TecnolONGia

Una persona pregunta a través de SolucionesONG com posicionar el blog de la seva entitat, tot just acabat de crear. Hi ha diverses respostes que parlen de Google Analytics, AdWords, SEO, etc. Cap al final, una assessora es refereix al posicionament natural. Jo he intentat ampliar aquesta idea, partint de la idea que el posicionament “artificial” no té sentit si no hi ha un bon contingut al darrere.

Us deixo el meu comentari-resposta:

A veces nos obsesionamos excesivamente con el tema de aparecer en las primeras posiciones de los resultados de Google y olvidamos que lo más importante para que nuestro blog sea localizado y leído por terceros es que aporte contenido de calidad. Eso es lo que hará que poco a poco la gente lo vaya conociendo, lo incorpore a sus favoritos, lo recomiende a terceros, se suscriba vía RSS o correo electrónico, lo tuitee y retuitee, etc.

Por el contrario, los grandes esfuerzos en posicionar algo que no es de calidad, que no se actualiza regularmente o que no construye comunidad, lo más probable es que no consigan convertir en lectores habituales a los usuarios que hayamos podido atraer.

He llegit i comentat el suggeridor post Los españoles pasamos de las causas sociales en Facebook.

La constatació de la debilitat del suport a les causes de Facebook (FB) podria fer pensar que no val la pena que una entitat hi dediqui temps i recursos. Alhora, tot just fa uns dies, en el consell assessor web d’una organització, jo mateix afirmava que la pregunta no és si “FB sí o FB no”, sinó “FB com”. Per tant, dono el “FB sí” per descomptat. Com combinem, doncs, ambdues idees? Cal o no que les entitats socials utilitzin FB (i/o altres xarxes socials i aplicacions online) per a potenciar la seva causa?
Llegir la resta de l’entrada »

Al darrer post vaig proposar-vos algunes idees sobre com aconseguir que les relacions entre les ONL i els proveïdors TIC siguin profitoses. Suposo que no descobreixo res si afegeixo que només en seran, de profitoses, si ho són per a les dues parts, com en qualsevol relació.

Torno a insistir en una de les idees que proposava, concretament la #2. Deia així: “Busqueu un proveïdor amb qui us entengueu sense necessitat de traductor. Una opció pràctica (a més de coherent) és mirar dins del propi sector”. Em quedo amb la primera part de la idea i la reformulo: “Busqueu un proveïdor amb qui us entengueu sense necessitat de traductor. O, si no ho veieu clar, busqueu també el traductor”.
Llegir la resta de l’entrada »

No hi ha cap mena de dubte que de relacions comercials exitoses i fallides n’hi ha en tots els àmbits, però diria que en el binomi “proveïdor TIC - client ONL” és particularment alt el nombre de fracassos. No sé quantes vegades he sentit la frase “hem acabat malament amb l’empresa que ens està fent (o ens ha fet) el web (o l’aplicació, el manteniment, etc.)”. Hi esteu d’acord? Quina és la vostra percepció?

Sobre les possibles causes, podríem dir que a les entitats els sol mancar criteri per a valorar les propostes que els fan els proveïdors TIC, tant a nivell tècnic com econòmic. Això pot generar una certa desconfiança envers el proveïdor des que aquest presenta el primer pressupost, especialment si no està avesat a relacionar-se amb ONL i no és capaç d’adaptar-se a la seva realitat (llenguatge, valors, objectius…).

D’altra banda, els serveis TIC, especialment quan són a mida, solen ser complexos i d’alt valor afegit i el seu cost pot ser significatiu. No és estrany, tampoc, que un projecte TIC, sobretot de software, s’allaaaaaaaaargui. I, paradoxalment, com més s’allarga respecte del previst, menys idonis semblen els resultats obtinguts. En fi, tot un cúmul de circumstàncies que poden acabar provocant que la relació es cremi i que el projecte s’acabi malament o no s’acabi.
Llegir la resta de l’entrada »

Fa més de dos anys vaig publicar un article en tres parts sobre l’ús i abús del mail (La insostenible lleugeresa del correu electrònic, II i III). A la tercera part feia esment als recursos energètics invisibles que calien per mantenir el sistema de transmissió mundial de correu electrònic i, en general, de tota la Internet.

Avui, casualment, una notícia rebuda via Xarxanet, me l’ha feta recordar: El correu spam contamina tant com tres milions de cotxes.

Aquella (gairebé) vella reflexió, doncs, segueix sent pertinent. Pensem-hi, també, en clau organitzacional.

Mica en mica anem veient com van apareixent un seguit de documents i informes que aporten dades sobre la relació entre les TIC i les ONL. Sens dubte és una dinàmica positiva que esperem que no s’aturi. Si fa uns dies presentàvem el text El software libre en las entidades del tercer sector en España, avui volem parlar de ¿Cómo utilizamos las TIC desde las ONL en España?, publicat ja fa unes setmanes per Fundación Chandra.

