per l’ús de Facebook: abast mundial, ràpid i fàcil de fer servir (necessitat de respondre ràpidament als fets), és el 3r web + visitat a Kenya, permet que la gent s’autoorganitzi online i offline… (diap 5)

- Es pretén arribar a tots els actors relacionats amb Kenya, però també a noves audiències (diap 6). Aquestes noves audiències arribaran a través de “l’amic de l’amic” (això és Facebook!).

- Accions: la carta de sempre al web d’AI (diap 7), una pàgina dedicada a Flickr (diap i… Facebook! (diaps 9 i 10).

- Resultats online: en dues setmanes s’apunten al grup més de 6000 persones que comparteixen recursos i informació sobre el conflicte. La major part no són membres d’AI. (diap 12)

- Resultats offline: mitjans de comunicació se’n fan ressò, es convoquen manifestacions a 11 països. (diaps 14 i 15)

- Beneficis Facebook: comunitat humana de suport creada de forma pràcticament instantània i, especialment, formada per un nou públic no membre d’AI, mobilització ràpida cap al carrer i increment del tràfic al web d’AI (un 15% ve de Facebook!!). (diap 16)

- Lliçons apreses i limitacions de Facebook: el nivell de compromís dels activistes pot ser superficial (un 25% dels online no actuen mai offline); actualitzar sovint els recursos manté viva la comunitat; què passarà quan hi hagi una pila de grups similars?; etc. (diaps 17 i 18)

Al marge del valor que en si mateixa pugui tenir l’experiència presentada per Kevin Darling, el que més valoro és que un cop enllestida l’acció, s’ha mirat quins resultats havia produït i s’ha obtingut un aprenentatge que es podrà aplicar en el futur. Sí, ja sabem que així és com s’han de fer les coses, però, quantes vegades ho fem realment al sector?

2) Jordi Duran (IWith.org):

- Una de les grans riqueses del sector social és el voluntariat. És cert que aquest ha canviat en els darrers anys (nivell de compromís, etc.), però cal veure com es pot aprofitar en el nou terreny de joc.

- El cibervoluntariat de proximitat (la xarxa social) pot ajudar generar confiança i donar credibilitat a les organitzacions emissores de missatges i discurs, fins al punt de batre els mitjans tradicionals (*). Cal aconseguir que cada conegut que confia en nosaltres es converteixi en un re-emissor cap als seus contactes.

3) Josep Lluís Cano (ESADE, moderador):

- Aprofitem el desig d’experimentació de la gent per fomentar el ciberactivisme i la promoció online de la tasca de les ONG.

(*) Precisament Thierry Maillet havia posat un exemple d’aquest tipus sobre el referèndum de la constitució europea a França, on un 80% dels mèdia eren pro-sí i, en canvi, va guanyar el no, amb el suport d’una nutrida xarxa de blocaires individuals.

El Forum està sent molt interessant, ple de contingut valuós i d’idees per copiar. A més, totes les taules rodones es poden seguir en directe per Internet des del web d’Alternative Channel.

Crec que la retransmissió en directe i, com a mínim, la gravació i publicació online de les ponències en format vídeo és una de les bones pràctiques del dia que haurien de ser incorporades per les entitats que un moment o altre organitzen actes de qualsevol tipus (de fet, gairebé totes, oi? Una altra cosa no ho sé, però muntar saraus ens encanta…).

L’impacte és gran i el cost és baix (en el cas de la retransmissió) o pràcticament nul (gravació i publicació en diferit).

Us avanço la presentació que ha fet en Kevin Darling, d’Amnistia Internacional, per explicar l’aplicació de Facebook sobre una campanya de denúncia i pressió pels fets violents que van succeir fa unes setmanes a Kenia després de les eleccions. 

De seguida us en parlaré com a bona pràctica en l’ús de les potencialitats del web 2.0 per aconseguir la mobilització ciutadana. Li agraeixo que m’hagi autoritzat a publicar-la via Slideshare i a fer-la servir al blog.

El Forum Alternative Channel ja està en marxa. Fa uns minuts hem acabat el cara a cara que em corresponia moderar entre Margarita Rivière i Thierry Maillet: Xarxes socials: publicar i compartir la informació. Tots dos tenien moltes coses interessants a dir, però diria que hem hagut d’anar molt per feina perquè el temps assignat era realment breu.

Ja apunto una qüestió a millorar, que no només és patrimoni del Forum d’avui, sinó que tradicionalment ens passa en molts actes de caràcter similar: la sobrexplotació de l’horari. Tenim tanta por de no ser capaços d’omplir el temps de què disposem amb contingut de qualitat, que acabem promovent una oferta infinitament superior a la capacitat del públic per consumir-la i per pair-la amb el profit suficient (idea, per cert, que té molt a veure amb algun dels eixos argumentals del debat).

Així que diria que, malauradament, no hem tingut ocasió d’exprémer tant com ens hauria plagut el coneixement dels dos ponents. Voto, doncs, per jornades menys denses que permetin els tempos adequats en cadascuna de les activitats proposades. Un benefici col·lateral important seria una disminució de la feina de preparació, sempre immensa.

Dit això, exposo els punts més destacats de les intervencions de tots dos:

1) Thierry Maillet:

- En temes de comunicació i influència social, les ONG estan avui al lloc on estaven les empreses als anys 50. Han de convertir-se en referents del que demana una societat econòmicament rica i que aspira a més. Així com les empreses ens deien què havíem de consumir i quin era el secret cap a la vida plena i feliç, ara aspirem que les ONG facin una mica el mateix paper però des d’una legitimitat més humanística i en pro de l’interès general.

- Però les ONG encara han d’aprendre força coses en el camí de retornar a la societat els resultats i els productes que aquesta li demana: simplicitat de missatge, transparència, rendició de comptes, etc.

- La lluita per la consecució d’un espai de comunicació on les protagonistes siguin les ONG no ha d’ometre cap canal o context: aliances i voluntat d’influència en els mitjans tradicionals, ús de plataformes d’abast mundial a Internet, ús dels propis canals online, etc.

- Les ONG han d’aconseguir convertir-se en els proveïdors de referència de la informació rellevant per a la solució dels problemes socials i econòmics, tant pel que a la descripció dels fets com en l’anàlisi profunda i rigorosa de les causes.

2) Margarita Rivière:

- Els mèdia tradicionals segueixen explotant la dicotomia herois - víctimes en un context d’aposta per l’espectacle i l’escàndol com a mecanisme d’atracció de l’audiència. Totes les notícies parlen o de les grans estrelles mediàtiques o de les víctimes dels conflictes, tant microscòpics (pe, violència de gènere), com macroscòpics (pe, guerres), però en aquest darrer cas gairebé mai des d’una perspectiva transformadora o humanitària. I les ONG hi tenen part de responsabilitat, a vegades per complicitat, a vegades per omissió del paper que els correspondria en la transmissió d’aquesta informació.

- Per a un observador extern al sector és penosa l’experiència de veure com múltiples entitats es dediquen exactament al mateix tema en el mateix lloc i sense col·laborar o actuar mancomunadament. O hi ha un problema de solapament o bé un de comunicació que justifiqui aquests fets.

3) Afegeixo un punt personal que he preguntat als ponents:

- Superat el repte de l’accés a la capacitat de tenir veu que Internet i les eines que aquesta ofereix ens proporciona, com aconseguim ara que se’ns escolti? Som milions de noves veus competint per una mateixa audiència, també enorme, però de difícil atracció.

- Les respostes han anat en la línia d’afirmar el que potser és evident i és que no hi ha solucions màgiques i que cal ser innovador i treballar-s’ho molt. En tot cas, a la taula rodona següent hi ha hagut aportacions interessants en aquesta línia que espero comentar-vos de seguida.

Com ja us vaig dir la setmana passada, demà es celebra a Barcelona el Forum Alternative Channel. Si encara no ho teniu clar, feu una darrera repassada al programa i segur que ius hi animeu.

Per la meva part, dos reptes:

1) Fer de digne moderador entre Thierry Maillet i Margarita Rivière. Aquest matí he tingut una xerrada via Skype amb en Thierry per preparar el debat. Ja us aviso que el seu discurs crític però alhora motivador us donarà moltes pistes per a la vostra estratègia de comunicació en el món 2.0, que ell anomena, ras i curt, la societat de la participació, posant aquesta un punt per damunt de la informació.

2) Primera experiència de live blogging. Doncs sí, he decidit endur-me el portàtil i el mòdem sense fils per anar explicant en temps real tot allò de bo que passi al Forum. Ja veurem si me’n canso primer jo o la bateria.

Ahir, dissabte 19 d’abril, TecnolONGia va ser convidada a participar al programa L’internauta de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Vicent Partal, periodista de prestigi, director de Vilaweb i un dels pioners d’Internet a casa nostra. Juntament amb dos dels seus col·laboradors habituals, Amadeu Abril (advocat i impulsor del domini .cat) i Mercè Molist (periodista especialitzada en temes d’Internet que publica, per exemple, al Ciberpaís), vaig poder compartir una estona de tertúlia exposant els quès i els perquès d’aquest blog.

No cal dir que valoro molt positivament i agraeixo a l’equip de Partal que hagi considerat que TecnolONGia mereixia aparèixer a L’internauta.

El programa està disponible al web de Catalunya Ràdio per a escoltar o descarregar.

El dia 30 d’abril es celebrarà a Barcelona el primer Forum Alternative Channel: xarxes socials i mitjans de comunicació responsables.

Alternative Channel és un canal de televisió per internet focalitzat en desenvolupament sostenible i acció humanitària. Per fer-ho fàcil podríem dir que és el Youtube solidari, tot i que és més que això.

Conjuntament amb la gent d’IWith.org organitzen el forum amb la intenció d’apropar les noves aplicacions d’Internet als actors del desenvolupament. Aquest apropament es farà d’una forma plural: des de seminaris on experts reconeguts explicaran les tendències actuals i futures de la comunicació social a Internet fins a tallers pràctics on aprendre a crear vídeos per a la xarxa, posicionar-se davant dels mitjans, etc.