Malgrat el títol, cal tenir present que no es tracta d’un estudi pròpiament dit, sinó de l’anàlisi de la informació que el projecte Laboratorio de Innovación Social de la pròpia fundació, liderat per Felipe Giner i, també en una època, per Olga Berrios, va recollir durant els 100 tallers de formació realitzats.

En qualsevol cas, en voldria destacar algunes dades i reflexions que em semblen pertinents o suggeridores, així com fer-ne un parell de cites literals:
Llegir la resta de l’entrada »

Amb molt retard, ja em perdonareu, reprenc la sèrie d’articles d’anàlisi de les dades publicades per HacesFalta.org (HF) sobre ofertes de treball i de voluntariat en l’àmbit TIC a les ONL.

Per a la presentació que vaig fer dilluns a Madrid, vaig preparar quatre números sobre la distribució geogràfica de l’oferta. De fet, és una proposta que ja havia suggerit l’Arancha d’HF en el moment de la publicació de la meva primera anàlisi, el 2007.

Com sempre, adverteixo de la no pretensió d’atribuir valor de veritat inqüestionable a les dades que presento. Simplement, crec que, pel cap baix, aporten indicis rellevants i permeten fer algunes reflexions segurament no del tot desencaminades, tot i que, ben segur, hi ha molta informació que desconec o que no considero, com ja comentaré més endavant.

* Les províncies de Madrid (40%), Barcelona (25%) i València (10%), concentren un 75% de l’oferta global TIC (remunerada + voluntariat). Segons dades de la Wikipedia citant l’INE, aquestes tres províncies concentren un 31% de la població espanyola, de manera que, comparant-ho amb aquest valor, la desproporció sembla evident. Probablement seria més interessant comparar-ho amb la distribució territorial d’ONL, però no tinc aquesta informació, així que si algú hi vol col·laborar… (De fet, Arancha, vosaltres podríeu fer el càlcul en relació al cens de les entitats que teniu afiliades a HF, oi? ;-))

* De la resta, cap arriba al 2%. Només quatre estan entre l’1 i el 2% (La Corunya 1.6%, Sevilla 1.4%, Màlaga 1.0% i Còrdova 1.0%).

* Hi ha 8 províncies en les quals, durant els 2 anys analitzats, no s’ha publicat cap oferta TIC, ni de feina remunerada ni de voluntariat. Són Càceres, Cantàbria, Ciudad Real, Guipúscoa, Guadalajara, La Rioja, Navarra i Tenerife. Aquestes províncies sumen el 10% de la població espanyola.

Sobten especialment els casos de Tenerife, per ser la 14a província més poblada, i el de la zona Cantàbric - Vall de l’Ebre, territori considerat dels més dinàmics econòmicament en el conjunt de l’Estat, on tenim a La Rioja, Navarra, Guipúscoa i Cantàbria sense ofertes i Biscaia i Àlava sumen només el 0.3%.

Raons que expliquin aquesta situació n’hi poden haver moltes al marge de pensar que les TIC en les ONL d’aquests territoris no tenen bona salut: potser aquestes ONL no fan servir HF com a eina de referència per a la localització de persones, potser no necessiten publicar ofertes perquè ja troben fàcilment les persones que necessiten per altres vies, etc.

En qualsevol cas, podem concloure que la bretxa digital a les ONL té probablement també un vector territorial (igual com en pot tenir un de generacional), fet que hauria de ser pres en consideració, per exemple, per les administracions públiques dels territoris afectats, a l’hora de plantejar la participació de les entitats socials a les seves polítiques d’inclusió digital.

Ahir dilluns es va presentar a Madrid l’estudi El Software Libre en las entidades del tercer sector en España. Com ja us havia comentat, els impulsors de l’estudi em van convidar a fer una breu ponència introductòria amb l’objectiu de dibuixar la situació actual de la relació entre les ONL i les TIC en sentit ampli. Al final del post trobareu, com sempre, la presentació.

L’estudi l’ha realitzat SocialGNU, un projecte de l’Asociación Semilla per a la difusió del programari lliure (PL) entre les ONL, que compta amb el suport d’IBM. És destacable l’empenta que ha tingut l’equip (amb Carlos Flores, Carolina Escobar i Sandra Ruiz al capdavant) per tirar endavant un estudi sociològic, que no és l’activitat pròpia ni de Semilla ni d’IBM.

La publicació final incorpora, a banda de les dades, les conclusions i les recomanacions pròpies de l’estudi, alguns textos complementaris on s’exposen la filosofia, la trajectòria i els avantatges del PL, a més d’alguns casos de bones pràctiques en la matèria identificats durant el treball de camp. En aquest sentit, doncs, el document no només té valor sociològic, sinó que també és una eina divulgativa i pràctica per a les entitats que vulguin endinsar-se en aquesta temàtica i no en tinguin coneixements previs.

Algunes dades significatives respecte les ONL analitzades:

- Un 28% no té personal contractat especialitzat en TIC. Diria que la dada és excessivament positiva, probablement pel fet que l’estudi no s’ha fet amb una mostra aleatòria d’entitats, sinó que, en tractar-se d’una primera aproximació, la tria s’ha fet per probabilitat d’aportació de valor, de manera que, també probablement, l’entitat tipus de la mostra té un nivell TIC superior a la mitja real.

- Només un 7% desenvolupa programari a mida per a les seves necessitats (5% en programari propietari, PP, i 2% en PL).

- El 50% ha rebut algun tipus d’ajut o subvenció relacionat amb TIC en els darrers cinc anys (és a dir, també hi ha un 50% que no).

- Un terç dels entrevistats no ha rebut formació TIC en els darrers dos anys, un altre terç n’ha rebut un sol cop i el darrer terç més d’un cop.

- El 76% coneix el PL i, d’aquests, el 80% l’utilitza en alguna mesura (28% sempre, 52% ocasionalment). Les dades d’ús em semblen també massa altes, fet que atribueixo, com abans, a la qüestió de la mostra seleccionada. D’altra banda, no queda clar a l’estudi el criteri de diferenciació entre el sempre i l’ocasionalment (una eina? una persona? tota l’entitat?). En tot cas, cal fer-ne una interpretació prudent, atès que una entitat en la qual una persona faci servir FireFox ja estaria en aquest grup d’entitats usuàries de PL, com reconeix el mateix estudi.

- Un 16% només fa servir PL, un 24% només PP i el 60% restant els combina.

- El 70% considera que l’ús del PL a la pròpia organització creixerà, mentre que cap considera que disminuïrà.

Una curiositat final. Malgrat l’elevat nivell d’ús del PL entre les ONL analitzades, els autors de l’estudi avaluen en un 4 / 10 el nivell de coneixement dels aspectes claus que afecten el PL (costos, productes, proveïdors…). Això fa pensar que en la difusió i l’adopció del PL els criteris filosòfico-ideològics no ho són tot.

L’estudi recull molta més informació rellevant i per això us convido a llegir-lo i difondre’l.

SocialGNU va aprofitar l’acte per presentar també dos nous programes que començaran a funcionar properament derivats d’aquesta línia de treball amb el PL i, específicament, de les conclusions de l’estudi:

- Programa d’Apropiació Tecnològica, amb cursos sobre diferents aspectes i eines del PL per a usuaris, responsables TIC i directius d’entitats.

- Programa de Consultoria (gratuïta) PL per a entitats que vulguin dissenyar o implementar un procés de migració total o parcial a PL. Alguns dels consultors seran alumnes en pràctiques dels potents programes de formació TIC que la pròpia Semilla ofereix a joves en risc d’exclusió, fet que em sembla una manera brillant de tancar el cercle.

El proper 29 d’abril a les 11h es presentarà el projecte Gesmon a Sant Boi de Llobregat, concretament a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer (Baldiri Aleu, 6-8, darrera la masia de Torre Figueres. Enllaç Google Maps).

Gesmon està basat en OpenBravo, un ERP sobre web de codi obert, el qual s’ha adaptat pensant especialment en la gestió de les entitats que treballen en la inserció sòciolaboral de persones amb transtorns mentals (tot i que jo crec que també s’ha de poder utilitzar fàcilment en el marc de qualsevol altre col·lectiu de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió).

Gesmon és, d’altra banda, un exemple de bona pràctica en una d’aquelles qüestions que des d’aquest blog acostumem a reivindicar: que les entitats cooperin per dotar-se d’eines tecnològiques per a les seves necessitats específiques, eines que habitualment són complicades d’obtenir quan es va en solitari. En aquest cas, Gesmon és un projecte compartit per Fundació Pere Mata, Fundació Drissa, Fundació Moli de Puigvert, Associació DAU i CORESSA, amb el suport de l’Obra Social de Caixa Catalunya.

Per assistir a la presentació cal confirmar l’assistència a ammfeina@ammfeina.org o al contestador del 93 652 94 22.

TecnolONGia apareix a la tercera edició del dossier sobre Responsabilitat Social Corporativa i TIC que edita MediaResponsable. No tinc dades concretes de quan va ser publicat, probablement el desembre de l’any passat, tot i que no ha arribat a les meves mans fins avui mateix. Igual que en l’edició anterior, la participació de TecnolONGia es concreta en el reportatge coral, que en aquesta ocasió duu per títol Innovación y tecnología responsables: toda una red de conexiones. Us deixo el reportatge.