Un dels primers plats forts de la jornada serà el cara a cara entre Vicente Verdú Margarita Rivière (canvi de darrera hora, que en cap cas desmereix l’acte) i Thierry Malet, que debatran sobre La societat de la participació: límits i oportunitats per al ciberperiodista. Alternative Channel m’ha convidat a moderar aquest espai de debat. Aprofito l’oprtunitat per agrair-els-ho i convidar-vos a participar-hi.

PS. La inscripció és gratuïta, així que no hi podeu faltar.

El dia 1 d’abril es va presentar el Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat (PNAV). És el resultat de molt temps de feina de moltes persones. En conec algunes i puc comptar que es deu haver fet una bona feina.

Poso el text del PNAV a la breu llista de coses pendents de llegir, però abans, defecte professional, hi faig unes senzilles cerques: TIC, internet, tecnologia, tecnologies i algunes més. Resultats obtinguts: 0.

Un document de gairebé 100 pàgines que pretén ser la guia normativa per a potenciar el teixit associatiu i el voluntariat del país només cita les TIC per dir que durant el procés d’elaboració del pla s’han fet servir eines virtuals de treball col·laboratiu. Al segle XXI, això és un pèl fluix, no us sembla?

Perquè no sigui dit que només poso el dit a l’ull, via CanalSolidari m’assabento que es convocaran línies de subvenció adreçades a l’enfortiment institucional i que s’incrementaran els convenis plurienals. Almenys això sona bé…

Ja sabeu que sovint lamento el poc interès que les organitzacions socials solen demostrar per les TIC. A voltes, però, passa tot el contrari i em trobo situacions peculiars gairebé en l’extrem oposat. Us faig cinc cèntims de la meva darrera experiència, encara molt fresca.

Fa uns dies vaig estar de visita en una empresa d’inserció que dóna feina sobretot a persones amb discapacitat. Ja fa més de 10 anys que funcionen i tenen al voltant de 100 persones en plantilla. A més, a curt i mig termini tenen bones expectatives de creixement. Sens dubte, un escenari digne d’elogi.

Intentant no morir d’èxit (cosa que també ens passa de tant en tant a les ONL), l’organització s’autoestudia i descobreix certes febleses a nivell de control de la informació dels processos administratius i productius. Preocupats per aquest assumpte, els gestors de l’entitat intueixen que les TIC els poden ajudar i aposten per dotar-se d’eines adequades per millorar la seva gestió.

Després d’un parell de reunions en les quals començo a conèixer el seu funcionament actual, els proposo algunes idees per començar a treballar. D’una banda, tenen raó quan veuen que les eines amb què compten són insuficients atès el volum d’activitat que gestionen. De l’altra, però, em temo que s’acosten a la tecnologia amb la fe del convers, és a dir, com el remei miraculós que d’un dia per l’altre els solucionarà totes les seves mancances.

Tant és així, que en els darrers dies n’he rebut dues o tres trucades un pèl massa insistents en les que més o menys em venien a dir que confiaven en tenir resultats de forma imminent i que aturaven algunes accions a l’espera de disposar de les eines que estem pensant desenvolupar.

Realment celebro que l’organització hagi tingut la iniciativa (i la sang freda) d’aturar-se i repensar la seva operativa en un moment d’èxit en el qual, habitualment, el més fàcil seria seguir endavant a tota velocitat aprofitant el vent de popa que els acompanya.

Però fins i tot en aquests casos, cal tenir la suficient lucidesa per entendre que en la gestió de les organitzacions els miracles no existeixen (ni tan sols gràcies a les TIC ) i que per aconseguir una solidesa institucional i operativa cal una feina constant al llarg del temps a diferents nivells, formant les persones, no només en l’ús de les eines (que al final només són un mitjà), sinó també en la sensatesa i la lògica, en la definició de bons processos, etc. Ah, i un petit detall, el soft no es dissenya en deu minuts! Ja ens agradaria, oi?

A través de la Carla, la responsable de comunicació de l’Observatori del Tercer Sector arribo a Idealware, un web en anglès que analitza programari interessant per a ONL. En les seves pròpies paraules:

Idealware elabora articles i informes sincers sobre programari d’interès per a ONL. A través de comparatives de producte, recomanacions, estudis de cas i notícies de programari, Idealware ajuda les ONL a prendre decisions de programari que els permetran ser més efectives.

El programari pot proporcionar grans beneficis a les ONL. Tanmateix, sovint és difícil per a les ONL saber quines eines els són apropiades, què està disponible, i com triar. La pressió per reduir costos administratius fa difícil que gastin diners en programari o dediquin temps a trobar el programari correcte.

Alguns exemples d’articles i informes recents: A Few Good Tools for Sharing Files with Distributed Groups, Using Wikis for Internal Documentation, 10 Steps to Being Found on Search Engines, etc.

Tot i que alguns articles estan centrats específicament en els EUA, la major part poden ser d’interès per a les ONL de qualsevol lloc.